MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dilluns, 22 de setembre del 2014

FAR DE FAVÀRITX (MAÓ) 2014

Avui es compleixen 92 anys de la inauguració d’aquest far el (22-09-1922)






La construcció d’aquest far, així com el de Punta Nati, està motivada en gran manera pels naufragis ocorreguts després de la construcció del far de Cavalleria. Especial repercussió van tenir les desgràcies ocorregudes amb els vapors “Isaac Pereyre” el 1906 i “General Chanzy” el 1910. El primer prestava el servei de correus entre Marsella i Algèria, en el mateix punt on el març de 1898 havia ja naufragat el vapor “Ville de Rome” també de la Companyia General Transatlàntica francesa. Les obres van començar el juliol de 1917 però la falta de fons i les protestes de l’antic propietari del terreny per no haver percebut els diners de les terres,  van paralitzar les obres i no es van acabar fins el 1922. Finalment es va inaugurar el 22 de setembre d’aquest any. L’òptica era catadiòptrica, fabricada per la casa BBT i d’aparença 2+1 cada 10 segons, amb llums Chance de 85 mm. Aquesta òptica pot ara contemplar-se a l’Exposició de Senyals Marítims instal·lats a l’interior del far de Portopí. La torre tenia una alçària de 33 metres i va ser la primera d’un far construïda completament de formigó, a les Illes Balears. La llanterna, de 3 metres de diàmetre, va ser fabricada per la Maquinista Valenciana.

dissabte, 20 de setembre del 2014

OCELLS DE MENORCA: CAMES DE JONC ( Himantopus himantopus)

Cames de jonc (Himantopus himantopus)
Limícola inconfusible, esvelt, té el cos blanc i les ales i el bec completament negres. Les potes són llargues, fines i de color vermell que, en vol, sobresurten clarament per darrere la coa. Au migratòria i de caràcter gregari, ocupa generalment ambients aquàtics poc profunds i d’aigua dolça o salobre on s’alimenta picotejant-ne la superfície o els llims amb el seu bec extraordinàriament llarg i fi. A l’hora de criar s’instal·la a zones amb un nivell d’aigua baix i cerca petites elevacions o illetes per fer-hi el niu. A Menorca cria en nombre reduït i de manera molt localitzada a les salines de Mongofra i de Fornells, s’Albufera des Grau i les basses de Lluriac. Hiverna a Àfrica i en migració la podem veure a platges, badies naturals, torrents o tanques embassades.. Estatus: Estival escàs i migrant moderat.
Font: SOM (SOCIETAT ORNITOLÒGICA DE MENORCA)








dimecres, 10 de setembre del 2014

BASSA DE SES PALLISSES (FERRERIES)



Les basses temporals són petits ecosistemes d'aigua dolça que presenten una flora i una fauna adaptades a les condicions ambientals que li són pròpies. Presenten èpoques humides i èpoques seques. Les trobam en cavitats o depressions del terreny poc profundes i generalment de dimensions reduïdes, disposades sobre algun tipus de terreny impermeable, i s'omplen amb l'aigua de les pluges. Aquestes cavitats no tenen, doncs, cap aportació permanent d'aigua (com en el cas, per exemple,

d'una font, un riu o un torrent), per la qual cosa només conserven l'aigua d'una manera temporal. Aquesta temporalitat, a més, pot variar d'un any a l'altre, segons els nivells de pluja i l'índex d'evaporació. El seu caràcter és efímer si el comparam amb d'altres ecosistemes aquàtics com albuferes, llacs, prats o aiguamolls. Es tracta, doncs, d'uns ecosistemes molt singulars a causa del caràcter erràtic i impredictible del règim d’inundació que presenten.

Més informació:



dilluns, 8 de setembre del 2014

CASETES DE VORERA - CALA TORRET II (SANT LLUÍS)



CASETES DES BESSONS DE TORRET



A Menorca hi ha prop de 200 casetes de vorera, i les podem trobar arreu de tota la costa insular. Es tracta de petites edificacions tradicionals de començament del segle XX construïdes com a refugi de pescadors i regentades d'antic per famílies menorquines que n'han gaudit tota la vida. Les casetes de vorera són un testimoni d’una època, d’una manera de viure, com queda reflectit en les nombroses cançons i en les tradicions conservades a l'illa.