PLATJA DE SES FONTANELLES - LA VALL (CIUTADELLA) 2014

Platja de ses Fontanelles també coneguda com Cala Fontanelles està a 11 quilòmetres de Ciutadella, situada entre les puntes de s’Après o Blanca i de ses Fontanelles. Des de la seva costa s’entreveu Escull de ses Vinyoles.
Aquest entrant de mar aïllat forma part de la cala homònima, delimitada per les puntes Rotja i de Fra Bernat. Aquesta badia també acull Cala Algaiarens (platges des Bot i des Tancats), Codolar de Biniatram i Cova d’en Guàrdia. Les seves condicions marines i subaquàtiques són aptes per al fondeig d’embarcacions ja que és un bon resguard davant la feresa amb que la mar assota la costa nord menorquina.
Aquesta màniga de mar verge es caracteritza per tenir forma de u, unes dimensions reduïdes, un talús de còdols i arena, una exposició als vents de component nord-oest, nord, nord-est, una brisa lleugera, una mar tranquil·la, una pendent suau, una afluència baixa de banyistes locals, així com per estar envoltada de vegetació.
Aquest litoral s’integra dins de l’impressionant paisatge muntanyós de la Vall (3.125 hectàrees), acollint la Falconera (turó de 207 metres d’altitud), boscos frondosos de pins, garriga, terres de cultiu, llacunes, sistemes dunars, penya-segats espectaculars i platges verges.
Aquest tram costaner i interior de Tramuntana de Menorca està catalogat com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus per l’Unió Europea i Àrea Natural d’Especial Interès pel Parlament de les Illes Balears.

La platja disposa d'un accés rodat particular, encara que es pot accedir a ella a peu des de la Vall.

Punta Rotja i Escull de Ses Vinyoles

PLANTES DE MENORCA: VIDRIELLA (Clematis flammula L.)

Clematis flammula L.

Família : RANUNCULACEAE

Gènere : Clematis

Nom comú català : Gesamí bord. Herba de llagues o de Job. Ridorta. Santjuaní. Vidauba. Vidriella.

Nom comú castellà : Gata rabiosa. Hierba muermera. Vidriera.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-septentrional

Època de floració : Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Faneròfit.

Hàbitat : Bardisses, murs i a boscos aclarits, també zones dunars.

Usos i propietats : Medicinal. Tòxica.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta és una liana molt característica del nostres sistemes forestals i les bardisses, floreix a l'estiu i les flors obren els quatre pètals blancs. Es diferencia de Clematis cirrhosa per l'època de floració i perquè les fulles estan formades per folíols sencers en lloc de dentats o lobulats com en l'altre espècie.

     

Curiositat

A Xàbia a la banda meridional del cap de la Nau (Marina Alta, País Valencià), fan servir la coroneta de sant Joan, santjoanera, vidiella o vidriella la nit de sant Joan: amb els sarments carregats de flors fan garlandes que ornamentaran per uns dies les portes de les cases dels joves festers, i que es posaran finalment al cap la nit de sant Joan per córrer i ballar la cercavila al voltant de les fogueres que fan extramurs de la vila.

LLOC DE RUMET (FERRERIES)

A la dreta el lloc de Ruma Vell

PLANTES DE MENORCA: ALOC (Vitex agnus-castus L.)

Vitex agnus-castus L.

Família : VERBENACEAE

Gènere : Vitex

Nom comú català : Agnocast. Alís. Aloc. Arbre de Sant Josep. Herba de la castedat. Pebre bord. Ximbla.

Nom comú castellà : Gatillo casto. Hierba de la castidad. Pimentera. Zausgatillo.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Macro faneròfit.

Hàbitat : Llocs humits i desembocadures de torrents.

Usos i propietats : Afrodisíaca. Medicinal.

Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Els alocs són petits arbres, fàcils de reconèixer per les seves fulles palmades amb 5 a 7 lòbuls molt estilitzats, de color verd per l'anvers i grisencs pel revers. Les flors són de color blau i apareixen per l'estiu. Els alocs viuen sobre sòls humits, a torrents, sovint quan arriben a la mar. Floreix a l'estiu.

Observacions : El nom de Agnus és la llatinització del grec agnos: cast, atribuïble a les propietats de calmar els apetits sexuals. Castus és una redundància ja que significa el mateix.

Origen : Contorn de la Regió mediterrània

El fruït és comestible, i s'ha emprat com a condiment per a aliments; el seu sabor és lleugerament picant i amargant. Per aquesta raó és conegut localment com a pebre bord.

Dels múltiples usos i virtuts medicinals que se li han trobat, cal destacar el seu ús per tractar disfuncions hormonals femenines (estimula la producció i sortida de la llet materna i produeix una millora en la majoria de dones amb síndrome premenstrual (SPM)), infertilitat i en la malaltia de Parkinson. Popularment s'ha usat per les seves propietats anafrodisíaques, com indica el seu nom en llatí. També s'ha emprat per al tractament de l'acne juvenil, per a malalties circulatòries i del cor. Tradicionalment havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra així com per fer estris de vímet, aspres i per foragitar els polls del bestiar.

 

 

L'aloc és originari de Grècia i Itàlia i es troba disseminat per tota la costa mediterrània. 

CLOT DE S'ALADERN (ES MERCADAL)

Al fons, Es Cap Gros

Al fons, la platja de s'Arenal de Son Saura

LLOC DE RUMA VELL (FERRERIES)

Llocs de Ruma Vell i a l'esquerra Rumet