MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimarts, 13 de setembre del 2011

ERMITA DE SANT LLORENÇ DE BINIXEMS (ALAIOR)





























L'església de Binixems, o millor dit el conjunt format per l'església i l'antiga rectoria, és una obra de petites dimensions, totalment emblanquinada. La façana principal es troba orientada a llevant, amb un portal d'arc rebaixat, un conjunt enrajolat amb la figura del sant titular i una espadanya rematant el capcer.
Fou erigida en el pariatge de Jaume II de Mallorca (1303) i tenia dins els seus límits la capella de Sant Salvador del Toro . El 1565 la demarcació parroquial fou suprimida i annexada a Alaior, Maó i es Mercadal. Un terratrèmol el 1654 destruí el temple, reedificat posteriorment i completat amb una porxada, suprimida en les modificacions del 1889.
Arribats al 1957 s'hi obrí una escola rural, tot utilitzant l'antiga rectoria, la qual queda dividida en les aules (planta baixa) i la casa del mestre (planta superior). El 1961 es reconstrueix la creu de pedra situada al centre del pati, a més de practicar-se noves intervencions al temple. Avui Binixems és un refugi per a grups juvenils i també un lloc de trobades.

diumenge, 11 de setembre del 2011

CATEDRAL DE MENORCA - ESGLÉSIA DE SANTA MARIA (CIUTADELLA)

Aixecada per ordre del rei d'Aragó Alfons III després de la conquesta de Menorca (1287). Pertany a l'estil gòtic català d'una sola nau de 14,5 m . d'amplària, coberta amb volta de creueria de sis trams, amb una altura de 23 m . Cada tram està delimitat per arcs formers que reposen sobre els capitells decorats amb bordons. Els trams estan recorreguts en diagonal per arcs secundaris que clouen en una clan circular esculpida. Les capelles estan separades per pilastres trilobulades que clouen en capitells decorats amb motius vegetals.
L'església ha sofert greus atemptats en el curs de la història. L'any 1558 l'assalt turc significà la destrucció de tot el moblatge litúrgic, perjudicant força les estructures, de manera que l'any 1626 s'esfondrà una part de la volta, el que determinà el mestre d'obres encarregat de la reconstrucció a donar major fondària a algunes capelles laterals.
A finals del segle XVI es construí la primera capella del Santíssim darrere l'absis, amb entrada pel fons d'aquest darrere el retaule de la capella major. En els darrers anys del segle XVII es construí la capella de les Ànimes vora el campanar i ja en el s. XVIII el cos exterior que cobeja el rellotge.
Constituïda en catedral l'any 1795 l'església de Santa Maria de Ciutadella experimentà importants reformes al llarg del segle XIX: la portada neoclàssica de la façana principal que amagà l'antic portal gòtic de singular rellevància i les successives capelles del santíssim Sagrament enfront del portal lateral.
En esclatar la guerra civil, el 1936 la catedral menorquina fou saquejada novament i es perdé tot el patrimoni mobiliari i documental. Durant el pontificat del bisbe Dr. Pascual (1939-1967) es dugué a terme una restauració y reforma substancials.
L'any 1986 es posà en marxa un procés de restauració integral de la fàbrica, començant per l'exterior i acabant les obres l'any 2008. La restauració i reforma han donat al temple una nova fesomia, que accentua l'espai, dóna protagonisme a la llum i valora la sòbria mesura de les línies ogivals d'aquest assolit monument del gòtic català.

divendres, 9 de setembre del 2011

TORRE CASTELL DE SANT NICOLAU (CIUTADELLA) 2011



El castell de Sant Nicolau forma part de les nombroses torres militars de defensa repartides al llarg de tota la costa de Menorca durant les ocupacions d'espanyols, francesos i anglesos, entre els segles XVII i XIX.
I de totes les torres costaneres realitzades a l'illa, la del castell de Sant Nicolau és la que té una arquitectura més elegant malgrat que el seu objectiu prioritari era defensar i vigilar la boca del port de Ciutadella.
Entre l’austeritat constructiva de les talaies del XVI destinades a la vigilància i la senzillesa formal del motllo amb què van ser fetes les torres de defensa costanera britàniques de finals del XVIII, la torre de Sant Nicolau és una mostra depurada de l'arquitectura que practicaven els enginyers militars espanyols a finals del segle XVII.
A les entrades de molts ports de la Mediterrània (Rodes, Palma, etc. ) es van construir torres i talaies dedicades a Sant Nicolau, patró dels mariners. Al segle XIV ja apareix citada l'església de “Sant Nicolau de boca de Port” al costat de la torre, complint la funció de far per guiar les embarcacions.
El 1990 es va portar a terme una completa restauració de l'edifici. L'existència de murs plans, traçats al 1782 per l'enginyer Blas Zapino, als arxius militars, va permetre la recuperació de les dues tortees que havien desaparegut i de la portada d'ingrés, així com del pont llevadís.
El castell és de planta octogonal amb un sòcol tallat a la roca i un fossat perimetral de vuit metres d'ample i dos de profunditat amb un pont davant de la porta. Els vuit paraments del cos de la torre estan construïts amb pedres de marès i omplert de pedra i morter.
A l'interior, una columna central sosté la volta prevista inicialment per poder suportar de sis a vuit peces d'artilleria. Dins es guardaven queviures, armament i pólvora. També servia com a lloc d'habitatge dels soldats. L'escala de cargol que comunica les plantes està encastada en el mur, i sobresurt per damunt de la plataforma artillera en forma de tortea per poder comunicar-se visualment amb les talaies dels voltants. Aquest element arquitectònic singularitza el castell i li aporta el contrapunt necessari per fer-ho més esvelt.
La terrassa era la zona d'atac i vigilància, on havia col•locats diversos canons.

divendres, 26 d’agost del 2011

COVA D'EN XOROI -CALA EN PORTER (ALAIOR)



La Cova d’en Xoroi s’ha convertit en un dels principals atractius turístics de Cala en Porter. Una imponent cavitat natural situada en un inexpugnable penya-segat, al terme municipal d’Alaior.
Segons la llegenda un desconegut que havia arribat a l'illa, anomenat pels menorquins el moro Xoroi, va segrestar una jove i se la va endur a la cavitat que li servia d'amagatall. Un dia, una providencial nevada va cobrir la zona d'un mantell blanc i unes petjades sobre la neu van guiar als pagesos veïns fins a la casa de Xoroi. Els homes armats van entrar a la cova, descobrint que Xoroi i la jove havien format una família i tenien tres fills. El final de la llegenda és tràgic: Xoroi i el seu fill major al veure’s envoltats es van llançar a la mar pel penya-segat. La seva companya i els seus altres dos fills van ser traslladats a Alaior, on es diu que encara viuen descendents de la parella.

dimecres, 24 d’agost del 2011

TORRE DE DEFENSA CIM DE MONTE TORO -358m (ES MERCADAL) 2010



Al costat de l'església, formant un dels murs del pati interior del Santuari, es troba una torre de defensa construïda el 1558 sobre l'antiga talaia. Es tracta d’una torre de planta rectangular, de 12 x 15 metres i una altitud de 10 metres. La torre té 3 plantes i destaca el potent talús de la seva base. Els potents murs arriben a mesurar 2,5 metres d’amplada.
A conseqüència de l’atac de Barba-roja a Maó al segle XVI i que va finalitzar amb una gran quantitat de persones en captivitat, es va crear la torre del Toro perquè albergués la població davant l’eventualitat d’un altre possible atac.
Dins del pati hi ha un pou i un monument dedicat als menorquins que emigraren a Florida durant el segle XVIII guiats pel pare Pere Camps Gener, natural d'Es Mercadal, i a l'exterior del recinte es troben altres monuments commemoratius.

dilluns, 22 d’agost del 2011

AJUNTAMENT DE MAÓ

Es va construir en el mateix espai on encara és avui, l'any 1613; trobam els seus antecedents en un edifici del carrer Nou, on estava radicada la Universitat de Maó, és a dir, l'Administració local d'aquella època.
L'any 1613 es va traslladar a la plaça de la Conquesta. El rellotge és de l'any 1731, d'origen anglès. Devers el 1789, l'edifici va ser reformat i de l'anterior només queda el soterrani. Aquesta reforma es basa en la decoració barroca d'influència francesa, segons el projecte de l'enginyer Francisco Fernández de Angulo. A l'interior destaquen el Saló Noble i la Galeria de Menorquins Il•lustres.
El destí actual és l'Ajuntament de Maó i hi ha les oficines administratives

diumenge, 14 d’agost del 2011

ESGLÉSIA I CONVENT DE LA CONCEPCIÓ (MAÓ)


L'Església i convent de la Concepció de Maó és un convent de clausura construït sobre terrenys de l'antiga muralla, entre 1616 i 1623, sota l'advocació de la Immaculada Concepció. Quasi no té façana exterior, perquè l'edifici s'obre cap el penyal del port. Devers l'any 1804 es va dedicar una sala a l'ensenyament per a fillets.
L'interior de l'edifici és molt senzill i el convent és irregular, pobre, amb poca decoració. Està format per una zona amb 12 cambres i una altra amb 13.

dijous, 11 d’agost del 2011

PLATGES DE FORNELLS - URBANITZACIÓ (2011)

El verd dels jardins contrasta amb l'arquitectura rústica
Les casetes blanques de Platges de Fornells imiten l'arquitectura típica menorquina