El castell de Sant Nicolau forma part de les nombroses torres militars de defensa repartides al llarg de tota la costa de Menorca durant les ocupacions d'espanyols, francesos i anglesos, entre els segles XVII i XIX.
I de totes les torres costaneres realitzades a l'illa, la del castell de Sant Nicolau és la que té una arquitectura més elegant malgrat que el seu objectiu prioritari era defensar i vigilar la boca del port de Ciutadella.
Entre l’austeritat constructiva de les talaies del XVI destinades a la vigilància i la senzillesa formal del motllo amb què van ser fetes les torres de defensa costanera britàniques de finals del XVIII, la torre de Sant Nicolau és una mostra depurada de l'arquitectura que practicaven els enginyers militars espanyols a finals del segle XVII.
A les entrades de molts ports de la Mediterrània (Rodes, Palma, etc. ) es van construir torres i talaies dedicades a Sant Nicolau, patró dels mariners. Al segle XIV ja apareix citada l'església de “Sant Nicolau de boca de Port” al costat de la torre, complint la funció de far per guiar les embarcacions.
El 1990 es va portar a terme una completa restauració de l'edifici. L'existència de murs plans, traçats al 1782 per l'enginyer Blas Zapino, als arxius militars, va permetre la recuperació de les dues tortees que havien desaparegut i de la portada d'ingrés, així com del pont llevadís.
El castell és de planta octogonal amb un sòcol tallat a la roca i un fossat perimetral de vuit metres d'ample i dos de profunditat amb un pont davant de la porta. Els vuit paraments del cos de la torre estan construïts amb pedres de marès i omplert de pedra i morter.
A l'interior, una columna central sosté la volta prevista inicialment per poder suportar de sis a vuit peces d'artilleria. Dins es guardaven queviures, armament i pólvora. També servia com a lloc d'habitatge dels soldats. L'escala de cargol que comunica les plantes està encastada en el mur, i sobresurt per damunt de la plataforma artillera en forma de tortea per poder comunicar-se visualment amb les talaies dels voltants. Aquest element arquitectònic singularitza el castell i li aporta el contrapunt necessari per fer-ho més esvelt.
La terrassa era la zona d'atac i vigilància, on havia col•locats diversos canons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada