CREU DE SA ROVELLADA (FERRERIES)

PLANTES DE MENORCA: Rostraria cristata (L.) Tzvelev

Rostraria cristata (L.) Tzvelev

Família: GRAMINEAE (POACEAE)

Gènere: Rostraria

        Sinònims: Koeleria phleoides (Vill.) Domin Lophochloa cristata (L.) Hylander

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Març, Abril, Maig, Juny i Juliol

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles. Pradells terofítics, marges de camins.

Característiques: Aquesta és una de les gramínies més freqüents que trobarem als prats secs. De vegades arriba a formar catifes d'individus que ocupen alguns metres quadrats. És petita, erecta, amb una panícula compacta i llarga, ben separada de les fulles, és d'un color verd viu gairebé fins al final del cicle; la panícula és una mica aspre al tacte. La trobarem en flor en ple hivern. 

PLANTES DE MENORCA: ESPARREGUERA DE GAT (Asparagus albus L.) -FLOR-

Asparagus albus L.

Asparagus albus L.

Família: LILIACEAE

Gènere: Asparagus

Nom comú català: Esparreguera de gat.

Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Agost, Setembre i Octubre

Formes vitals: Camèfit. Faneròfit.

Hàbitats: Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars.

Màquies, garrigues, etc. 

FAUNA DE MENORCA: ERUGUES (FORMA LARVÀRIA D’UN LEPIDÒPTER) PAPALLONES

                   Papilio machaon                        

Hyles tithymali

Acronicta tridens

Les erugues tenen cossos llargs i segmentats i molts parells de potes. S'alimenten voraçment de fulles, creixen ràpidament, solen mudar la pell quatre o cinc vegades, i eventualment es recobreixen de capolls i després arriben a la forma adulta. Les erugues que excaven túnels a l'interior de l'hoste es diuen corcs.

Les erugues tenen sis potes autèntiques (són hexàpodes) al tòrax, quatre potes falses als segments intermedis de l'abdomen, i a vegades una única parella de potes falses a l'últim segment abdominal. Una altra diferència és que les erugues dels lepidòpters tenen ganxos a les potes falses. L'espai entre les potes autèntiques pot variar des d'un petit espai en algunes espècies fins a un gran espai en famílies tals com les Geometridae.

Les erugues no respiren per la boca. L'aire entra dins llurs cossos a través d'una sèrie de petits tubets als costats dels seus tòraxs i abdomen. Aquests tubets s'interconnecten dins el cos formant una xarxa traqueal. No tenen sentits molt desenvolupats. En lloc de tenir ulls tenen sis minúsculs ullets o «ocels» a la part baixa del cap. Confien en les seves antenes per trobar aliment.

Algunes erugues es mengen les fulles de plantes que són tòxiques per als altres animals. A elles no les afecta el verí, però s'acumula dins el seu cos, fent-les altament tòxiques per a qualsevol ésser que se les mengi. Les erugues «són màquines de menjar». Tenen el ritme de creixement més alt de tots els animals.

L'objectiu de totes aquestes mesures defensives és que un predador que es mengi una d'aquestes erugues, o ho intenti, no desitgi tornar a repetir l'experiència.

FAUNA DE MENORCA: LLAGOST (Oedaleus decorus)

LLAGOST  (Oedaleus decorus)

ORTHOPTERA

La majoria són alades. Dos parells d'ales, les anteriors dures, que protegeixen les posteriors, que són membranoses i es troben doblegades al davall. Característicament, el tercer parell de potes està adaptat al salt, i té per tant uns músculs molt potents. L'aparell bucal és mastegador i la metamorfosi és simple. Molts poden produir renous, rascant la tèbia de les potes posteriors amb els  èlitres.

Inclou tres subordres principals: Acridinoidea (llagosts), Gryllinoidea (grills i cadell), i Tettigonoidea (cavallets verds)

Sub. Acridinoidea (llagosts) Són d'activitat diürna

Alimentació:  S'alimenten de vegetals.

Al món hi ha més de 10.000 espècies diferents de llagostos.

PLANTES DE MENORCA: LLEVAMANS - BOIXAC DE CAMP - GALDIRONS - LLEVAGAT (Calendula arvensis L.)

Calendula arvensis L.

Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere: Calendula

Nom comú català: Boixac de camp. Galdirons. Llevagat. Llevamans.

Nom comú castellà: Calendula. Flor de cada mes. Hierba de podador. Maravilla silvestre.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Circum-mediterrània

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Gener, Febrer, Març, Abril, Maig, Setembre, Octubre, Novembre, Desembre

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Camps conrats i indrets ruderalitzats de terra baixa.

Característiques: El llevamà és molt freqüent als camps de secà de les Illes, a la tardor podem trobar camps coberts de color taronja per mor de les flors d'aquesta planta. No hi ha cap altre espècie amb aquest color de flor en aquesta època del any. També són molt característics el seus fruits amb forma de cuc cobert d'espines.

CALASMORTS (ES MERCADAL) 7-05-2023

BELLA OMBRA (Phytolacca dioica L.) MENORCA

Phytolacca dioica L.

Família: PHYTOLACCACEAE

Gènere: Phytolacca

Nom comú català: Bella ombra.

Nom comú castellà: Bella sombra. Fitolaca. Ombú.

Distribució per províncies: Barcelona. Illes Balears. València.

Distribució per illes: Mallorca. Dragonera.

Distribució general (Fitogeografia): Amèrica del Sur

Època de floració: Abril i Maig

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Plantes de jardí.

Descripció: Arbre que no sol sobrepassar els 10 m d'alçada que manté la fulla tot l'any o la perd si l'hivern és molt accentuat. El més espectacular d'aquests arbres són els troncs, gruixats a la seva base i irregulars. A les plantes adultes, la base del tronc i el començament de les arrels s'expandeixen de forma monstruosa. Les fulles tenen llargs pecíols , simples , amb el marge sencer, d'uns 6 a 12 cm de llarg, una mica llustroses per l'anvers, de disposició alterna i amb figura aovade-el·líptica o lanceolada. Les flors són poc vistoses, de color grisós de petit tamany, disposades en espigues que pengen quasi tan llargues com les fulles. El fruit és carnós tipus baia, negre porpra.

Observacions: La base del tronc en exemplars vells s'eixampla i retorça , sobresortint en moltes ocasions les arrels gruixades, que són molt poderoses i poden aixecar qualsevol construcció.

Origen: Brasil, Uruguai, Perú i Argentina 

PLANTES DE MENORCA: Filago pygmaea L.

Filago pygmaea L.

Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere: Filago

Sinònims: Evax pygmaea (L.) Brot.

Distribució per províncies: Alacant. Girona. Illes Balears. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Abril, Maig i Juny

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Pradells terofítics calcícoles. Prats terofítics a clarianes de garrigues.

Característiques: Hi ha algunes plantes de forma absolutament original i única, aquest és el cas d'Evax pygmaea, que té les fulles grises que envolten les inflorescències que estan enmig, formant una imatge molt característica. Les plantes són molt petites, malgrat que poden arribar a tenir varis centímetres de diàmetre. Les trobarem sense moltes dificultats als erms de les garrigues seques de totes les illes. No es pot confondre amb cap altre planta.