Les erugues tenen cossos llargs i segmentats i molts
parells de potes. S'alimenten voraçment de fulles, creixen ràpidament, solen
mudar la pell quatre o cinc vegades, i eventualment es recobreixen de capolls i
després arriben a la forma adulta. Les erugues que excaven túnels a l'interior
de l'hoste es diuen corcs.
Les erugues tenen sis potes autèntiques (són hexàpodes)
al tòrax, quatre potes falses als segments intermedis de l'abdomen, i a vegades
una única parella de potes falses a l'últim segment abdominal. Una altra
diferència és que les erugues dels lepidòpters tenen ganxos a les potes falses.
L'espai entre les potes autèntiques pot variar des d'un petit espai en algunes
espècies fins a un gran espai en famílies tals com les Geometridae.
Les erugues no respiren per la boca. L'aire entra dins
llurs cossos a través d'una sèrie de petits tubets als costats dels seus tòraxs
i abdomen. Aquests tubets s'interconnecten dins el cos formant una xarxa
traqueal. No tenen sentits molt desenvolupats. En lloc de tenir ulls tenen sis
minúsculs ullets o «ocels» a la part baixa del cap. Confien en les seves
antenes per trobar aliment.
Algunes erugues es mengen les fulles de plantes que són
tòxiques per als altres animals. A elles no les afecta el verí, però s'acumula
dins el seu cos, fent-les altament tòxiques per a qualsevol ésser que se les
mengi. Les erugues «són màquines de menjar». Tenen el ritme de creixement més
alt de tots els animals.
L'objectiu de totes aquestes mesures defensives és que un predador que es mengi una d'aquestes erugues, o ho intenti, no desitgi tornar a repetir l'experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada