PALAU EPISCOPAL - CAL BISBE (CIUTADELLA)

Palau Episcopal (Cal Bisbe) Segles XVIII-XIX

Edifici de nova planta, projectat a Madrid per Francisco Sánchez, en el lloc que ocupava la casa de la pabordia. El projecte global no es va acabar, tan sols es construí la meitat de la façana, fet que provocà que l’entrada principal quedés desplaçada cap a un costat respecte al conjunt construït. Es tracta d’un edifici aixecat cap al 1798, d’estil neoclàssic, d’una gran sobrietat en la composició dels elements decoratius. La portalada principal dóna accés a un pati interior, utilitzat de jardí d’accés a les diferents parts que constitueixen l’edifici, amb una escala exterior amb llotja, d’estil renaixentista, a través de la qual s’accedeix al palau, i que ressalta l’accés a la planta noble. Actualment segueix essent Palau Episcopal i seu de la Cúria.

VAQUES DEL CAMP DE MENORCA

VAQUES RAÇA "BROWN SWISS" I BRAU RAÇA "LIMOUSINE"

ILLES D'ADDAIA (ES MERCADAL)

A Port d’Addaia existeixen gran quantitat d’illots: Illa Petita d’Addaia, Illa Gran d’Addaia, Illa de ses Àligues o Àguiles, Illots d’en Carbó i d’en Carbonet.

Des de Punta des Pont

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA (MAÓ)

La nau de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia és un edifici gòtic medieval, més tardà (final del segle XV). Fou construïda entre 1436 i 1491 en un pujolet situat a dos quilòmetres de Maó, de manera que la devoció per la Mare de Déu de Gràcia prové de ben antic. L’any 1729 el papa Benet XIII erigí la Confraria de la Mare de Déu de Gràcia i fixà el 8 de setembre com a dia de la festa titular. Des d’aleshores, cada any, els maonesos es reunien aquell dia als voltants de l’ermita per fer-hi balls, corregudes i repartir l’aigua-ros.

 

PARRÒQUIA DE SANT FRANCESC D'ASSÍS (CIUTADELLA)

CARRERS DEL CASC ANTIC DE CIUTADELLA (II)

CARRER DE SANTA CLARA

CARRER DEL BISBE TORRES O DE CAL BISBE 

 

CARRER DES SEMINARI

CARRER DEL PORTAL D'ARTRUTX

CARRER DES MIRADOR

 

CARRER DE SANT ANTONI

ALJUB DE SA MARINA DE CORNIOLA (CIUTADELLA)

L’Aljub és una construcció destinada a la recollida de l’aigua de pluja mitjançant una gran plataforma oberta en rost que canalitzava l’aigua cap a un pou construït o picat en la roca. Els pous es cobrien d’una petita caseta de marès (“es coll”), des d’eon es pouava l’aigua amb “sa curriola”, “sa corda” i “es poal”. L’aigua s’abocava dins una pica o directament dins “sa canal”, que la conduïa fins les abeurades. Un cop s’ha omplert la primera pica (“sa pica des raig”), l’aigua passa a la segona, i així successivament.

Aquest sistema típicament musulmà, és utilitzat encara avui dia per alguns pagesos menorquins. L'utilitzaren de forma habitual en la producció ramadera i agrícola fins als anys cinquanta del segle passat, avui molts resten abandonats.

(Aquest Aljub el trobareu dins l'itinerari 8 del Camí de Cavalls "Algaiarens - Cala Morell" 

OCELLS DE MENORCA: CORB MARÍ GROS (Phalacrocorax carbo)

CORB MARÍ GROS (Phalacrocorax  carbo)

PONT DE SANTA EULARIETA (s. XVIII) - CAMÍ D'EN KANE (ES MERCADAL/ALAIOR)

Pinzellades històriques sobre el pont de Santa Eularieta

Quan els anglesos van arribar a l’illa, l’antic camí Reial que travessava Menorca des de Maó fins a Ciutadella era estret.

El camí Nou o Kane’s road té un ús militar. Hi passaran soldats, cavalls, l’artilleria i els carros que duien pólvora, munició i provisions, tot cercant més seguretat. Aquest va ser l’autèntic interès de Kane per fer construir el camí.

El camí d’en Kane va ser conegut pels menorquins de l’època com el camí Nou i, ja a final del segle XIX, com la carretera Vella.

Kane signa el 31 de març de 1715 vint ordres en relació al “Real Camino Inglés de Menorca”, document custodiat a l’Arxiu Municipal d’Alaior. Les ordenances manen construir el camí, les condicions de com fer els ponts amb pedra i calç, posant com a exemple el pont de Santa Eularieta, i adverteixen que l’ajuntament que no el mantengui serà castigat. Estableix l’amplada del camí, com s’ha de fer la paret seca i posar barreres d’accés al camí de fàcil maneig per donar pas al bestiar i als cavalls.

L’any 1728, Kane mana disposicions per conservar el nou camí Reial, indicant als municipis com conservar-lo, impedeix tallar els arbres i fa sembrar figueres. Reglamenta la futura administració i responsabilitat econòmica del nou camí. No bastava construir-lo; calia pensar en el manteniment del camí.

Els batles de les universitats eren els responsables de la seva direcció, conservació i manteniment. Alhora, cada universitat triaria bones persones per dirimir les disputes amb els propietaris sobre d’eon extreure les pedres per fer la paret seca, sobre terres o altres motius originats per la construcció del camí.

El cost de l’obra va anar a càrrec dels menorquins. Desmuntar, fer el traçat, la pavimentació i la construcció de ponts i murs de pedra i indemnitzar els desperfectes a les terres de particulars per on passava el camí va ser pagat per la Universitat General, en la partida de “comptes generals de l’illa”.

Les universitats havien de conservar-lo i reparar-lo, i estaven obligades a fer qualsevol obra. Quedaven alliberades les poblacions des Mercadal i Ferreries per ser zones pobres; no restauraven els ponts, despesa assumida pels comptes generals.

Les autoritats alaiorenques no hi estaven d’acord. En una carta tramesa a Joan Albertí, síndic d’Alaior, Richard Kane li mana que els jurats fessin construir el pont de Santa Eularieta. Si no ho feien, tant ell com el batle i els consellers alaiorencs serien enviats presoners al castell de Fornells.

El pont de Santa Eularieta va donar maldecaps a Kane. Ens traslladam a l’agost de 1714, data en què es comença a construir el pont. El 1714 Kane demana homes a la Universitat d’Alaior i el juliol de 1715 la seva construcció no passava dels fonaments; a final d’agost Kane deia que tant el pont com el seu arc eren baixos i calia una filada més de material. A la tardor, Kane mana als manobres que s’han d’afegir gairebé el doble de filades, i els jurats de la universitat es queixen de l’augment del cost de l’obra. A final d’any l’obra era acabada.

El pont de Santa Eularieta és possiblement el pont més conegut i més important de tot el traçat del camí d’en Kane que es conserva en l’actualitat. En moltes ocasions, com a usuaris del camí, el travessam sense adonar-nos de la seva estructura. I per als alaiorencs té un valor especial, ja que van ser els nostres avantpassats que es van veure obligats a construir-lo.

A partir d’ara, si més no, podrem valorar i donar més importància a aquest bé cultural que forma part de la nostra identitat cultural col•lectiva.

Miquel À. Marquès Sintes, Centre d’Estudis Locals d’Alaior 11/01/2013