El poblat de Talatí de Dalt (finals II mil·lenni - I mil·lenni aC), destaca per dos elements: la singularitat de la seva taula i la presència de coves megalítiques. La taula és un monument compost per dues grans pedres, una vertical -que fa les funcions de suport-, i una altra d'horitzontal, a mena de capitell. El conjunt conforma una T gegantina que ocupa una posició més o menys central d'un recinte de planta absidal. Es tracta d'un monument únic i exclusiu de Menorca, però també és molt controvertit. Sobre les taules s'han escrit les més diverses teories, però avui és acceptat que el recinte on es troben era un santuari o recinte sacre on es realitzaven sacrificis i rituals. La mateixa taula devia tenir un significat simbòlic, que de moment no ha estat interpretat de manera satisfactòria. També s'ha discutit molt si el recinte estava descobert -com creuen diversos especialistes-, o si es tractava d'un edifici cobert; en aquest cas la taula actuaria com a columna central que sostindria el sostre.
La taula de Talatí presenta la particularitat de tenir una pilastra que descansa sobre la pedra capitell. Es tracta d'una pilastra lateral que degué caure de manera accidental en una època posterior, quedant tombada sobre la taula tal i com la veiem avui. A prop de la taula hi ha un gran talaiot en part derruït, i diverses coves megalítiques, és a dir, construïdes amb aparell ciclopi i cobertes amb lloses sostingudes per pilastres. Aquestes coves són un altre dels atractius del jaciment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada