MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dissabte, 3 de febrer del 2018

BOLETS DE MENORCA: Lactarius sanguifluus (Paulet) Fr. (ESCLATA-SANG - ESCLATA-SANG DE MURTA - ESCLATA-SANG DE PI - ESCLATA-SANG DE XIPELL - ESCLATA-SANG MASCLE - PEBRÀS - PINATELL - ROVELLÓ)




Lactarius sanguifluus (Paulet) Fr.
Família : Russulaceae

Gènere : Lactarius

Nom comú català : Esclata-sang. Esclata-sang de murta. Esclata-sang de pi. Esclata-sang de xipell. Esclata-sang mascle. Pebràs. Pinatell. Rovelló.

Descripció : L’esclata-sang té un capell de 6 a 15 cm de diàmetre, al principi convex amb el marge enrotllat i després esdevé obert, i a vegades, en forma d’embut. És de coloracions taronja rogenc a rogenc fluix amb taques verdoses no gaire grosses i normalment presenta zonacions en forma de cercles concèntrics. Les làmines són primes, atapeïdes, forcades, decurrents i de colors variables de rosat carnós a un taronja rogenc fins i tot color vinós. El peu és cilíndric, atenuat a la base, dur i després buit de color taronja rogenc a vinós amb tons intermedis. Les espores són blanques en massa, ovoïdals, reticulades, amb petites berrugues, i de 7,5-8,5 x 6,5-7,5 micres.

Bolets semblants : Es confon amb L. Vinosus Quél., que com a principal diferencia és el fet que la seva carn al tall torna completament de color vinós i al L. Sanguifluus només ho fa a les parts extremes. El L. Deliciosus f. Rubescens J. Aug. Schmitt té la carn que primer passa a color taronjós i després a color vinós.

Observacions : És el bolet més cercat i considerat més saborós de les Balears.

Hàbitat : Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Comestible