MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dissabte, 17 de febrer del 2018

BASSA DE CORNIOLA (CIUTADELLA)



L’any 2006, el servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient va fer un inventari de basses temporals per a la Direcció General de Recursos Hídrics, que ha estat incorporat a la proposta de catàleg de zones humides de les Illes Balears elaborat per l’esmentada Direcció General. Aquest inventari inclou 166 basses temporals, de les quals 36 són a Menorca, 109 a Mallorca, 8 a Eivissa i 13 a Formentera. Aquest inventari s’anirà revisant periòdicament amb noves localitats que es proposaran per a la seva inclusió a l’esmentat Catàleg.

Les basses temporals són cavitats molt poc profundes i de dimensions reduïdes, disposades sobre algun tipus de terreny impermeable, que no tenen cap aportació permanent d’aigua; s’omplen amb les pluges i es buiden més o menys tard, en funció de les precipitacions que s’hagin produït durant l’hivern i la primavera, del vent i de la temperatura. Normalment, s’eixuguen per evaporació a finals de la primavera o en arribar l’estiu. Per aquest motiu, es diu que són temporals. Però, el nostre clima és molt irregular i alguns anys les basses romanen eixutes pràcticament tot l’any per falta de pluges. De vegades, si durant la primavera i l’estiu es produeixen precipitacions suficients, poden mantenir l’aigua més temps.
Lògicament, les basses sols es mantenen en terrenys plans ja que si hi ha pendent, l’aigua es perd per escorrentia. Per aquest motiu les basses són característiques de les plataformes horitzontals rocoses de les marines del migjorn mallorquí. A la tramuntana menorquina, de terrenys més impermeables, també es poden formar basses a terres més ondulades. La temporalitat de les basses determina la flora i fauna aquàtica que hi viu Les seves formes i mides són molt variables i depenen del relleu que les acull. Les més petites són cocons entorn al mig metre de radi i les més grans poden tenir més de deu metres de llargària. N’hi ha unes poques que són encara més grans.