MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023
dissabte, 9 d’octubre del 2021
dimecres, 6 d’octubre del 2021
diumenge, 3 d’octubre del 2021
dijous, 30 de setembre del 2021
CORÍSIA – ARBRE DE LA LLANA (Chorisia speciosa St. Hil.) MENORCA
Chorisia speciosa
St. Hil.
Família:
BOMBACACEAE
Gènere: Chorisia
Nom comú català: Corísia.
Nom comú
castellà: Árbol botella. Chorisia. Corisia morada. Palo borracho
rosado. Samuhú.
Distribució
general (Fitogeografia): Amèrica del Sur
Època de
floració: Agost, Setembre i Octubre
Formes vitals:
Macrofaneròfit.
Hàbitats: Plantes
de jardí. Jardins urbans.
Descripció: Arbre
caducifoli de 5-15 m d'alçada, amb el tronc espinós, freqüentment més ample a
la base; escorça llisa, verdosa, amb algunes estries longitudinals. Fulles amb
pecíol de 6-12 cm de longitud i 5-7 folíols obovads, de marge serrat,
acuminats, glabres amb limbe de 6-7 cm de longitud i 3.5-4 cm d'ample. Flors
amb pètals de 8-12 cm de longitud, de color blanc-rosat a rosat-porpra, amb
estries més obscures en els pètals.
Origen: Brasil, Argentina i Paraguai.
Utilitats: la fusta,
molt tova, s’utilitza per fer canoes (‘ceibes’) i paper. La “llana” per farcir
coixins. Les llavors proporcionen olis comestibles o industrials. També el
líquid és un dels components de begudes al·lucinògenes com l’ayahuasca. Com el
nostre estimat porc, s’utilitza tot.
Publicat per ARBRESMEDITERRANI on 15 JUNY, 2017
dilluns, 27 de setembre del 2021
divendres, 24 de setembre del 2021
FAUNA DE MENORCA: CABOTS DE CALÀPET (CIUTADELLA)
Actualment a Menorca tenim dues espècies d'amfibis: la granota i el
calàpet.
Els calàpets crien a basses temporals, tant naturals com artificials. Les postes són uns cordons gelatinosos de fins
a dos metros de llarg, farcits de puntets negres de devers 1,5 mm, que són els
ous. Un cordó d'aquests pot arribar a tenir de mil a dos mil ous, la gran
majoria dels quals no arribaran a adult. La posta de la granota és molt
diferent, els ous formen masses més o menys esfèriques i no cordons. El
calendari de reproducció varia segons la climatologia de l'any. Solen fer
altres postes de finals d'estiu a principis de tardor. Els anys que plou poc no
arriben a reproduir-se a moltes basses
per manca d'aigua.
Els ous eclosionen al cap de devers una setmana, depenent de la temperatura
de l'aigua. En surten les larves, que popularment s'anomenen cabots. Són com un
caparrot amb coa, de color fosc. Neden bastant en contacte amb el fons, cercant
la llum i escalfor del sol. En aquest moment tenen molts de depredadors: larves
de libèl•lula, escarabats d'aigua, triops, serps d'aigua, ocells aquàtics...
Els que sobreviuen, al cap d'una quarantena de dies, inicien la metamorfosi. Es
produeix una transformació radical. Van creixent primer les potes posteriors,
després les anteriors i finalment els hi desapareix la coa. El resultat són uns
animalons amb la forma d'adult de només 15 mm, que han transformat també el seu
sistema de respiració. Els petits calàpets surten llavors de l'aigua. Comença
ara la seva vida terrestre, independent de qualsevol massa d'aigua.
El calàpet és una espècie protegida.
(De l’article publicat per Montse Bau i Tòfol Mascaró, biòlegs del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el 24/10/2018)
