PLANTES DE MENORCA: LLORER BORD - MARFULL - ORIOLA - PICABARALLES - SANTJOANERA (Viburnum tinus L.)

Viburnum tinus L.

Família : CAPRIFOLIACEAE

Gènere : Viburnum

Nom comú català : Llorer bord. Marfull. Oriola. Picabaralles. Santjoanera.

Nom comú castellà : Barbadija. Duraznillo. Durillo. Sanquillo. Tino.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-septentrional

Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril.

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Hàbitat : Màquies i boscos d'alzinars. Jardins.

Usos i propietats : Medicinal.

Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : El marfull és un arbust que es pot arribar a fer com un petit arbre. Té fulles oposades, grans i amples, relativament dures i lluents per l'anvers; el marge de les fulles és sencer i suaument pilós. Les flors són petites i blanques, es troben agrupades en inflorescències que semblen umbel·les. Amb aquest caràcter no es pot confondre amb altres arbusts de la nostra flora. És una planta de llocs ombrívols i humits, pròpia dels alzinars o de lloc on ha existit aquests arbres; a Mallorca sense ser rara tampoc és gaire freqüent. A Menorca i Eivissa és raríssima.

LLOC DE TORRELLAFUDA (CIUTADELLA)

Llegendes de Menorca

EL TRESOR DE TORRELLAFUDA

Les cases antigues de Torrellafuda eren a prop de sa talaia. Una nit, essent ja en es llit pagès i missatge, van tocar a sa porta. S’aixecaren i trobaren es pati ple de moros amb caique i turbant. I es que havia tocat va escometre amb sa nostra llengua a l’amo, i li manà que repleguessin tot es bestiar de cabreta des lloc. No podent negar-se, obeïren. I amb es falcat de matxos, ases i someres, els moros i es cristians, obeint an el que havien donat llengua, sa dirigiren a una tanca; es posaren a cavar i prest va esser descoberta una cova subterrània plena de doblers. An els cristians, els havien tapat ets ulls; perquè no coneguessin a on eren. El tresor era immens. Amb càvec i senalla ompliren de doblers els sacs, i tant com els fermaven, carregaven ses bísties i, fora vessa, cap a cala en Turqueta s’ha dit, en llarga processó. Quan ja fou dia clar, i els habitants de Torrellafuda, de tornada a s’embarcador, pogueren donar compte de sa sorpresa en els veïnats, dins la mar viva, lluny, molt lluny, tant com la vista arribava, destriaren una nau que, prest es perdé de vista navegant cap a Berberia. Al despedir-se dels cristians es renegat, els digué: la vostra part l’hem deixada dins sa cova, que es troba a tal punt. I sa part fou tan rebedora que tots foren rics.

Francesc Camps i Mercadal

Revista de Menorca, 1920

PLANTES DE MENORCA: ARENGADA DE PORC - LLENGUA DE BOU - PARADELLA CRESPA - REMENEGUERA - ROMA - ROMARILL (Rumex crispus L.)

Rumex crispus L.

Família : POLYGONACEAE

Gènere : Rumex

Nom comú català : Arengada de porc. Llengua de bou. Paradella crespa. Remeneguera. Roma. Romarill.

Nom comú castellà : Romaza crespa.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Cosmopolita i subcosmopolita

Època de floració : Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Llocs alterats i vores de camins. Herbassars humits.

Usos i propietats : Medicinal. Tòxica.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Herba de fulles grans, fins a 30 cm, allargades i amb el marge ondulat. Quan forma la inflorescència la planta pot arribar a un metre d'altura, amb moltes i petites flors. Com a totes les espècies del gènere Rumex, la morfologia del fruit és molt característica, en aquest cas tenen forma de cor amb un grànul a la part inferior. Viu a llocs humits, de vegades a prop de torrents. Floreix al final de primavera i principi d'estiu.

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRELLAFUDA (CIUTADELLA) 2018

El Poblat talaiòtic de Torrellafuda és un dels assentaments prehistòrics més espectaculars de Menorca i es caracteritza per la monumentalitat de les seves edificacions. El que diferencia aquest jaciment d’altres assentaments prehistòrics menorquins és la presència de la muralla que rodeja part del poblat, d’una alçada considerable i en bon estat de conservació. La murada està construïda amb la tècnica ciclòpia (lloses de pedra de grans dimensions) per la seva cara externa, i per blocs tallats de mida mitjana col·locats en filades horitzontals per la seva cara interna. Té una amplada aproximada de tres metres i conserva tres portes d’accés, dues de les quals presenten un corredor cobert amb grans lloses. El talaiot, de secció troncocònica i planta absidal, està força deteriorat a la seva part superior. Des de dalt d’aquest gran monument es tenia un ample domini visual del territori. Un altre edifici emblemàtic del poblat és el recinte de taula, monument de caràcter religiós on hi destaca la gran Taula central. De camí cap al talaiot es troba una cova d’enterrament, picada a la roca artificialment i de planta globular. A les tanques del voltant i cobertes per la vegetació es conserven un gran nombre de cercles d’habitació i un altre hipogeu d’inhumacions col·lectives, el qual indica que el poblat talaiòtic de Torrellafuda tindria unes dimensions molt més grans que l’actual àrea visitable. 

 

 Cova artificial d'enterrament (Hipogeu)

 Talaiot

RECINTE DE TAULA

Edifici de planta en forma de ferradura i façana lleugerament còncava, destinada al culte, possiblement lligat a celebracions relacionades amb el calendari agrícola i ramader, en el qual  es sacrificaven ovelles i cabres joves, i s’oferien  libacions de vi. La taula es troba rompuda i caiguda en el centre de l’edifici, mentre que es conserva el pilar i el capitell d’una pilastra en forma de taula adossada al mur de l’edifici. La cronologia d’aquests edificis es situa, generalment, entre el segle V aC i el segle I dC. Aquest santuari va ser parcialment excavat en els anys 60 del segle passat, localitzant-se ceràmiques indígenes fetes a mà així com altres fetes a torn procedents de Megara i Itàlia.