ROCA DE SA PACIÈNCIA (ALAIOR)

La roca de sa Paciència, es troba al camí d'en Kane, a 200m de la ratlla del terme de Maó.

BUFADOR DES CAP DE BANYOS (CIUTADELLA)

Quan fa vent es senten sons estridents i inquietants

A ponent, arribant a Cala en Blanes i donant la volta per la urbanització coneguda com "Los Delfines" hi ha un curiosíssim element natural digne de visitar qualsevol dia de l'any que faci vent. Conegut amb el nom de Bufador des Cap de Banyos, és una escletxa estreta i profunda a les roques, avui en dia, delimitada per una paret seca de forma ovalada i un reixat horitzontal de protecció. Fa uns anys que la regidoria de turisme de l'Ajuntament de Ciutadella va senyalitzar el lloc amb un cartell personalitzat pel Gabinet Mariscal  i no és estrany veure-hi turistes, més que res durant la tardor, entusiasmats i també esporuguits amb l'espectacle. Però no només turistes. De fet, és un lloc de culte per a uns quants enamorats de la força de la naturalesa i és que, sobretot amb vents de ponent i de llebeig, el Bufador emet sons tan estridents com inquietants. Fins i tot, quan hi ha fort temporal, la boca principal del Bufador escup aigua de la mar i pot fer volar metres enllà branques o qualsevol  cosa que ens animem a posar-hi damunt. A l'altra banda de la carretera, més a prop de la mar, el Bufador té una segona sortida més petita, que sorprèn tots aquells que per precaució es posen a una certa distància.  El penyal a ran de mar damunt del qual s'obre el Bufador no fa més de quinze o vint metres d'alçada i tanmateix, la renou eixordadora que en surt de dins ens fa pensar en grans profunditats tel·lúriques. Conten que antigament, quan al lloc de la Torre del Ram hi havia pagès, s'havia de tenir cura pel perill que suposava per al bestiar. En dies de bon temps, alguns agosarats s'atrevien a baixar-hi, arribant a l'aigua. Però els qui estaven atents al Bufador eren sobretot els pescadors i gent de la mar, que tenien en ell un indicador del temps que feia, en una època en què no es disposava de tecnologia com avui per fer prediccions meteorològiques.

XOC Suplement escolar del diari "Menorca" 16-01-2009

A l'altra banda de la carretera, més a prop de la mar, el Bufador té una segona sortida més petita.

OCELLS DE MENORCA: ESPLUGABOUS (Bubulcus ibis)

Esplugabous (Bubulcus ibis)

Ardeid no gaire gran i menys esvelt que l’agró blanc, amb el bec groc i relativament curt. Vola amb el coll arronsat. Té el plomatge totalment blanc excepte a l’època de cria que mostra el capell, el mantell i el pit d’un color ocre càlid. És una espècie d’àmplia distribució mundial que al Paleàrtic ocupa principalment Espanya, Portugal, el Magrib, la vall del Nil i les vores del mar Caspi. A Menorca és força abundant a l’hivern i se l’acostuma a veure caçant insectes o amfibis en grups associats a bestiar pasturant, inclús posats sobre el seu llom, fent honor al seu nom. Al vespre forma dormiders on s’hi poden ajuntar desenes d’exemplars dalt d’un canyar o un arbre, normalment vora torrents o zones humides. L’ esplugabous és una espècie nidificant a Menorca des de l’any 2006 quan es va instal·lar una petita colònia d’unes vint parelles sobre uns pins a Ciutadella. El 2007 s’hi van instal·lar una quarantena de parelles.
SOM (Guia Interactiva dels Ocells de Menorca)

TORRE DE L'ILLA DE SES SARGANTANES (FORNELLS)

Construïda entre els anys 1801 i 1802 pels anglesos dins d'un pla de defensa dels ports de la costa nord. Consisteix en una torre cilíndrica en talús i un baluard. La torre està construïda amb les mateixes tècniques que la resta de torres. No obstant això, la zona dels quatre canons va estar situada a nivell del terra; el seu disseny interior és diferent i té dues ales afegides a la torre. A l'altra part de l’illa trobem un edifici antic que va ser pavelló d'oficials amb dos aljubs al seu costat i un sistema de canals per a la recollida d'aigua de la pluja.

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL (CIUTADELLA)

En el segle XV ja hi ha una capella consagrada a Sant Miquel a l’església de Santa Maria, actual Catedral.  L’església de Sant Miquel té els seus orígens en un petit oratori que queda molt malmès amb l’assalt turc de 1558, que es reconstrueix després i s’acaba entre 1720 i 1724. A partir de 1893 s’empra d’oratori del petit convent de monges de la Consolació instal·lades al carrer de ses Andrones.

L’església actual, que conserva la nau principal de la capella original, i l’entorn que l’envolta pateixen una important ampliació i reforma l’any 1955 per satisfer les necessitats del Centre Catequístic de Sant Miquel, creat el 1919 pel pare Sebastià Juan Sampol de Palós per millorar les condicions de vida de la barriada. Des de llavors s’hi han anat fent millores continuades, i en manté l’ús catequístic o social fins avui.

Trobareu més informació  de l’Església de Sant Miquel a:

http://www.ajciutadella.org/Contingut.aspx?IdPub=8066

CARRERS DEL CASC ANTIC DE CIUTADELLA (VI)

CARRER DE SANT BARTOMEU

CARRER DE SANT CRISTÒFOL

CARRER DE SANT MIQUEL

CARRER DEL DORMIDOR DE LES MONGES

CARRER DE SANT JAUME

CARRER DEL ROSER

ROQUES DE MENORCA AMB PERFILS (2)

ROCA PER LES DUES CARES A CAMÍ DE FAVÀRITX  (MAÓ)

CALA EN TURQUETA (CIUTADELLA) 2013