MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

diumenge, 14 de juny del 2020

OASTRE - RABELL - ULLASTRE (Olea europaea L.) MENORCA














Olea europaea L.
Família: OLEACEAE
Gènere: Olea
Nom comú català: Oastre. Rabell. Ullastre.
Nom comú castellà: Acebuche.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera. Dragonera.
Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional
Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i eines. Medicinal. Perfumeria. Usos simbòlics.
Categoria UICN:  LCRisc mínim
Època de floració: Abril Maig Juny
Formes vitals: Macrofaneròfit.
Hàbitats: Alzinars, carrascars i suredes. Escletxes de roques i penya-segats. Plantes de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Freqüent a bandes càlides i seques.
Característiques: L'ullastre (var. sylvestris) és la planta silvestre de l'olivera (var. europaea). Té fulles d'un verd grisenc per l'anvers, i quasi blanques pel revers, agrupades per parelles a sobre les tiges. Aquestes fulles poden ser molt petites i arrodonides en els rebrots bassals, o lanceolades i fins a 8 cm de llargada a les branques superiors. Les oliveres tenen les fulles més grans i allargades que els ullastres, però la diferència fonamental entre les dues és el fruit (l'oliva). Floreix al final de la primavera i principi de l'estiu.
Observacions: L´olivera ha estat molt relacionada amb els jocs atlètics, ja que els guanyadors dels Jocs Olímpics eren coronats amb branques d´olivera silvestre, equivalent a la medalla d´or actual.
Origen: Regió mediterrània  

dilluns, 8 de juny del 2020

PLANTES DE MENORCA: BLAVET (Lythrum junceum Banks & Sol.)







Lythrum junceum Banks & Sol.
Família: LYTHRACEAE
Gènere: Lythrum
Nom comú català: Blavet.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN:  LCRisc mínim
Època de floració: Maig Juny Juliol Agost Setembre
Formes vitals: Camèfit.
Hàbitats: Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies).
Marges humits i torrents.
Característiques: Herba de les terres humides de les vores de les basses i torrents, té les branques postrades en terra; té fulles lanceolades a lineals de color verd intens. Les flors apareixen en inflorescències en forma d'espiga però amb les flors que surten a les aixelles de les fulles, tenen pètals violacis; els calzes són molt allargats, tenen uns apèndixs que són tan llargs com les dents. Les altres espècies de Lythrum a Balears són més petites i de cicle anual, mentre que l'espècie que tractem aquí és perenne. Floreix des de final de la primavera fins la tardor.  

divendres, 5 de juny del 2020

GARROVER (Ceratonia siliqua L.) MENORCA
















Ceratonia siliqua L.
Família: LEGUMINOSAE
Gènere: Ceratonia
Nom comú català: Garrofer. Garrover.
Nom comú castellà: Algarrobo.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional
Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i eines. Medicinal. Planta psicotròpica.
Categoria UICN:  LCRisc mínim
Època de floració: Juliol Agost Setembre Octubre Novembre
Formes vitals: Macrofaneròfit.
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Cultivades. Plantes de jardí. Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes.
Cultivat i naturalitzat.
Característiques: Arbre molt característic de la regió mediterrània, cultivat arreu pels seus fruits que són les garrofes. Fa les fulles compostes en parells (fins a cinc) de folíols ovalats i coriacis de color verd fosc. Floreix al principi de la tardor formant raïms de flors a sobre de les branques velles; les flors sense corol·la són poc aparents. Els arbres poden ser masculins, femenins, o hermafrodites. L'arbre amb capçada ampla i arrodonida es inconfusible, de vegades podem trobar-lo naturalitzat a dins de les garrigues, però sense fer-se de grans dimensions.
Observacions: El fruit és molt ric en sucres molt consumit per l´home en èpoques de fam per a fer imitacions de xocolata i cafè. Les llavors són els quilates emprades antigament per a pesar joies.
Origen: Mediterrani oriental.