 |
Olea europaea L.
Família: OLEACEAE
Gènere: Olea
Nom comú català: Oastre. Rabell. Ullastre.
Nom comú castellà: Acebuche.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló.
Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.
Dragonera.
Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional
Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i
eines. Medicinal. Perfumeria. Usos simbòlics.
Categoria UICN: LCRisc
mínim
Època de floració: Abril Maig Juny
Formes vitals: Macrofaneròfit.
Hàbitats: Alzinars, carrascars i suredes. Escletxes de roques i
penya-segats. Plantes de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses,
torrents, canals, fonts i síquies). Ullastrars i altres garrigues escleròfiles,
sabinars. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Freqüent a bandes càlides
i seques.
Característiques: L'ullastre (var. sylvestris) és la planta silvestre de
l'olivera (var. europaea). Té fulles d'un verd grisenc per l'anvers, i quasi
blanques pel revers, agrupades per parelles a sobre les tiges. Aquestes fulles
poden ser molt petites i arrodonides en els rebrots bassals, o lanceolades i
fins a 8 cm de llargada a les branques superiors. Les oliveres tenen les fulles
més grans i allargades que els ullastres, però la diferència fonamental entre
les dues és el fruit (l'oliva). Floreix al final de la primavera i principi de
l'estiu.
Observacions: L´olivera ha estat molt relacionada amb els jocs atlètics,
ja que els guanyadors dels Jocs Olímpics eren coronats amb branques d´olivera
silvestre, equivalent a la medalla d´or actual.
Origen: Regió mediterrània
|
