divendres, 28 de juny del 2019
dimecres, 26 de juny del 2019
PLANTES DE MENORCA: DONZELL MARÍ (Artemisia gallica Willd.)
 |
|
Artemisia gallica Willd.
Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere: Artemisia
Nom comú català: Donzell marí.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló.
Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov
Formes vitals: Camèfit.
Hàbitats: Aiguamolls i salobrars. Costa rocosa.
Zones rocoses litorals. Salobrars.
Característiques: Petita mata de color
blanquinós pel toment que cobreix les branques i fulles. Les fulles estan
vàries vegades dividides en segments molt estrets, quasi lineals. Els capítols
són petits i de forma més o menys cilíndrica de color groguenc, en surten
moltíssims a la meitat superior de la planta. És una planta aromàtica, l'hem
d'ensumar prenent unes fulles entre els dits. Viu a sòls salins, a prop de
zones humides. Floreix a l'estiu i a la tardor.
|
dilluns, 24 de juny del 2019
OCELLS DE MENORCA: CAMES DE JONC (Himantopus himantopus)
SALINES DE MONGOFRA
 |
Cat:Cames
llargues. Cast.:Cigüeñuela. Eusk.:Zankaluze.Gal.:Pernalonga .
Limícola
inconfusible, esvelt, té el cos blanc i les ales i el bec completament negres.
Les potes són llargues, fines i de color vermell que, en vol, sobresurten
clarament per darrere la coa. Au migratòria i de caràcter gregari, ocupa
generalment ambients aquàtics poc profunds i d’aigua dolça o salobre on
s’alimenta picotejant-ne la superfície o els llims amb el seu bec
extraodinàriament llarg i fi. A l’hora de criar s’instal·la a zones amb un
nivell d’aigua baix i cerca petites elevacions o illetes per fer-hi el niu. A
Menorca cria en nombre reduït i de manera molt localitzada a les salines de
Mongofra i de Fornells, s’Albufera des Grau i les basses de Lluriac. Hiverna a
Àfrica i en migració la podem veure a platges, badies naturals, torrents o
tanques embassades.. Estatus: Estival escàs i migrant moderat.
SOM
(Societat Ornitològica de Menorca)
|
dissabte, 22 de juny del 2019
PLANTES DE MENORCA: BOTJA PELUDA - GUIXOLA - TRÈVOL PELUT (Dorycnium hirsutum (L.) Ser.)
 |
|
Dorycnium hirsutum (L.) Ser.
Família: LEGUMINOSAE
Gènere: Dorycnium
Nom comú català: Botja peluda. Guixola. Trèvol
pelut.
Distribució per províncies: Illes Balears.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Abr Mai Jun Jul
Formes vitals: Camèfit. Nanofaneròfit.
Hàbitats: Platges i dunes, sòls arenosos. Camps
de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pinars i garrigues amb romaní i
timonedes. Garrigues, pujols i vores de camps.
Característiques: Aquest arbust està cobert
d'una pilositat sedosa, també es caracteritza per tenir els cinc folíols de les
fulles asseguts, semblant a cinc fulles juntes sobre la tija. Les flors són
blanquinoses i molt més grans que les de Dorycnium pentaphyllum, del qual també
es diferencia perquè la seva pilositat està patent i visible en lloc de
tenir-la aplicada.
|
dijous, 20 de juny del 2019
dimarts, 18 de juny del 2019
PLANTES DE MENORCA: Reichardia tingitana (L.) Roth
 |
|
Reichardia tingitana (L.) Roth
Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere: Reichardia
Distribució per províncies: Illes Balears.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.
Formentera. Cabrera. Dragonera.
Categoria UICN: LCRisc mínim
Formes vitals: Teròfit.
Hàbitats: Platges i dunes, sòls arenosos. Costa
rocosa. Pradells terofítics calcícoles. Prats terofítics a zones properes al
mar.
Característiques: Herba de la família de les
compostes, que té el típic capítol groc comú a tantes espècies mediterrànies,
però amb la diferència important de que el centre del capítol és de color
porpra negrós. Aquest darrer caràcter permet diferenciar aquesta espècie de la
major part de les altres compostes, especialment de Reichardia picroides . A
més les bràctees de l'involucre tenen forma de cor invertit, però amb un ample
marge membranós, i molt més grans que en Reichardia picroides. Aquesta espècie
viu a llocs litorals.
|
diumenge, 16 de juny del 2019
divendres, 14 de juny del 2019
PLANTES DE MENORCA: MOTXA (Ononis crispa L.)
 |
|
Ononis crispa L.
Família: LEGUMINOSAE
Gènere: Ononis
Nom comú català: Motxa.
Distribució per províncies: Illes Balears.
Distribució per illes: Menorca. Cabrera.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Abr Mai Jun Jul Ago Set
Formes vitals: Camèfit. Nanofaneròfit.
Hàbitats: Platges i dunes, sòls arenosos. Camps
de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Costa rocosa. Pinars i garrigues
amb romaní i timonedes. Llocs rocosos litorals i sistemes dunars. També pinars
i ocasionalment als camps i vores de camins.
Característiques: Mata que es caracteritza per
les seves fulles molt aferradisses al tacte; són fulles amb tres o cinc folíols
dentats. Fa unes grans flors de color groc a la part superior de les branques,
el pètal més gran (l'estandart) té unes línies vermelles per la part de
darrera. Ononis crispa només viu a Menorca i Cabrera, generalment a ambients
litorals. S'assembla molt a Ononis natrix , amb la que s'ha confós moltes vegades,
aquesta té les fulles menys aferradisses i mai fa fulles amb cinc folíols.
També es molt semblant a Ononis zschackei , però aquesta viu a la zona central
de la Serra de Tramuntana a les parets rocoses. Totes aquestes espècies també
han estat tractades com a diferents subspècies d' Ononis natrix.
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)