MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimecres, 26 de juny del 2019

PLANTES DE MENORCA: DONZELL MARÍ (Artemisia gallica Willd.)





Artemisia gallica Willd.
Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere: Artemisia
Nom comú català: Donzell marí.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov
Formes vitals: Camèfit.
Hàbitats: Aiguamolls i salobrars. Costa rocosa. Zones rocoses litorals. Salobrars.
Característiques: Petita mata de color blanquinós pel toment que cobreix les branques i fulles. Les fulles estan vàries vegades dividides en segments molt estrets, quasi lineals. Els capítols són petits i de forma més o menys cilíndrica de color groguenc, en surten moltíssims a la meitat superior de la planta. És una planta aromàtica, l'hem d'ensumar prenent unes fulles entre els dits. Viu a sòls salins, a prop de zones humides. Floreix a l'estiu i a la tardor.

dilluns, 24 de juny del 2019

OCELLS DE MENORCA: CAMES DE JONC (Himantopus himantopus)

 SALINES DE MONGOFRA




Cat:Cames llargues. Cast.:Cigüeñuela. Eusk.:Zankaluze.Gal.:Pernalonga .
Limícola inconfusible, esvelt, té el cos blanc i les ales i el bec completament negres. Les potes són llargues, fines i de color vermell que, en vol, sobresurten clarament per darrere la coa. Au migratòria i de caràcter gregari, ocupa generalment ambients aquàtics poc profunds i d’aigua dolça o salobre on s’alimenta picotejant-ne la superfície o els llims amb el seu bec extraodinàriament llarg i fi. A l’hora de criar s’instal·la a zones amb un nivell d’aigua baix i cerca petites elevacions o illetes per fer-hi el niu. A Menorca cria en nombre reduït i de manera molt localitzada a les salines de Mongofra i de Fornells, s’Albufera des Grau i les basses de Lluriac. Hiverna a Àfrica i en migració la podem veure a platges, badies naturals, torrents o tanques embassades.. Estatus: Estival escàs i migrant moderat.

SOM (Societat Ornitològica de Menorca) 

dissabte, 22 de juny del 2019

PLANTES DE MENORCA: BOTJA PELUDA - GUIXOLA - TRÈVOL PELUT (Dorycnium hirsutum (L.) Ser.)











Dorycnium hirsutum (L.) Ser.
Família: LEGUMINOSAE
Gènere: Dorycnium
Nom comú català: Botja peluda. Guixola. Trèvol pelut.
Distribució per províncies: Illes Balears.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Abr Mai Jun Jul
Formes vitals: Camèfit. Nanofaneròfit.
Hàbitats: Platges i dunes, sòls arenosos. Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Garrigues, pujols i vores de camps.
Característiques: Aquest arbust està cobert d'una pilositat sedosa, també es caracteritza per tenir els cinc folíols de les fulles asseguts, semblant a cinc fulles juntes sobre la tija. Les flors són blanquinoses i molt més grans que les de Dorycnium pentaphyllum, del qual també es diferencia perquè la seva pilositat està patent i visible en lloc de tenir-la aplicada. 

dimarts, 18 de juny del 2019

PLANTES DE MENORCA: Reichardia tingitana (L.) Roth





Reichardia tingitana (L.) Roth
Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere: Reichardia
Distribució per províncies: Illes Balears.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera. Dragonera.
Categoria UICN: LCRisc mínim
Formes vitals: Teròfit.
Hàbitats: Platges i dunes, sòls arenosos. Costa rocosa. Pradells terofítics calcícoles. Prats terofítics a zones properes al mar.
Característiques: Herba de la família de les compostes, que té el típic capítol groc comú a tantes espècies mediterrànies, però amb la diferència important de que el centre del capítol és de color porpra negrós. Aquest darrer caràcter permet diferenciar aquesta espècie de la major part de les altres compostes, especialment de Reichardia picroides . A més les bràctees de l'involucre tenen forma de cor invertit, però amb un ample marge membranós, i molt més grans que en Reichardia picroides. Aquesta espècie viu a llocs litorals.

divendres, 14 de juny del 2019

PLANTES DE MENORCA: MOTXA (Ononis crispa L.)








Ononis crispa L.
Família: LEGUMINOSAE
Gènere: Ononis
Nom comú català: Motxa.
Distribució per províncies: Illes Balears.
Distribució per illes: Menorca. Cabrera.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Abr Mai Jun Jul Ago Set
Formes vitals: Camèfit. Nanofaneròfit.
Hàbitats: Platges i dunes, sòls arenosos. Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Costa rocosa. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Llocs rocosos litorals i sistemes dunars. També pinars i ocasionalment als camps i vores de camins.
Característiques: Mata que es caracteritza per les seves fulles molt aferradisses al tacte; són fulles amb tres o cinc folíols dentats. Fa unes grans flors de color groc a la part superior de les branques, el pètal més gran (l'estandart) té unes línies vermelles per la part de darrera. Ononis crispa només viu a Menorca i Cabrera, generalment a ambients litorals. S'assembla molt a Ononis natrix , amb la que s'ha confós moltes vegades, aquesta té les fulles menys aferradisses i mai fa fulles amb cinc folíols. També es molt semblant a Ononis zschackei , però aquesta viu a la zona central de la Serra de Tramuntana a les parets rocoses. Totes aquestes espècies també han estat tractades com a diferents subspècies d' Ononis natrix.