FAUNA DE MENORCA: GRANOTA VERDA O REINETA MERIDIONAL (Hyla meridionalis)

 A Menorca hi viuen dues espècies diferents d’amfibis. Totes dues poden ser observades en els hàbitats de l’entorn de les platges en aquelles zones amb presència daigua.

• Gripau verd - Calàpet  (Pseudepidalea  viridis  balearica).

Subespècie pròpia  de  les  Illes  Balears, Còrsega   i   Sardenya

•Granota  verda  o  reineta  meridional (Hyla meridionalis). És una granota de mida petita (5 cm) i de color verd brillant que li permet camuflar-se entre la vegetació. És una espècie bastant abundant que viu durant l’any sobre la vegetació i que es concentra a les zones humides en l’època de reproducció (finals d’hivern - principis primavera). En aquesta època es podran escoltar els seus forts cants des de les platges que tinguin una zona humida o una desembocadura de barranc associada.

BOLETS DE MENORCA: Helvella crispa Scop. : Fr. (BARRETET - ORELLA DE GAT - ORELLA DE LLEBRE BLANCA - ORELLE DE RATA)

Helvella crispa Scop. : Fr.

Família : Helvellaceae

Gènere : Helvella

Nom comú català : Barretet. Orella de gat. Orella de llebre blanca. Orella de rata.

Nom comú castellà : Oreja de gato.

Descripció : L’ascocarp pot fer fins a 20 cm d’alçada, constituït per un peu blanc ben desenvolupat irregularment buit, recorregut per costelles longitudinals i un capell prim, blanc o crema format per varis plecs o lòbuls molt ondulats en forma de sella de muntar. El peu està coronat per una mena de capell prim, en forma de sella de muntar, amb dos o tres lòbuls ondulats. Les espores són el·líptiques, llises, de 18-20 x 9-15 micres.

Bolets semblants : La Helvella crispa Scop.:Fr. es pot confondre amb altres Helvella amb el cos fructífer d'un color clar, com Helvella elastica (Bull.) Boud., encara que aquesta darrera és més petita. També es pot confondre amb Helvella pithyophila Bound. que alguns autors donen com una simple forma d'Helvella crispa on la principal diferència és el color gris del peu.

Observacions : Crua és tòxica. L'orella de llebre és comestible prèvia cocció o dessecació perquè en cru presenta una toxina hemolítica termolàbil que es destrueix amb la calor. Es pot trobar en temps fred.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar.

Valor alimentari : Comestible

BOLETS DE MENORCA: Omphalotus olearius (DC.) Singer (BOLET D’OLIU - GÍRGOLA D’OLIVERA - PIXACÀ)

Omphalotus olearius (DC.) Singer

Família : Omphalotaceae

Gènere : Omphalotus

Sinònim : Clitocybe olearia (DC.: Fr.) Maire Pleurotus olearia (DC.: Fr.) Gillet

Nom comú català : Bolet d’oliu. Gírgola d’olivera. Pixacà.

Nom comú castellà : Seta de olivo.

Descripció : Bolet tot ell de coloració que va del groc or al groc safrà més o manco rogenc. Capell de fins a 10 o 15 cm de diàmetre, primer convex però esdevé en forma d’embut on el marge es troba moltes vegades aixecat. El peu és central o excèntric, més o manco corbat i té nombroses làmines decurrents cap al peu de color groc daurat safranat que ens poden tacar les mans en tocar-les. Les espores són blanques en massa, d’ovoides a subgloboses, llises, 5-7 x 5-6 micres.

Bolets semblants : Confosa amb Cantharellus cibarius var. alborufescens Malç.

Observacions : Freqüent i creix en grups nombrosos, és tòxica i provoca problemes gastrointestinals. Presenta luminiscència si és fresc durant dos o tres dies en un ambient sense gens de llum.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Damunt plantes llenyoses. Garriga d’ullastre.

Valor alimentari : Indiferent 

BOLETS DE MENORCA: Hygrocybe persistens var. konradii (R. Haller Aar.) Boertm.

Hygrocybe persistens var. konradii (R. Haller Aar.) Boertm.

Família : Hygrophoraceae

Gènere : Hygrocybe

Sinònim : Hygrocybe konradii Haller

Descripció : Bolet tot ell groc llimona excepte la part inferior del peu que és més blanquinosa i les làmines que amb l’edat prenen tons rogencs. Té un capell campanulat de 5 a 6 cm de diàmetre amb un mamelló. De vell esdevé més pla i presenta unes fibril·les innates de color groc. Les làmines són escotades i ventrudes i el peu és llarg, torçat i fibrós. Les espores són blanques en massa, subgloboses, d’11,5-13,7 x 8,5-10,6 micres.

Observacions : És un bolet molt vistós.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa.

Hàbitat : Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Indiferent 

BOLETS DE MENORCA: Coprinus comatus (O. F. Müll.) Gray (BOLET DE FEMS - BOLET DE TINTA)

Coprinus comatus (O. F. Müll.) Gray

Família : Coprinaceae

Gènere : Coprinus

Nom comú català : Bolet de fems. Bolet de tinta.

Nom comú castellà : Barbuda. Matacandil.

Descripció : Capell en forma d’ou allargat de fins a 12 cm d’altura que es va obrint poc a poc acabant en forma de campana. Està cobert d’esquames blanques separades i formant metxes. La part apical és de color marró o groguenc. Les làmines són lliures, molt atapeïdes i fines, primer blanques, després rosades per acabar negres, deliqüescents. El peu de 10-30 x 1-2 cm, de color blanc, glabre, un poc eixamplat a la base i gairebé llis, posseeix un anell a la zona mitja de color blanc, membranós i caduc. Les espores són negres en massa, el·líptiques, de 10-15 x 6-8 micres.

Observacions : Només s’han de consumir els exemplars molt joves, i encara s’ha de tenir precaució de rebutjar el peu, que és un poc fibrós. L’hem menjat amb beixamel i també escaldant-los i després fent-los arrebossats i fregits com a croquetes.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Camps de conreu, vores de camins. Pastures, pradells i jardins.

Valor alimentari : Comestible 

CALA BLANCA - BADIA DE FORNELLS (ES MERCADAL)17-11-2018

BOLETS DE MENORCA: Lepista nuda (Bull.) Cooke. (BLAVETA - PIMIPINELLA MORADA)

Lepista nuda (Bull.) Cooke.

Família : Tricholomataceae

Gènere : Lepista

Sinònim : Tricholoma nudum Quél. Rhodopaxillus nudus (Bull.: Fr.) Maire

Nom comú català : Blaveta. Pimipinella morada.

Nom comú castellà : Tricoloma violeta.

Descripció : Bolet de color variable però sempre dins els tons violacis. El capell fa de 6 a 12 cm de diàmetre, primer convex per passar a quasi pla. El marge està enrotllat quan és jove i freqüentment alçat de vell. Les làmines són primes i atapeïdes, fàcilment separables del peu. Aquest és cilíndric, elàstic, de 5-10 x 1-3 cm que s’eixampla a la base i amb la superfície un poc cotonosa. Les espores són liles o rosades en massa, el·líptiques, un poc berrugoses, de 6,5-8 x 3-5,5 micres.

Bolets semblants : Es pot confondre amb Lepista sordida (Fr.) Sing., de mida més petita i de carn més prima, també comestible de menor qualitat.

Observacions : A les Balears no hi ha costum de consumir-lo, encara que de cada dia són més els que el coneixen i l’aprecien.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Comestible

FAUNA DE MENORCA: ARÀCNIDS - Argiope trifasciata (Aranya vespa - Aranya tigre)

Les aranyes no són insectes són aràcnids.

Els aràcnids són majoritàriament terrestres, tenen 8 potes i no tenen antenes, a diferència dels insectes que tenen 6 potes i un parell d'antenes. Inclou animals tan coneguts com les aranyes, els escorpins i les paparres, entre altres.

Argiope trifasciata

Potes amb anells negres més estrets   i nombrosos presents en tota la longitud, i fons de color crema o groc pàl·lid. Abdomen no tan ovalat, apuntat   posteriorment. Disseny més senzill a base de bandes transversals grogues, negres i platejades. En general, coloració més clara.  La  superfície  és ondulada.

Les  nostres  Argiope  tenen  una  distribució  mediterrània.  A  Balears,  sembla  que les tres espècies viuen a totes les illes, si bé la bibliografia cita  A.  bruennichi  de  Mallorca  i  Menorca,  A.  trifasciata de Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera, i A. lobata de Mallorca, Menorca i Formentera.  El  seu  hàbitat  està  format per  vegetació   baixa,   tant seca  com  verda,  a  garrigues, jardins i boscos oberts preferentment  assolellats. Aquestes aranyes no es desplacen  per  terra,  sempre confien en la seva teranyina, que  no  abandonen,  i  com  a molt  corren  entre  la  vegetació. Mai  ataquen  l’ésser  humà, ni  cap  altre  gran  mamífer o aucell. La seva picadura és en  tot  cas  molt  accidental i així i tot no cal témer-la, ja  que  produeix  els  efectes semblants al de dues picades d’abella sobre la pell humana, sense més efectes.

Font: “Es Busqueret” Revista de divulgació ornitològica nº 36 (Xavier Canyelles) 

BOLETS DE MENORCA: Lactarius tesquorum Malençon (ESCLATA-SANG BORD - ESCLATA-SANG DE LLET) -Tòxic

Lactarius tesquorum Malençon

Família : Russulaceae

Gènere : Lactarius

Nom comú català : Esclata-sang bord. Esclata-sang de llet. Esclata-sang pelut. Peloses. Peludes.

Descripció : Bolet de color ocre rosat amb capell petit, amb el marge molt enrotllat i llanut. Amb el temps s’obre i pot fer fins a 9 cm de diàmetre. El centre és poc pelut que contrasta amb els marges que ho són molt. Davall el capell trobem làmines molt atapeïdes, amb nombroses lamel·les de color rosa a crema rosat. El peu és més curt que el diàmetre del capell i atenuat a la base. Les espores són de color crema en massa, el·lipsoidals, amb berrugues i de 7-9 x 5,9-6,5 micres.

Bolets semblants : Es confon amb L. mairei .

Observacions : És tòxic o almenys responsable d’intoxicacions, malgrat que a Itàlia es considera comestible.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Garriga d’ullastre.

Valor alimentari : Tòxic