PORT DE SANITJA I POSTA DE SOL (FORNELLS - ES MERCADAL)

S'ALMADRAVA I FAR DE CAVALLERIA 

Fotos 16-07-2016 

FAR DE CAVALLERIA (FORNELLS - ES MERCADAL) 2016

És un dels quatre fars projectats per Antonio López i Montalvo, dels quals solament queden en servei el de Penjats i aquest.

Es va inaugurar el 01-03-1857 amb una òptica de 2n ordre per a llum fixa de la casa Sautter. En aquesta zona costanera s’havien produït des del segle XIV més de set-cents naufragis.

A pesar de l’ajuda que va suposar la col•locació d’aquest far, van seguir produint-se alguns naufragis d’importància, fet que va motivar la construcció dels fars de Favàritx i Punta Nati.

El 1911 s’hi instal•lar un sistema d’il•luminació amb llum d’incandescència Luchaire, però pel fet que aquest tipus de llums no eren habituals als fars espanyols, es van produir molts problemes amb el maneig.

El 1922 es van substituir la vella òptica fixa de 2n ordre i la llanterna poligonal per una llanterna cilíndrica de vidres corbs amb muntants verticals i una òptica de 3r ordre gran model, de 500 mm de distància focal. La nova aparença seria de grups de dos llampades blanques cada 10 segons. Per la seva banda el llum d’incandescència Luchaire va ser substituït per un altre del tipus Chance de 85 mm, molt més comú i al qual estaven habituats els torrers de les Balears. També s’hi va eliminar el vell llum de nivell constant que s’utilitzava com a reserva, i va ser substituït per a aquesta mateixa funció per un llum Maris de dues metxes. Es va mantenir amb petroli fins als anys vuitanta i va ser l’últim far de les Balears a utilitzar-lo com a combustible.

A causa de les modificacions de 1922 es va establir un camí oficial de servei des de Mercadal, ja que fins llavors s’hi accedia a través d’uns terrenys privats amb el permís del propietari però el traçat del qual variava cada any en funció de l’evolució dels conreus.

FARS DE BALEARS 

ESCULLS D'EN TRUYOL (ES MERCADAL)

DES DE PUNTA GROSSA

CANAL DE SANT JORDI O D'ALFONSO XIII (PORT DE MAÓ)

Canal de Sant Jordi o d’Alfonso  XIII, construït  el 1900, per a facilitar l’accés per mar a La Mola o fortalesa d’Isabel II.

En aquest enllaç hi trobareu més informació.

ttps://patrimoniomm.wordpress.com/monumentos/otro-patrimonio/canal-de-san-jorge/

CALASCOVES I LA NECRÒPOLIS (ALAIOR)

Calascoves està formada per dues unitats de cala associades cadascuna d’elles a dues conques torrencials: el barranc de Son Domingo per la banda més occidental i el barranc de Biniedrís pel costat oriental. El resultat és una cala de tipus mixt, amb una profunditat de prop de 400 metres cap a l’interior. Es tracta d’una cala fortament encaixonada, amb parets rocalloses verticalitzades de fins a 20 metres a l’entrada.

També presenta terrasses a les zones internes de la cala. Hi destaquen dominis torrencials i càrstics. I aquests darrers són els que han donat lloc, a les parets dels barrancs, a infinitat de petites coves, forats i barbacanes de forma natural. Actualment, s’hi poden observar zones amb caigudes de blocs.

A les parts més internes de les dues cales s’hi troben dues platges de petita mida, de composició mixta d’arena i còdols de gra mitjà. Les platges estretes i encaixonades dins cales de parets rocoses poques vegades desenvolupen un sistema dunar, ja que presenten domini mixt fluviomarí en el qual les arribades d’aigua de la zona interna no permeten el desenvolupament de morfologies permanents. Habitualment, el sistema dunar queda reduït a una llengua d’arena que s’endinsa un poc dins el canaló i que ben prest queda integrat per l’exuberant vegetació boscosa que acostuma a créixer en aquests indrets. Calascoves és un exemple extrem d’aquest fet. La platja d’arena queda reduïda a una petita zona en forma de mitja lluna en els primers metres de la vorera de l’aigua. No obstant això, l’atractiu principal de la cala no està en les virtuts de les seves platges, sinó més aviat en el conjunt paisatgístic i l’interès històric de les seves coves.  

OBSAM 

La necròpolis de Calascoves és la més extensa de les necròpolis prehistòriques de l’illa i la que va ser utilitzada durant més temps.

Cristòfol Veny va analitzar les més de 90 coves documentades i en va establir tres tipus que divergeixen en morfologia, aixovar funerari i cronologia però comparteixen el seu caràcter d’espai d’enterrament col·lectiu.

Les coves de tipus I són les més abundants, en trobem al voltant de 50 picades a les parts més altes dels penyals de la cala. També són conegudes com hipogeus de planta senzilla o de tipus “forn” per la seva planta arrodonida, sense divisions internes i inferior a 20 m2. Tot i que són característiques del segon  mil·lenni aC, algunes van perdurar fins ben entrada l’època talaiòtica (850-550 aC).

Les de tipus  II són les menys abundants i les trobem a l’interior dels barrancs. Es tracta de coves i abrics naturals amb l’entrada tancada per un mur ciclopi i van ser utilitzades entre el 1450 i el 850 aC.

El tipus III s’assignà als grans hipogeus de planta complexa propìs del Postalaiòtic (550-123 aC). Tenen un pati a l’entrada, portal rectangular i pilastres que separen l’espai interior en diferents àmbits. Destaquen per la major variabilitat estructural i la diversitat en els objectes associats a les inhumacions.

Paral·lelament a l’ús de les coves de tipus III, Calascoves va funcionar com a fondejador dels vaixells de mercaderies que arribaven a aquesta zona de l’illa. I, ja en època romana, la Cova dels Jurats on encara es conserven una sèrie de inscripcions llatines, va ser utilitzada com a santuari.

Panells informatius

PLATGETA DES RECLAU - URB. PLATGES DE FORNELLS (ES MERCADAL)

ILLA PLANA - ILLA DE LA QUARANTENA (PORT DE MAÓ)

Allò que coneixem com a illa Plana és un illot  situat a l’interior del port de Maó, proper a l’antiga península de sant  Felipet, avui illa de Llatzeret. Té forma allargada de NW a SE i una extensió de 10.000 m². Antigament es coneixia com a s’Illeta; posteriorment va esser anomenada illa de la Quarantena, perquè els anglesos hi van instal·lar el primer llatzeret de Menorca. Les primeres construccions que s’hi van fer eren molt simples, provisionals. En finalitzar l’ocupació britànica s’hi va bastir un edifici central de dos cossos i un sol pis, que es va conservar fins ben entrat el segle XX, quan va esser enderrocat per construir-hi unes instal·lacions militars de l’Armada, de fa uns anys abandonades i de les quals hi queda una casa moderna; es conserven, també, els fonaments de les construccions anteriors, un polvorí i un magatzem a l’extrem NW, possiblement part de les construccions primitives, però transformades al primer terç del segle XX. Tot el conjunt presenta un estat d’abandonament total.

Amics de la Mar – Port  Maó