MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dissabte, 11 d’abril del 2015

TORRE DE SON GANXO I CASA DE COLÒNIES (SANT LLUÍS)


Torre de defensa costanera espanyola, també anomenada de Punta Prima. És d'aspecte i dimensions similars a la d'Alcalfar, perquè van ser construïdes en el mateix moment, el 1786, durant la sobirania espanyola, recuperada l'illa per Espanya als britànics, i sent governador de Menorca el comte de Cifuentes.
Situada a l'extrem sud-est de Menorca, a uns set quilòmetres del port de Maó i davant de l’illa de l'Aire, domina una costa baixa i comprèn una platja, per la qual cosa és un ancoratge d'immillorables condicions per a un desembarcament de tropes enemigues. Des de la torre s’havia de vigilar la costa fins a cala Canutells. Com totes les torres de defensa costanera, disposa de tres plantes, amb porta d'entrada per la planta intermèdia per mitjà d'una escala portàtil. L'entrada era defensada zenitalment per fusellers des del matacà que sobresortia de la terrassa superior. En l'actualitat s'hi accedeix per la planta baixa a través d'una porta oberta anys després de la seva construcció. La pujada a la terrassa des del pis intermedi és a través d'una escala de caragol encastada en el mur que desemboca a la sala del matacà.



VISITES NOMÉS A L’EXTERIOR
(ÚS EXCLUSIU COM A CASA DE COLÒNIES A CÀRREC DE L’ INSTITUT DE LA JOVENTUT DE MENORCA) 
DES DE L'ILLA DE L'AIRE

dijous, 9 d’abril del 2015

PLANTES DE MENORCA: MOSQUES BLAVES (Ophrys speculum Link)


Família ORCHIDACEAE
Gènere Ophrys
Nom comú en Català : Mosques blaves. Sabatetes del Bon Jesús
Nom comú en Castellà: Espejo de Venus
Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca
Hàbitat: Prats secs i garrigues
Endèmica: No. Present al Catàleg Balear d'Espècies Vegetals Amenaçades
Categoria IUCN: NT
Forma vital: Geòfit
Característiques per reconèixer-la: Les mosques blaves tenen un label central amb una gran taca blava molt brillant i amb forma de llengua que està vorejada per un marge vellut de color marró.





diumenge, 5 d’abril del 2015

PLANTES DE MENORCA: MOSQUES PETITES (Ophrys bombyliflora Link)








Família ORCHIDACEAE
Gènere Ophrys
Nom: Ophrys bombyliflora Link
Nom comú en Català : Mosques petites
Nom comú en Castellà: -
Distribució per illes: Ma Me Ei
Hàbitat: Boscos aclarits, terrenys calcaris
Endèmica: No. Present al Catàleg Balear d'Espècies Vegetals Amenaçades
Categoria IUCN: NT
Forma vital: Geòfit
Característiques per reconèixer-la: És l'orquídia amb la flor més petita de la nostra flora, té un label que no arriba a un centímetre de llargada de forma arrodonida i globosa, de color bru fosc amb una taca central que pot estar bipartida.

divendres, 3 d’abril del 2015

TORRE RAMBLA (MAÓ)

Situada enfront de la Illa d’en Colom. Parc Natural de s’Albufera des Grau.

Aquesta torre de defensa costanera anglesa està situada al cap de Rambla, que separa la cala de sa Torreta de la cala des Tamarells. Va ser construïda entre 1799 i 1802. És troncocònica, de pedra sense forma i morter sobre un sòcol. Dos cordons, un de superior i un altre d’inferior, de marès i lleugerament sortints, emmarquen externament el parapet de la terrassa. Com totes aquestes torres, està formada per planta baixa, pis intermedi i terrassa de combat. La planta baixa era magatzem de queviures, pólvores i recanvis. A la planta intermèdia s'hi allotjava la guarnició. Estava formada per una sola habitació amb volta i planta octogonal. Està comunicada amb la terrassa a través d'una xemeneia. A la planta baixa hi havia excavada una cisterna quadrada. La porta original, com sempre, a una alçada mitjana, és rectangular amb un lleuger arc a la part superior i estava defensada pel matacà superior sostingut per quatre mènsules, amb espitlleres entre les mènsules per disparar-hi a través. La terrassa és circular, amb una obertura en el parapet al costat del matacà i s’utilitzava segurament per pujar el canó i els projectils.

Es conserva en el seu estat original, llevat de l'accés realitzat a la planta baixa. No s'ha restaurat i la cara exterior dels seus murs està molt deteriorada, té els carreus amb les juntes descarnades del morter que les unia, amb un gran perill de despreniment de materials, per la qual cosa s'aconsella no apropar-s’hi ni accedir a l'interior. Als voltants queden les restes d'un edifici que allotjava els dragons, vigilaven els punts ocults des de la torre.




dimecres, 1 d’abril del 2015

PLANTES DE MENORCA: MALVA (Lavatera arborea L.)









Lavatera arborea L.
Família : MALVACEAE

Gènere : Lavatera    

Nom comú català : Malva. Malvera. Vauma. Vaumera.

Distribució per províncies : Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Holoàrtica

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Nanofaneròfit.

Hàbitat : Penya-segats litorals, talussos i roquissars on el sòl rep aportacions de nitrogen per par de colònies d'ocells marins. També la trobam com a ruderal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta és la malvàcia més gran que viu a les illes, pot arribar a fer fins a tres metres d'alt i és llenyosa a la base. Es reconeix de les altres malvàcies per la seva mida i sobretot perquè la calícula és clarament més llarga que el calze. Lavatera arborea viu tant a espais litorals, especialment als illots, com a l'interior ocupant llocs degradats i marges dels torrents. Floreix des de final de l'hivern i durant la primavera.