ZONA DE CALA PUDENT (ES MERCADAL) 2014

SON PARC

TORRENT

PLANTES DE MENORCA: BARRERET (Anacamptis pyramidalis ( L.) L. C. M. Richard

Anacamptis pyramidalis ( L.) L. C. M. Richard

Família : ORCHIDACEAE

Gènere : Anacamptis

Nom comú català : Barreret.

Nom comú castellà : Orquídea piramidal.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Pluriregional

Època de floració : Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Prats i llocs herbosos tant al pla com a la muntanya. Garrigues i pinars.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta és una de les orquídies més fàcils de trobar, perquè és bastant freqüent i molt visible, doncs a la part de dalt del peduncle desenvolupa una inflorescència cònica, plena de flors purpurines o blanquinoses, que la fa destacar entre els arbusts de les garrigues; les flors tenen un pètal central amb tres lòbuls més o menys de la mateixa mida i un llarg esperó que surt cap avall. Floreix a la primavera.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ (ES MERCADAL) -CAMPANAR RESTAURAT-

Nova imatge del campanar restaurat i les noves campanes. La darrera reforma del campanar data de 1945 i des de llavors no s’hi havia fet res més. Dues de les campanes han estat restaurades i una d’elles és nova.

http://www.aj-esmercadal.org/Documents/Documents/14559doc5.pdf

L'any 1301, el rei Jaume II de Mallorca, mitjançant el document conegut com el Pariatge, du a terme la demarcació de les parròquies de Menorca i testimonia l’existència as Mercadal d’una capella anomenada Sant Narcís. El 1439 aquesta església ja era parròquia i estava dedicada a Sant Martí de Tours. La vila era la seu d´un ampli municipi que es designava com a Universitat del Mercadal i Castell de Santa Àgueda.
El nombre de feligresos des Mercadal va anar creixent progressivament. A finals del segle XVI comptava amb 640 habitants, i el 1716 ja arribava al nombre de 1.600 pobladors, inclosos els que habitaven els llocs de l’extens terme parroquial. En aquell temps estaven establertes a la parròquia les confraries del Santíssim Sagrament, de la Sang, o sigui, de Crist Crucificat, de l´Assumpció de Nostra Senyora, de Sant Martí, de Sant Joan, De Sant Sebastià i de Santa Escolàstica.
L’agost de 1767 va començar a enderrocar-se l’antiga església ("l'església vella"), ja que s’havia de construir en el mateix emplaçament la que existeix actualment. És un temple espaiós, de senzilles i elegants línies renaixentistes, cobert amb volta de canó i ben il·luminat mitjançant clares vidrieres. Té adossada una sòlida torre campanar, proveïda de sonores i harmonioses campanes.

PLANTES DE MENORCA : COCA MARINA - ENSOPEGALL - SALADINA (Limonium minutum ( L.) Chaz.)

Limonium minutum ( L.) Chaz.

Família: PLUMBAGINACEAE

Gènere: Limonium

Nom comú català: Coca marina. Ensopegall. Saladina.

Nom comú castellà: Limonio. Siempreviva.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera. Dragonera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Costa rocosa. Penya-segats del litoral.

Característiques: Aquest Limonium viu a sobre de substrats rocosos litorals, és un dels vegetals que s'apropa més a la ribera del mar. Té forma de petit coixí, amb fulles petites que surten en forma de roseta a l'àpex de cada branca. Les fulles mortes queden atrapades a dintre de la mata i es descomponen donant lloc un humus orgànic que omple l'interior de la mata. El diferenciarem d'altres Limonium de la costa semblants per les seves inflorescències molt curtes i disperses. 

LLOC DE BINIPATI NOU (CIUTADELLA)

Bini- és un prefix d’origen àrab que equival a “fill de…” i que s’utilitza com a indicador patronímic, de manera que el que segueix correspon a un nom propi, personal o col·lectiu; és a dir, un prenom o el nom de família o, més probablement, d’un llinatge. Alguns autors han suggerit que la majoria dels noms iniciats per ‘bini’ a les Balears correspondrien a llinatges (o clans) berbers. En èpoques més recents s’han anomenat alguns llocs utilitzant el prefix ‘bini’ sense que la continuació correspongui a un patronímic, en un intent de voler-lo assimilar a noms antics (p. e. Binibò).

Cultura Popular de Menorca

S'ALGAR (SANT LLUÍS)