ILLA DES PORROS - FORNELLS (ES MERCADAL)

ETS ALOCS (FERRERIES)

PENYA-SEGATS DE CAP DE CAVALLERIA (FORNELLS)

PLA DE MAR - MACAR D'ALFURINET - SA BOMBARDA (CIUTADELLA) 2010

Aquesta cala es troba situada al nord del municipi i el seu accés és exclusivament per a vianants a través del camí de Cavalls. Es tracta d'una cala de còdols oberta als vents del nord.

POBLAT TALAIÒTIC DE BINIPARRATXET PETIT (SANT LLUÍS)

CASA TALAIÒTICA. L'excavació arqueològica d'aquesta casa es va efectuar entre els anys 2000 i 2001 per un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona dirigit per J. Hernández i J. Sanmartí. L'espai interior té 79 m. però queda reduït per mor dels murs que divideixen l'espai en diferents estances. Va ser habitada en dos fases: Segle V aC - III aC i segle I aC - .

El poblat de Biniparratxet Petit es caracteritza per un gran Talaiot i varies construccions. Una de les cases talaiòtiques del poblat, ubicat en la zona sud de la pista de l'Aeroport de Menorca, fou excavada i traslladada el 1996 a la zona enjardinada del recinte aeroportuari. La vivenda talaiòtica fou abandonada en la segona meitat del segle I a.C.

CAMÍ REIAL (FERRERIES)

El camí Reial, conegut també com a camí Vell, és una de les vies de comunicació més antigues de Menorca que comunicava Ciutadella amb Maó.

El més probable és que sigui d'origen medieval, tot i que no es pot descartar que hagi format part d'una calçada romana, avui desapareguda. Es deien reials els camins que, com les carreteres actuals, servien per al trànsit públic i depenien del poder polític corresponent.

El traçat d'aquest camí anava pel centre de l'illa (un altre, avui desaparegut, passava per tramuntana) i des de Ciutadella partien dues branques: una que seguia el mateix trajecte que la carretera general, i l'altra, que es dirigia més al sud travessant el barranc d'Algendar en direcció a Ferreries. Ja en una sola via es dirigia a les parts des Migjorn Gran, del sud del terme des Mercadal, i entrava a Alaior i Maó.

El camí Reial és la via de senderisme més important de Ferreries, que connecta amb un dels espais naturals més emblemàtics de Menorca: el barranc d'Algendar. Es pot recòrrer aquest camí tant a peu com amb bicicleta o amb cavall.

Entre els elements etnològics que podem trobar destaquen: la creu de Son Gornés, el pou de sa Perdiu Blanca, la cova Reial i la costa de na Salema.

BARRANC D'ALGENDAR (FERRERIES)

El barranc d'Algendar és l'accident més important de l'altiplà miocènic del sud menorquí, de gran bellesa natural i paisatgística. Aquest barranc constitueix d'una forma totalment natural el límit entre els termes municipals de Ferreries i Ciutadella.

La riquesa de la fauna i la flora d'Algendar ha configurat el seu territori com una reserva natural de gran valor ecològic, amb alguns endemismes propis. Un rierol d'aigua fresca i cristal·lina travessa la fondalada i recull les aigües pluvials dels vessants confinats fins a desembocar al riu de Cala Galdana després de recórrer 10 quilòmetres.

Si la flora i la fauna ja són per si mateixos motiu d'atracció, no ho són menys els fantàstics penya-segats amb una alçada de 80 metres, que imposen un sentit de grandiositat.

De terra fèrtil, conreat des de molt antic com a zona d'hortals que resisteixen les periòdiques torrentades, és fàcil descobrir, encara avui, signes de la cultura àrab com ara les diverses canalitzacions per a regadiu, aljubs, etc.

La tradició popular rememora que en aquests bells paratges van existir els jardins de l'almogàver de Santa Àgueda en temps de la dominació musulmana.

PAS D'EN REVULL -SA PENYA FOSCA- (FERRERIES)

Conten que era un vespre del mes de novembre quan, en unes festes de porquetjades, l'avi començà a contar a la gent més menuda la llegenda des Pas d'en Revull.

Açò era una vegada quan una nau de pirates va voler arredossar-se a Guatelana, avui Santa Galdana, que és on acaba el barranc d'Algendar. Vet aquí que un dels més joves d'aquells pirates o bandejats, tan polit va trobar aquell paratge que va seguir riu amunt, barranc amunt, de manera que seguia caminant bocabadat d'aquella meravella de paisatge. Però, quasi sense entemer-se'n, es va perdre, i quan va tornar a la platja, el vaixell ja no hi era, per tant aquell moret va haver de quedar a Menorca. Va pensar que per aquells indrets s'hi trobaria bé, era un lloc on hi havia molta fruita i podria ben viure.

Va seguir barranc amunt fins arribar als llocs d'Algendar. Per aquelles terres i timbes va trobar una cova com un túnel, ben tapat d'esbarzers, que tenia dues entrades, i va pensar que es podria amagar allà dintre i no el trobarien.

Mentre hi va haver fruita tot va anar molt bé, però en arribar l'hivern, ja no va ser tan bo de fer trobar menjar i va ser quan en Revull començà a passar gana.

Per no morir-se de fam, va pensar que tal vegada podria agafar qualque animal per a menjar. Un dia faltava una gallina a s'Aranjassa, un altre hi faltava un conill a Algendar, o un be, o un cabrit, fins i tot el moix des Canaló va desaparéixer. Ningú d'aquells indrets no sabia per on desapareixien els animals.

Però un vespre de porquetjades en què els pagesos de les rodalies es varen trobar al lloc del Canaló, armant conversa s'ho van contar tot i van decidir de posar-se en guarda. Així va ser com van pensar que hi havia algú que feia de lladre i un vespre de lluna plena es posaren en camí per veure si afinaven qui era el qui robava. A l'hora manco pensada van veure com una ombra sortia de les penyes del pas d'en Revull -que llavors quan, encara no tenia aquest nom, coneixien com sa Penya Fosca-. Els pagesos es van proposar de seguir-lo i el van començar a encalçar però arribats a un determinat lloc el perderen de vista, era com si la terra se l'hagués engolit.

El vespre següent ho varen tornar a intentar, però els va passar el mateix, mai no el trobaven, sols sabien que era moro i que tenia els cabells revulls. Una vegada, però, no li va bastar la llestesa i li van afinar l'amagatall, era una cova en forma de túnel que tenia dues boques o entrades ben tapades d'esbarzers. Van pigar foc a aquell rocam i el van aplagar.

D'aquell moro, no en sabem res més, però sabem que per allà van fer passar el camí del barranc i, de llavors ençà, se li donà el nom del pas d'en Revull.

Altres versions conten que aquells pagesos, quan van agafar el moro, li van donar un bon sau de llenya, però se'n van compadir i el van perdonar a condició que marxàs d'aquelles terres tan prest com pogués.

ALCAIDÚS -DOLMEN- SEPULCRE MEGALÍTIC (MAÓ)

Aquest Dolmen es troba a menys de 100 m. del de Montplé, però el que era abans un Dolmen amagat dins la vegetació, ara ha passat a ser un Dolmen dins un xalet i ha perdut tot l'encantament del lloc recòndit on es trobava.

No es pot visitar sense molestar als propietaris de la finca.