OCELLS DE MENORCA: CORB (Corvus corax) CIUTADELLA

CORB (Corvus corax)

És el passeriforme més gran d’Europa. Té el plomatge totalment negre, el bec molt robust i en vol, tot i semblar un rapinyaire, se’l distingeix per la seva coa en forma romboïdal i les plomes de la punta de les ales molt marcades. Es distribueix de forma sedentària bàsicament a tot l’hemisferi nord i cria majoritàriament a rocams tant d’interior com del litoral. Rarament ho fa als arbres. El niu és una gran plataforma de branques seques i sovint, un cop abandonats, són ocupats per rapinyaires com el xoric o el falcó pelegrí. A Menorca n’hi a tant a penyals costaners com a barrancs interiors i fora de l’època de cria se’l pot observar en grans falcats el nombre d’exemplars dels quals, any rere any, sembla disminuir. L’impacte amb les esteses elèctriques i el consum d’esquers enverinats col·locats al camp per al control de predadors poden ser causes importants del descens de la població del corb a Menorca..

Estatus: Sedentari moderat.

SOM (Societat Ornitològica de Menorca)

                                                                                   

Els Corvus Corax, coneguts comunament com corbs, són un tipus d’au de plomatge totalment negre, en la majoria dels casos, i considerats com els més intel·ligents de tota la família plumífera.

Dins d’ells, s’agrupen un total de 40 tipus diferents que s’han distribuït per tot el món, tant en zones urbanes com en la vida salvatge, encara que hi ha només 5 tipus que es presenten amb freqüència.

Malgrat que estem acostumats a veure corbs totalment negres, hi ha alguns tipus que compten amb plomatge i pics blancs i fins alguns amb tocs grisencs en el cos.

El Corb comú és el més popular de tots i és present en gairebé tot arreu de món. Mesura uns 70cm i no arriba a pesar més de 2kg. En les primeres etapes de vida sempre caminen en grups fins que troben parella, moment en què decideixen romandre junts i en un sol lloc fins a morir.

Quant a la seva alimentació, els corbs s’alimenten d’insectes, fruites, verdures, rosegadors petits, llavors i, en alguns casos, carn de carronya. Tenen un pronòstic de vida d’entre 10 a 15 anys.

Compten amb un ampli repertori de sons disponibles, entre els quals hi ha la seva capacitat d’imitar tons humans. Entre ells solen comunicar-se amb diferents sons, els quals varien segons l’ocasió i el missatge. Així, són marcadament diferents dels sons de reproducció, d’alimentació, les alarmes o la forma de cridar a qualsevol company.

En alguns casos, aquests animals poden resultar violents amb els humans; però, és possible tenir-los com a mascotes si han estat criats des de petits.

Segons els científics, els corbs poden arribar a resoldre problemes complexos, aconsegueixen fabricar i utilitzar les seves pròpies eines, posseeixen una gran memòria i es comuniquen i aprenen entre si; per això, són considerats animals fascinants i posseïdors d’una gran intel·ligència.