MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

divendres, 6 de desembre del 2019

POBLAT TALAIÒTIC DE SA CUDIA CREMADA (MAÓ)

El poblat talaiòtic de sa Cudia Cremada un poblat en procés d'excavació arqueològica, conserva tres talaiots de planta circular i un santuari de taula. El més oriental  té un portal en el parament sud, des del qual s'accedeix a una cambra parcialment col·lapsada. Aquesta cambra està coberta per aproximació de filades. El talaiot més petit podria estar buit, encara que amb la cambra col·lapsada. Prop d'aquest talaiot es conserva un tram de muralla ciclòpia, construït amb tècnica ciclòpia de sòcol, ortòstats i filades. 
Talaiot gran de Sa Pleta de sa Talaia





Talaiot petit de Sa Pleta de sa Talaia

Talaiot prop de ses cases de Sa Cudia Cremada




El recinte de taula, descobert el 2008, té planta de forma absidal amb façana lleugerament còncava. No s'aprecia el suport ni el capitell de la taula. Les restes del recinte de taula se situen entre els dos talaiots. 












COVES FUNERÀRIES (500-S. IAC)
Aquest tipus de coves, picades amb maces de pedra i cisells de metall als afloraments rocosos propers als poblats, als penya-segats sobre la mar, o a les parets dels barrancs, són molt abundants a Menorca. Van ser excavades pels habitants dels poblats talaiòtics durant l’època del talaiòtic final (500 segle I aC) per enterrar-hi els difunts.
Aquesta cova destaca per les grans dimensions i per la gran quantitat de columnes que presenta. A més s’hi pot observar la creació d’espais a manera de petites cambres o capelles, algunes de picades a diferents nivells. La cova presenta parts modificades en èpoques recents, com és el cas de l’actual entrada. L’accés original està perdut a causa de l’esfondrament del sostre de la part davantera i segurament se situava en algun punt proper  al camí asfaltat.
Aquesta cova no presentava restes arqueològiques a l’interior pel fet d’haver estat buidada i reutilitzada al llarg de la historia, com passa a la majoria de coves. Aquestes coves s’han utilitzat com a habitatge, estable, galliner o fins i tot com a cisterna, i aquesta, en concret, com a refugi durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). 

Es conserva també un pou amb el brocal que imita un pont de bestiar, fet amb paret seca, juntament amb els abeuradors que servien per abeurar el bestiar. El coll està tapat amb una llosa de tipus talaiòtic.
Segons Mascaró Passarius i De Nicolás (1982: 58) podria ser originalment prehistòric. 
La vegetació i l'acumulació de pedres amaga nombroses construccions que no es poden definir. Hi ha abundants fragments de ceràmica en superfície.