MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

diumenge, 24 de març del 2019

TORRE D'ALCALFAR (SANT LLUÍS) 10-03-2019








Aquesta torre de defensa costanera espanyola es va restaurar fa pocs anys. Té forma troncocònica de tres plantes, que es manifesten a l'exterior per un ressalt o cordó, que envolta la torre com una faixa. Els murs es van construir de morter revestit a l'exterior per carreus.

A la planta baixa hi havia un petit magatzem de pólvora i una cisterna. Aquest petit espai interior quedava cobert per una cúpula semiesfèrica, sostre del pis intermedi. L'escala de caragol que comunica el pis intermedi amb la terrassa està encastada en el mur de la torre.

El matacà se situa sobre la porta d'entrada per defensar-la. La porta original és la que es troba a la planta intermèdia. La porta d'accés a la planta baixa es va obrir molt després de la seva construcció. La terrassa és una mica diferent de la de les torres angleses. Està limitada a l'exterior per un parapet i l'espai útil per a la peça d’artilleria (canó) està desplaçat pel que fa a l'eix de la torre per l'espai ocupat pel matacà; per això el seu sector de tir es limitava a 180 graus, que coincideix amb el tram més baix del parapet. En aquesta terrassa s'aprecia la zona on hi havia el forn per a les “bales vermelles”, projectils que s'escalfaven fins que aconseguien un color vermell roent. Aquests projectils, disparats contra els vaixells de buc i cobertes de fusta, en topar amb les estructures d'aquestes embarcacions i encastar-s’hi podien fer-les incendiar.