 |
|
Lavatera triloba L. subsp. pallescens (Moris)
Nyman
Família : MALVACEAE
Gènere : Lavatera
Distribució
per províncies : Illes Balears.
Distribució
per illes : Menorca.
Distribució
general (Fitogeografia) : Mediterrània (Baleàrico-tirrènica)
Època de
floració : Abril. Maig.
Juny. Juliol.
Formes
vitals : Nanofaneròfit.
Hàbitat : Llocs
pedregosos i exposats prop del litoral.
Plantes
Legalment Protegides : Catàleg Balear.
Categoria
IUCN : Vulnerable
Característiques
: Es tracta
d'un petit arbust de les zones costaneres de Menorca (var. minoricensis),
un temps considerat com endèmica de l'illa sota el nom de Lavatera
minoricensis. Té les fulles molt ondulades al marge i les flors són rosades
amb venes purpurines. La coloració de la flor i les fulles ondulades permeten
diferenciar-la sense problemes de Lavatera maritima. Floració al final
de la primavera.
Estatus : Endèmica
(Tirrènica).
|
 |
|
Malva minoricensis (Cambess.)
J.J. Rodr.
Malvaceae
Categoria UICN:
ENA2(c), B1b(iii,iv,v)c (iii,v)+2b(iii,iv, v)c(iii,iv); C2a(i)b; D
Protecció legal:
vulnerable (CBEA)
Distribució
geogràfica: espècie
endèmica de Menorca amb poblacions disperses pels litorals nord i est.
Dades poblacionals: actualment
les localitats on es coneix la presència d’aquesta espècie es corresponen amb cinc
quadrats UTM d’1x1 km; en total, hi ha sis nuclis
poblacionals. El darrer cens comptabilitza menys de dos-cents exemplars, la
majoria (setanta) a una població, a l’illa de l’Aire. La segueixen en importància les de la
punta de s’Escullar i del cap de Favàritx, amb de vint a trenta individus. Els
altres tres nuclis poblacionals (punta Nati, So n’Angladó i illa d’en Colom) són
significativament més reduïdes (< 5 individus). A altres sis localitats on
ha estat citada no s’ha pogut retrobar (Binidalí, Alcalfar, cap Negre, es Murtar, sa Mesquida i
Binillautí).
Hàbitat: creix a
roquissars i sòls pedregosos del litoral, tant calcaris com silicis, amb un
cert grau d’alteració o nitrificació per la presència de bestiar o de colònies
d’aus marines.
Estat de conservació:
amb
les dades actuals és un dels endemismes de la flora de Menorca que mostra una
tendència més negativa pel que fa a l’estat de conservació. Pot haver
desaparegut de cinc localitats
(Iriondo et al., 2003), i a una (Binillautí) se n’ha comprovat la desaparició
en els darrers quinze anys.
Aquesta evolució
negativa pot estar relacionada amb la dependència d’un cert grau d’alteració
per la presència de bestiar (sòls moderadament nitrificats). En aquest sentit,
és significatiu que les poblacions més
actives i dinàmiques coincideixen amb zones on es manté la presència de pastura
extensiva (ovelles) o on hi ha extenses colònies d’aus marines. Tanmateix, una
exploració detallada de
localitats adequades a les costes nord i est podria revelar l’existència
d’altres nuclis no detectats.
Informació
del Llibre vermell de la flora vascular de les Illes Balears 2017
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada