MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dilluns, 1 d’octubre del 2012

RUÏNES CASTELL DE SANTA ÀGUEDA (FERRERIES)


Antiga Capella de Santa Àgueda restaurada recentment


Tot i que l’origen de l’establiment humà en aquest lloc es remunta a la prehistòria i a l’època romana, tal com ho indiquen els vestigis documentats, les restes arquitectòniques d’aquest castell identifiquen tres recintes d’època musulmana: recinte central (A), recinte des Castellet (B), recinte de la casa d’armes (C). Els recintes A i B es van edificar al mateix temps, i es complementen en els aspectes defensius. Ambdós presenten torres circulars (segle XI) i torres quadrades (segle XII), així com el seu subministrament d’aigua mitjançant safarejos i aljubs. El recinte C es construí posteriorment, en la seva totalitat, probablement a principis del segle XIII. El castell va ser lloc de refugi pels musulmans en el moment de la conquesta cristiana, l’any 1287. Posteriorment, s’hi construïren els edificis del recinte central, com l’església.



Gran aljub de planta amb tendència rectangular d’aproximadament 8 metres de llargada i 3 d’amplada amb una profunditat que oscil•la entre els 3 i els 5 m.
En part picat a la roca mare i cobert amb volta de canó construïda amb lloses de cantell lligades amb morter, és únic a Menorca. A Mallorca i al sud-est peninsular se’n troben de similars vinculats a alqueries i castells islàmics. És per açò, que no hem de descartar que ens trobem davant d’un dels punts d’aprovisionament d’aigua de la gent que habitava o es refugiava al Castell de Santa Àgueda en època islàmica (903-1287). El coll de cisterna i els escalons d’accés –que no el portal- són fruit d’una reforma de mitjan segle XIX vinculada a la construcció del bouer i a la conversió de l’antiga capella en casa de pagès. A l’extrem interior del dipòsit es troben tres brolladors per on entrava l’aigua de pluja arreplegada a les teulades de les cases i del bouer. Possiblement s’aprofitava també l’aigua de les tanques més elevades conduïda mitjançant canals, avui soterrades, fins a l’aljub.