MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

diumenge, 1 d’abril del 2012

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRELLAFUDA (CIUTADELLA) 2012

El Poblat talaiòtic de Torrellafuda és un dels assentaments prehistòrics més espectaculars de Menorca i es caracteritza per la monumentalitat de les seves edificacions. El que diferencia aquest jaciment d’altres assentaments prehistòrics menorquins és la presència de la muralla que rodeja part del poblat, d’una alçada considerable i en bon estat de conservació. La murada està construïda amb la tècnica ciclòpia (lloses de pedra de grans dimensions) per la seva cara externa, i per blocs tallats de mida mitjana col·locats en filades horitzontals per la seva cara interna. Té una amplada aproximada de tres metres i conserva tres portes d’accés, dues de les quals presenten un corredor cobert amb grans lloses. El talaiot, de secció troncocònica i planta absidal, està força deteriorat a la seva part superior. Des de dalt d’aquest gran monument es tenia un ample domini visual del territori. Un altre edifici emblemàtic del poblat és el recinte de taula, monument de caràcter religiós on hi destaca la gran Taula central. De camí cap al talaiot es troba una cova d’enterrament, picada a la roca artificialment i de planta globular. A les tanques del voltant i cobertes per la vegetació es conserven un gran nombre de cercles d’habitació i un altre hipogeu d’inhumacions col·lectives, el qual indica que el poblat talaiòtic de Torrellafuda tindria unes dimensions molt més grans que l’actual àrea visitable.
RECINTE DE TAULA

 
COVA ARTIFICIAL D'ENTERRAMENT


TALAIOT


El poblat conserva una murada fabricada amb tècnica ciclòpia de grans pedres, que rodejava una part del poblat talaiòtic. Malgrat actualment es troba molt transformada per les actuals parets seques, es poden observar dues portes conformades per corredors coberts amb grans lloses. Aquest tipus de murs tenien un caràcter més domèstic que militar, ja que delimitaven el poblat del seu entorn agrícola i ramader. La cronologia d’aquests tipus de murades se situa entre el segle VIII i el VI aC.