MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

diumenge, 9 de setembre del 2018

FONT DE SES PENYES - BARRANC D'ALGENDAR (FERRERIES)






Al Barranc d'Algendar hi ha una sèrie de fonts que amb el pas del temps han quedat completament tapades per la vegetació. Es calcula que set o vuit. «Qui sabia bé la seva localització, perquè hi havia fet sa vida, era l'amo en Joan de s'Aranjassa», explica en Nito Barber 'de Sobrevell'.
Ell és un dels principals impulsors, juntament amb l'Associació de Veïns de S'Enclusa (Cas Vesins) de Ferreries, de la recuperació d'aquests brolladors naturals. Ho fan un diumenge de cada mes un grup de 19 voluntaris amb l'ajuda del botànic Pere Fraga i l'assessorament de Medi Ambient del Govern Balear.
Des de l'octubre passat, han netejat la zona de la font de Ses Penyes i sa font de Ses Canyes, a cinquanta metres una de l'altra. Sa font de Ses Penyes està aferrada als penyals d'Algendar, ben davant de S'Aranjassa. La feina aquí ara és intentar desembussar si es pot el forat original per on sortia originàriament l'aigua de la pedra, on s'hi ha ficat, cercant l'humitat, una arrel de figuera. Han tret la vegetació que tapava la font i han refet la canalització que portava l'aigua més avall, fins a les piques d'unes tanques.
Aquesta aigua es destinava a regar, segurament, camps de blat, explica en Nito Barber. De fet, al costat de la font hi ha un banc fet a partir del cercle que va deixar l'extracció d'una pedra de molí. El Barranc d'Algendar és una zona d'accés públic i fan aquesta feina amb la intenció que la gent gaudeixi també d'aquesta riquesa natural. Hi volen també plantar vegetació endèmica, flora típica del barranc.
Sonia Marquès Camps | @soniamarcamps | 29/05/2018

divendres, 7 de setembre del 2018

dimecres, 5 de setembre del 2018

CASETA DE L'ANTIC PÒSIT DE PESCADORS O CASETA DE COMANDÀNCIA (CIUTADELLA)







La caseta de l'antic Pòsit de Pescadors de Ciutadella (o casa de Comandància), immoble emblemàtic del port i patrimoni històric de la ciutat. Al seu costat l'amarrador del llaüt “Besitos”, declarat BIC (Bé d'Interès Cultural). 

dimarts, 28 d’agost del 2018

"ORIANA" A CIUTADELLA (27-08-2018)






CREUER ORIANA


   Any construcció: 1995
   Tones: 69.000
   Capacitat passatgers: 1928
   Capacitat tripulació: 800
   Registre/Bandera: Bermudas
   Eslora: 261 metres
   Manga: 32,33 metros
   Velocitat de Creuer: 26 Km/h

diumenge, 26 d’agost del 2018

CASAT DE SON GRANOT (ES CASTELL)

Considerada  una  edificació  colonial  anglesa,   concretament  d’estil  “georgià”,  Son Granot és una casa amb tractament volumètric unitari i amb un façanisme destacat. La riquesa dels volums a la façana principal, en tres plans diferents creen terrasses superposades.  El  tractament  dels  tres  plans  diferents  de  la  façana,  amb  la graonada i el pòrtic de tres arcs rebaixats, només es ressegueix amb la continuació de  la  cornisa  i  les  particions,  marcades  a  tots  quatre  enfronts  amb  el  contrast  del color  blanc-vermell  en  relleu  i  panys  llisos.    Els  detalls  ornamentals  de  rematat superior i balustres són d’un gust populars i apreciable simplicitat. La disposició dels elements  amb  la  graonada  remuntant  el  gran  sòcol  de  la  façana  principal  cap  al pòrtic central podrien relacionar-se amb alguns exemples georgians. Els tractament de  façanes  laterals,  és  encara  molt  esquemàtic,  amb  paraments  completament llisos, desprovistos d’ornaments tret de les particions. Es corona el conjunt amb un “timpà” esgraonat. Es creu que fou la vivenda del militar escocès Patrick Mackelar, el qual podria haver ubicat  aquesta  finca  de  manera  estratègica  en  aquest  turó  donada  la  proximitat respecte el port, el poble des Castell i el castell de Sant Felip.
La reforma realitzada a inicis del s. XXI per l’ús hoteler ha transformat la composició de la façana principal amb la desaparició de la finestra central de la planta alta que convé recuperar.

 ELEMENT ARQUITECTÒNIC RURAL Construït entre 1712 i 1756, durant la primera dominació anglesa.


CATÀLEG DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC (Ajuntament des Castell)

divendres, 24 d’agost del 2018

PLANTES DE MENORCA: BANDERES - LANTANA (Lantana camara L.)















Lantana camara L.
Família : VERBENACEAE
Gènere : Lantana
Nom comú català : Banderes. Lantana.
Nom comú castellà : Bandera Española.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Mallorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Neotropical
Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.
Formes vitals : Nanofaneròfit.
Hàbitat : Cultivada com a ornamental a parcs i jardins. Naturalitzada a llocs alterats.
Característiques : Arbust molt ramificat, amb fulles oposades i gruixudes amb el marge dentat. Les flors s'agrupen en inflorescències que semblen umbel·les, les flors poden ser grogues i vermelles, sovint una mateixa inflorescència barreja tot dos tipus de colors. És una espècie original de l'Amèrica tropical, que s'utilitza molt als nostres jardins per a fer bardisses; ocasionalment es troba naturalitzada. Floreix a la primavera i estiu.
Estatus : Introduïda.