PLANTES DE MENORCA: ROMANÍ - ROMER (Rosmarinus officinalis L.)

Rosmarinus officinalis L.

Família : LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere : Rosmarinus

Nom comú català : Romaní. Romer.

Nom comú castellà : Romero.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals : Nanofaneròfit.

Hàbitat : Abundant des de vora la mar fins a les muntanyes. Llocs calcàris

Usos i propietats : Afrodisíaca. Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria. Usos simbòlics.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : El romaní és una de les plantes mediterrànies més conegudes per la tradició dels seus usos culinaris i medicinals. Les fulles són lineals, dures i amb l'anvers blanquinós perquè està cobert per pilositat. Les flors blaves amb dos llavis ben marcats són molt característiques. Pot florir tot l'any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altre al principi de la primavera. Basta ensumar-la per reconèixer-la, les fulles tenen una semblança a Cistus clusii, però ni la flor, ni el color de les fulles, ni sobretot els seus olors tenen res a veure.  

PLATJA DE FERRAGUT - CAVALLERIA (ES MERCADAL) DESEMBRE 2015

 

Amb una llargada de 450 m, la platja de Cavalleria és una de les grans de la costa nord de Menorca. Presenta dues meitats ben diferenciades i separades per l’anomenat escull de Ferragut. La meitat oriental és la que presenta més arena, tant dins la mar com cap a darrere, amb tot l’arenal. En canvi, la meitat occidental és de roca i còdols al fons de la mar, i darrere la platja s’acaba de sobte amb una petita elevació. La cala és oberta i poc profunda, les parets que la circumden no són gaire elevades (entre 10 i 20 m, aproximadament). Aquests factors fan que la platja quedi totalment a mercè de la tramuntana.

A la cala no hi arriba cap torrent que en dies de pluja trenqui la platja; en lloc seu apareixen multitud de petits xaragalls dels costers més propers, que acaben “pentinant” tot el front dunar i deixen la platja tenyida de vermell.

OBSAM 

PLATJA DE CAVALLERIA (ES MERCADAL) DESEMBRE 2015

Amb una llargada de 450 m, la platja de Cavalleria és una de les grans de la costa nord de Menorca. Presenta dues meitats ben diferenciades i separades per l’anomenat escull de Ferragut. La meitat oriental és la que presenta més arena, tant dins la mar com cap a darrere, amb tot l’arenal. En canvi, la meitat occidental és de roca i còdols al fons de la mar, i darrere la platja s’acaba de sobte amb una petita elevació. La cala és oberta i poc profunda, les parets que la circumden no són gaire elevades (entre 10 i 20 m, aproximadament). Aquests factors fan que la platja quedi totalment a mercè de la tramuntana.

A la cala no hi arriba cap torrent que en dies de pluja trenqui la platja; en lloc seu apareixen multitud de petits xaragalls dels costers més propers, que acaben “pentinant” tot el front dunar i deixen la platja tenyida de vermell.

OBSAM 

TORRE DE L'ILLA DE SES SARGANTANES (FORNELLS)

L'illa de ses Sargantanes està situada al centre de la badia de Fornells, dominant-ne l’embocadura i la zona de fondeig central. Aquesta torre, situada a l'extrem nord de l’illeta, devia ser una de les últimes construïdes pel capità D’Arcy i va substituir el fort de fusta existent en aquesta illeta.
La torre forma un recinte amb la bateria situada al seu peu i disposava de tres canoneres. És de disseny i distribució diferent de les altres torres angleses de Menorca, tot i que la seva estructura és la mateixa, de morter, i a l'exterior amb unes fileres de carreus verticals de reforç al llarg i través. No té pis intermedi, per tant la planta baixa servia per a l'allotjament de la guarnició i els recanvis. Es comunicava amb la terrassa de combat per una xemeneia amb una escala portàtil.

La torre té dues ales adossades al seu parament exterior, una cap al nord i una altra cap a l'est, que es perllonguen amb una closa artificial i un mur tancant el recinte de la bateria. L'ala de l'est té la porta d'accés al recinte, al nivell del terreny. L'ala del nord té una àmplia xemeneia, que es podia utilitzar com a “fogó de bala vermella”, molt emprada per disparar projectils escalfats, ben roents, contra els vaixells amb bucs de fusta.
A l'altre costat de l’illeta hi ha un edifici antic que va ser pavelló d'oficials i disposa als seus voltants de dos aljubs. Les torres blanques corresponen a la senyalització marítima.

PLANTES DE MENORCA: ARBOÇ - ARBOCERA - CIRERER D'ARBOÇ (Arbutus unedo L)

Arbutus unedo L.

Família : ERICACEAE

Gènere : Arbutus

Nom comú català : Alborçó. Arboç. Arbocer. Arbocera. Cirerer d´arboç. Llipoter.

Nom comú castellà : Madroñera. Madroño.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Hàbitat : Garrigues Balears i zones forestals, especialment als alzinars.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : L'arbocera és un arbust que es pot arribar a fer un arbre, es reconeix per la seva escorça vermellosa i les fulles serrades als marges. També són molt característics els seus fruits esfèrics, vermells quan estan madurs i comestibles; els fruits tarden un any en madurar i coexisteixen amb les flors de l'any següent. La floració i fructificació es dona a la tardor.

Observacions : El nom d´unedo, procedeix del verb llatí edo: menjar i del numeral unus: un només; significa "menjar només un", per la fama que tenen els fruits d’emborratxar.

Origen : Regió mediterrània i Sud-oest d´Irlanda

CALA VIOLA DE PONENT (ES MERCADAL) DESEMBRE 2015

Cala Viola de Ponent és una petita cala formada per tres raconades d’arena, dues d’elles oposades entre si i la principal encarada a mar oberta. En els tres casos, tot i tenir l’aspecte d’una platja típica d’arena, pràcticament no tenen cap tipus de forma dunar ni vegetació associada. Aquest tampoc no és un cas singular, la mateixa situació es produeix en altres platges semblants que hi ha a la banda de ponent de la península de la Mola de Fornells, justament amb una orientació molt semblant a aquesta. Una possible explicació podria ser la baixa incidència del vent de tramuntana i amb ella una falta de progressió de l’arenal cap a l’interior juntament amb altres factors antròpics com és l’elevada freqüentació humana que té actualment. També cal destacar que l’arena està molt mesclada amb altre material sedimentari com ara argiles, graves i còdols. OBSAM

Accés: rodat, per la carretera del far de Cavalleria, on s’arriba des de la carretera de Tramuntana des Mercadal.