PLANTES DE MENORCA: ASSA (Leucojum aestivum L.)

Leucojum aestivum L. subsp. pulchellum (Salisb.) Briq.

Família : AMARYLLIDACEAE

Gènere : Leucojum

            Nom comú català : Assa.

Nom comú castellà : Campanilla de primavera.

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució per illes : Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Febrer. Març. Abril.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Vores de torrents i llocs humits.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Herba que viu a les vores dels torrents i a sobre de sòls humits. Té fulles amb forma d'espasa, sense cap nervi central que destaqui. Té un bulb subterrani que és el que forma les fulles i inflorescències cada any. Les flors es formen a la part de dalt de tiges que són comprimides i tenen els marges aguts. Les flors pengen, són de color blanc i tenen una taca verda a l'extrem. Floreix a l'hivern i primavera.

FERRERIES

PLANTES DE MENORCA: MORRISSÀ BORD O CAPS BLANCS (Lobularia maritima ( L.) Desv.)

Les flors són petites, abundants, de color blanc i amb quatre pètals clarament oposats dos a dos, amb una suau olor de mel.

El morrissà bord és una planta clarament oportunista, que podem trobar a qualsevol lloc, des d’un bosc fins a la vorera de la mar; modifica lleugerament els òrgans per adaptar-se millor a les condicions de cada lloc. Coincidint  també amb aquest caràcter oportunista, la podem trobar en flor en qualsevol moment de l’any.

Lobularia maritima ( L.) Desv.

Família : CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)

Gènere : Lobularia

Sinònims : Alyssum maritimum (L.) Lam.

Nom comú català : Caps blancs. Morrissà bord. Salivetes del Bon Jesús. Sempreenflor.

Nom comú castellà : Aliso de mar. Broqueletes de plata o de dama. Mastuerzo marítimo.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals : Camèfit.

Hàbitat : Terrenys vora la mar, tant rocosos com arenosos i voreres de camins

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Herba que està dèbilment lignificada a la base, té fulles lineals petites i de color glauc perquè són piloses. Desenvolupa una inflorescència amb moltes i petites flors blanques que cobreixen tota la planta. Són molt característics els fruits madurs, perquè quan es desprenen les valves i les llavors, queden a sobre de la tija unes membranetes de forma arrodonida i translúcides. Les inflorescències es van allargant a mesura que les flors es van obrint i fecundant. Aquesta planta floreix preferentment durant l'hivern, però també la podem trobar en flor a altres èpoques del any.

LLOC ATALIS (ES MIGJORN GRAN)

PLANTES DE MENORCA: ABELLETES (Orchis conica Scop.)

Orchis conica Scop.

Família : ORCHIDACEAE

Gènere : Orchis

Sinònims : Orchis tridentata Scop. subsp. lactea (Poiret) Rouy.

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució per illes : Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental

Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Boscos clars i garriges. Prats a llocs calents.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta és la primera espècie del gènere Orchis que floreix durant l'any, de vegades durant el mes de febrer. La trobarem a les clarianes de pinars i garrigues, als mateixos ambients i coexistint amb diverses espècies d' Ophrys i Serapias. Desenvolupa una inflorescència compacta de flors blanques però amb el label tacat de púrpura. Aquest label està profundament dividit en tres lòbuls. Sense ser molt abundant es troba amb relativa facilitat a Mallorca i Menorca.

PLANTES DE MENORCA: MOSQUES GROGUES (Ophrys lutea Cav.)

A Menorca hi ha més de 30 espècies diferents d’orquídies salvatges, petites plantes que cada any floreixen, com a joies, per arreu de sa nostra polida illa. 

Ophrys lutea Cav.

Família: ORCHIDACEAE

Gènere: Ophrys

Nom comú català : Abellera groga. Mosques grogues.

Nom comú castellà : Flor de abeja amarilla. Ofris amarilla.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Prats secs, garrigues, clarianes de pinars...

Endèmica: No. Present al Catàleg Balear d'Espècies Vegetals Amenaçades

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : És fàcil identificar aquesta orquídia perquè la flor té el label (el pètal més gran) de color groc, mentre que els tèpals externs són de color groc-verdós. Ophrys tenthredinifera també té una vora groga al label, però és més estreta, a més els tèpals externs són de color rosa. Com les altres espècies del gènere Ophrys la trobarem a les clarianes de les garrigues i dels pinars. Floreix a la primavera.

LLOC DE SON MERCER DE DALT (FERRERIES)

Els noms de lloc

La toponímia del camp menorquí és un dels instruments més interessants per al coneixement de l’evolució de l’explotació agrícola i una font importantíssima per conèixer una part de la seva història.

A Menorca, un reduït grup de marques toponímiques es reparteixen la majoria dels llocs (explotacions) del camp de l’illa, les representades pels prefixes o introductors següents: bini-, son, torre, al- i rafal.

Son és la contracció de “açò d’en” i, per tant, el nom que segueix és el d’una persona, normalment el pagès que tenia el domini útil del lloc. Probablement la majoria de llocs antics que tenen un nom que comença per ‘son’ corresponen a assentaments del període posterior a la conquesta catalana; però en molts casos el nom de persona han anat canviant en funció dels canvis de persones o famílies que han ocupat el lloc (com a domini útil o com a propietat).

Un altre aspecte que cal destacar és la proporció entre nombre de llocs i nombre de topònims, que mostra la progressiva segmentació de les finques, especialment al terme de Maó (110 llocs/66 topònims diferents). Aquesta segmentació és visible en la toponímia, per la pràctica de mantenir sovint el mateix topònim afegint-hi ‘de dalt’, ‘de baix’, ‘vell’, ‘nou’, o mitjançant l’ús de diminutius (d’Algendar, Algendaret).

CULTURA POPULAR DE MENORCA