PUJADA A S'ERMITA DE FERRERIES (26-01-2025)

S’Ermita és una petita capella dedicada a la Mare de Déu que va ser construïda l’any 1954, situada a Son Granot, a la marina de Son Morera i al cim de la muntanya de Sa Rovellada. Es pot accedir-hi en mitja hora a peu des del poble de Ferreries. L’encant d’aquesta construcció no rau només en la seva arquitectura, que és molt simple i obra de Nicolau Rubió Tudurí, sinó també en l’espai on s’ubica i les vistes que es poden gaudir des de dalt del turó, que té una alçada de 183 metres. A més, l’encant s’incrementa si es té en compte que l’ermita fou construïda per un grup de fidels, que van pujar tot el material mitjançant ases i superant les rampes i el camí estret.

Al costat de l’ermita hi han unes escales que duen a un petit refugi i a un, també petit, lloc per descansar amb taula i bancs.

PEDRERA DE SANTA PONÇA (ALAIOR) 1-12-2024

Situada al barranc des Rellotge, correspon a una pedrera inactiva de cantons d'uns 3.000 m2 de superfície, que es va començar a explotar a mitjan segle XIX fins a principis dels anys 70. Al 1999 la comissió de patrimoni històric de Menorca va iniciar l’expedient de declaració de Bé d’Interès Cultural de Santa Ponça com a monument, que va arribar a l’any 2000.

(Geologia de Menorca)

CALA BLANCA - BADIA DE FORNELLS (ES MERCADAL) 24-11-2024

Amb un poc d'imaginació, sembla un elefant assegut i el seu cuidador

LLOC DE SES PENYES (ALAIOR) 27-10-2024

FAUNA DE MENORCA: ARANYA LICOSID - (Hogna radiata)

Nom científic:  Hogna radiata.

Família: Lycosidae.

Hogna radiata, que és la més abundant dels licosids grossos a Menorca, sol viure al camp amagat sota pedres i a l'estiu és molt abundant.

Hi ha una espècie molt semblant, i que amb fotografies es bo de fer confondre-la, que es la Lycosa munieri.  aquesta fa caus al terra on queda a resguard i diria que és menys abundant.

Tot i el seu aspecte, no son perilloses si no se les molesta. Fugen de les persones, cacen i mengen artròpodes.

Moltes espècies d'artròpodes no tenen noms populars emprats de forma habitual,  als licosids  les anomenen "arañas lobo" en castellà i altres idiomes (wolf spider), i a les més grans també "taràntules".

De totes formes taràntules s'empra per denominar altres aranyes de grups molt diferents però de colors terrosos, marronoses o grises, que viuen al terra i també fan caus (forats) al terra com les Nemesies o les Iberesies. Taràntula no és un nom que designi en exclusiva els licosid.

(Vull agrair a Bosco Febrer la seva informació sobre aquest tipus d’aranya)

PLANTES DE MENORCA: Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas

Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas 

Família: LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere: Thymus

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)

Plantes legalment protegides: Catàleg Balear.

Categoria UICN:  VU Vulnerable

Època de floració: juny - juliol

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Escletxes de roques i penya-segats. Petits talussos ombrívols.

Roquissar propers a la mar.

Característiques: Petita mata amb les fulles lanceolades i planes molt aromàtiques, sobretot si les prenem entre els dits. Es diferència de la resta de farigoles per tenir les branques postrades i les fulles planes i més amples. Les flors són rosades i disposades en inflorescències terminals. El seu hàbitat, als penya-segats litorals, i localització a l'illa d'Eivissa facilita molt la seva identificació.

ILLOTS DE SA CUDIA (MAÓ) 5-05-2024

Fotos tirades des de dalt d'un dels illots (fons illa d'en Colom)

Roques de s'illot

Es Grau

Punta de Sa Galera

FAUNA DE MENORCA: ARÀCNIDS - (Argiope lobata)

Les aranyes no són insectes són aràcnids. Els aràcnids són majoritàriament terrestres, tenen 8 potes i no tenen antenes, a diferència dels insectes que tenen 6 potes i un parell d'antenes. Inclou animals tan coneguts com les aranyes, els escorpins i les paparres, entre altres. 

Les  nostres  Argiope  tenen  una  distribució  mediterrània.  A  Balears,  sembla  que les tres espècies viuen a totes les illes, si bé la bibliografia cita  A.  bruennichi  de  Mallorca  i  Menorca,  A.  trifasciata de Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera, i A. lobata de Mallorca, Menorca i Formentera.  El  seu  hàbitat  està  format per  vegetació   baixa,   tant seca  com  verda,  a  garrigues, jardins i boscos oberts preferentment  assolellats. Aquestes aranyes no es desplacen  per  terra,  sempre confien en la seva teranyina, que  no  abandonen,  i  com  a molt  corren  entre  la  vegetació. Mai  ataquen  l’ésser  humà, ni  cap  altre  gran  mamífer o aucell. La seva picadura és en  tot  cas  molt  accidental i així i tot no cal témer-la, ja  que  produeix  els  efectes semblants al de dues picades d’abella sobre la pell humana, sense més efectes.

Font: “Es Busqueret” Revista de divulgació ornitològica nº 36 (Xavier Canyelles)

Nom científic: Argiope lobata.

Família: Aranèids.

Descripció: Es caracteritza per tenir un abdomen molt gran de forma oval amb lòbuls als costats. El dors està recoberts de pèls platejats i el ventre és marronós i groguenc.

Té 8 ulls i 8 potes llargues. La femella és molt més gran que el mascle.

Alimentació:  S'alimenta d'insectes com llagostos i papallones que queden atrapats a la teranyina. Els embolica i els mata; després deixa anar uns sucs digestius que desfan els teixits de la presa i xucla el líquid resultant.

Reproducció: La femella pon uns quants ous dins una xarxa que embolica diverses vegades fins a fer una mena de capoll en forma de bala que penja a les plantes. Pot fer 2-3 postes cada estiu. Les cries neixen abans de l'hivern i es queden protegides a l'interior del capoll fins a la primavera. Llavors el foraden i surten; als pocs dies fan la primera muda i es dispersen.

Hàbitat: Viu en llocs secs i àrids, entre matolls poc espessos.

Costums: Fa teranyines orbiculars força resistents de fins a 1 m de llargada, lleugerament inclinades. Acostuma a estar quieta sota la teranyina en posició transversal i amb les potes agrupades de 2 en 2, passant desapercebuda ja que els seus colors es confonen amb el terra.