ILLA DE L’AIRE (UN DIA AMB LA “SOM”) SANT LLUÍS 4-05-2019

Agrair una vegada més a la Societat Ornitològica de Menorca i especialment al coordinador Josep i en Santi Catchot  responsable de l’estació, per les seves atencions i explicacions sobre el funcionament de les campanyes d’anellament i concretament de l’estudi de la migració prenupcial dels ocells transaharians.

Tot i que el dia no va acompanyar en les captures, pel vent de tramuntana, va ser un dia molt especial pels que estimam els ocells i la natura.

 Imatges de s’illa.

Sargantana negre (Podarcis lilfordi lilfordi)

http://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com/search/label/SARGANTANA%20NEGRA%20%28Podarcis%20lilfordi%20lilfordi%29

 http://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com/search/label/FAR%20DE%20L%27ILLA%20DE%20L%27AIRE

RAPA MOSQUERA - ORELLA DE PORC  (Dracunculus muscivorus (L.f.) Parl 

https://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com/2018/06/plantes-de-menorca-rapa-mosquera-orella.html

 COVA O BUFADOR

http://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com/2016/11/cova-foradada-illa-de-laire-sant-lluis.html

 FOTO DE LA "SOM"

 PANORÀMIQUES DES DE S'ILLA

 ILLOT DELS CAGAIRES

 PLATJA DE PUNTA PRIMA O DE L'AIRE

 PENYA-SEGATS

Gràcies i fins la propera companys!

Si voleu fer el seguiment de les campanyes, aquí teniu l’enllaç

https://illadelaire.wordpress.com/

PLANTES DE MENORCA: CABELLS - CABELLS DE FARIGOLA - CABELLS DE TOMANÍ - BARBES DE CAPUTXÍ (Cuscuta epithymum (L.) L.

Cuscuta epithymum (L.) L.

Família: CONVOLVULACEAE

Gènere: Cuscuta

Nom comú català: Barbes de caputxí. Cabells. Cabells de farigola. Cabells de tomaní.

Nom comú castellà: Cabellos de Nuestro Señor.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Abr Mai Jun Jul Ago Set

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Brolles xero-acàntiques de muntanya i carritxeres. Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Costa rocosa. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Paràsita d'altres plantes com Hypericum balearicum, Astragalus balearicus, Teucrium sp Thymus sp etc.

Característiques: Aquesta és una planta paràsita d'altres plantes, per això no te color verd (no necessita la clorofil·la). Com totes les cuscutes forma una xarxa de filaments de color vermell o groc. Les flors blanquinoses es reuneixen en glomèruls.

Astragalus balearicus Chater

PLANTES DE MENORCA: SOCARRELLA O SOCORRELA - GATOVELL O COIXINET DE MONJA - ERIÇONS - EIXORBA-RATES NEGRE (Astragalus balearicus Chater)

         

Astragalus balearicus Chater

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Astragalus

Nom comú català: Eixorba-rates negre. Eriçons. Gatovell o Coixinet de monja. Socorrela.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Mar Abr Mai Jun Jul

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Brolles xero-acàntiques de muntanya i carritxeres. Costa rocosa. Muntanyes, colls i zones litorals exposades al vent. Llocs secs i assolellats en replans horitzontals amb sòl profund.

Característiques: Mata densament espinosa i de forma arrodonida, te les fulles dividides en folíols i amb el temps el raquis es transforma en una espina. Viu a llocs ventosos tant del litoral com a la muntanya, essent un component ben característic de les nostres comunitats xeroacàntiques endèmiques de les Balears. L'espècie és endèmica de les Balears orientals però està emparentada amb altres Astragalus espinosos mediterranis.

FAUNA DE MENORCA: SARGANTANA ITALIANA (Podarcis sicula (Rafinesque, 1810)

(Podarcis sicula (Rafinesque, 1810)

És de color verd més o menys clar i disseny molt variable. Les escates del cos són petites en forma de perletes.

A Menorca també trobam la sargantana mora (Podarcis perspicillata). 

Les sargantanes illenques són endèmiques i pertanyen a dues espècies.

La sargantana balear (Podarcis lilfordi) que és l'únic representant actual de l'antiga fauna vertebrada que es va extingir a l’illa principal a causa de la fauna introduïda i que actualment  sobreviu arraconada als illots que envolten Menorca , sofrint un procés de radiació evolutiva que ha diferenciat l'espècie en diverses subespècies.

I la sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis) que habita tot el territori d'aquestes illes.

https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/reptil_46_tcm30-98951.pdf

http://www.biosferamenorca.org/Contingut.aspx?IDIOMA=1&IdPub=3404&fbclid=IwAR0mXJH8_yCgLu7jdrVKrDLfU3T9FwqQQypchK3pL6x5YKKaQw2LVeuwa0o

PLANTES DE MENORCA: CEBA D’ASE - CEBA MARINA - CEBA PORRERA - CEBA ROTJA (Urginea maritima (L.) Baker -Fulles-

Urginea maritima (L.) Baker

Família : LILIACEAE

Gènere : Urginea

Nom comú català : Ceba d'ase. Ceba marina. Ceba porrera. Ceba rotja.

Nom comú castellà : Cebolla albarrana.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional

Època de floració : Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Llocs rocosos, muntanyes i turons.

Usos i propietats : Medicinal. Tòxica. Usos simbòlics.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : La ceba marina es caracteritza per tenir un gran bulb just a ran de terra i que sovint sobresurt una mica. Les fulles són grans, poden arribar a tenir un metre de llarg, són d'un verd fosc i molt lluents per l'anvers. Les fulles s'assequen durant l'estiu. La floració es dona en ple estiu, doncs comença al mes d'agost, abans de que surtin les noves fulles. Les flors són blanques, surten moltes a sobre d'una tija, l'escapus pot fer prop d'un metre d'alçada. Les flors s'obren seqüencialment de baix cap a dalt, així el conjunt de la inflorescència té una forma ovoide molt característica.