MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dijous, 11 d’octubre del 2018

PLANTES DE MENORCA: ESPINADELLA (Stachys ocymastrum (L.) Briq.




Stachys ocymastrum (L.) Briq.
Família : LABIATAE (LAMIACEAE)
Gènere : Stachys
Nom comú català : Espinadella.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental
Època de floració : Abril. Maig. Juny.
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Camps cultivats i vores de camins.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Herba de cicle anual, té les fulles oposades i les de la base amb pecíols. Tota la planta és pilosa i té un tacte una mica sedós. A la part de dalt de les branques forma una inflorescència on les flors s'agrupen a espais regulars (verticilastres) sense peduncle que les sostingui. Les flors permeten diferenciar aquesta espècie sense dubtes: tenen dos llavis, el superior és de color blanc i bífid, l'inferior és de color groc. Viu als marges dels camins i de les garrigues. Floreix al final de la primavera.

dimarts, 9 d’octubre del 2018

FAUNA DE MENORCA: LIBÈL·LULA (Crocothemis erythraea)

Amb el nom de libèl·lules es coneixen diverses espècies que pertanyen a famílies diferents.
Nom científic: Crocothemis erythraea, Aeshna cyanea, ...

Família: Libel·lúlids, ...

Descripció: Fa entre 6 i 12 cm; té 2 parells d'ales transparents, 2 antenes curtes i ulls compostos a la part superior del cap.

Alimentació: La nimfa menja petits animals aquàtics i l'adult captura altres insectes en ple vol.

Reproducció: La femella pon els ous dins de l'aigua. De l'ou surt la larva que muda unes 8-15 vegades la seva pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s'anomenen nimfes. Finalment la nimfa surt de l'aigua pujant per la tija d'una planta i trenca la pell per sortir com a adult.

Hàbitat: La nimfa viu dins l'aigua de basses i rierols. L'adult viu a la vora d'aquests indrets.

Costums: Els adults es mouen contínuament sobre la superfície de l'aigua, cercant preses per caçar i agafant velocitats d'uns 50 km/h.

Altres informacions: Quan es paren damunt d'una planta mantenen les ales obertes i horitzontals; això les diferencia dels espiadimonis (pleguen les ales i les mantenen verticals).

Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.

Animals del nostre entorn ( Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya)
Alguns exemples de libèl·lules són: la libèl·lula blava (Anax imperator), l’espiadimonis (Aeschna juncea), la libèl·lula blava petita (Orthetrum cancellatum), la libèl·lula vermella (Crocothemis erytraea) o la més rara libèl·lula negra (Selysiosthemis nigra).

diumenge, 7 d’octubre del 2018

PLANTES DE MENORCA: Silene secundiflora Otth






Silene secundiflora Otth
Família : CARYOPHYLLACEAE
Gènere : Silene
Distribució per províncies : Alacant. Castelló. Illes Balears.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental
Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny.
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Prats terofítics, principals a les zones litorals.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Aquesta Silene es fa pel litoral rocós, la reconeixerem perquè el calze està creuat de dalt a baix per unes línies fosques molt evidents, i els pètals són bilobats i de color rosa viu. Després de la floració, el calze s'infla, però només la part superior, la base queda estreta. Les fulles són oposades i finament pubescents.

dimecres, 3 d’octubre del 2018

TORRE O TALAIA DEL TORO (ES MERCADAL) 2018




La torre o talaia del Toro és de planta rectangular i base amb talús. L’altura actual és de 10 m, encara que és probable que originàriament fos una mica més gran. D’origen medieval, va ser reformada i ampliada per formar part de la xarxa de talaies de vigilància costanera. Consta de tres plantes connectades per una escala de cargol. Fins fa pocs anys, la torre pertanyia al Ministeri de Defensa i s’hi situaven antenes d’ús militar. Actualment s’està restaurant per obrir-la al públic. Va ser declarada bé d’interès cultural. Està situada en el punt més alt de l'illa.

dilluns, 1 d’octubre del 2018

PLANTES DE MENORCA: Silene gallica L.












Silene gallica L.
Família : CARYOPHYLLACEAE
Gènere : Silene
Nom comú castellà : Carmentilla.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny.
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Prats secs. Vores de camins. Cultius
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Planta de cicle anual, no gaire gran, que creix erecta als pradells terofítics, de vegades a camps de conreu abandonats. Desenvolupa un raïm de flors amb pètals de color blanc o rosat, amb dos lòbuls; el calze és bastant estret i dirigit cap amunt. La diferenciarem d'altres espècies del gènere perquè és una de les poques Silene que floreix durant el dia als pradells secs; però sempre cal una identificació amb claus si no s'està segur.