MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

divendres, 25 de novembre del 2016

FAR DE PUNTA NATI (CIUTADELLA) 2016


El naufragi el 1910 del vapor General Chanzy, va ser el gran esperó per a la construcció d’aquest far.


Projectat per Mauro Serret e inaugurat el 01-09-1913. La seva construcció va estar molt ràpida i tan sols 14 mesos després d’haver començat les obres el far va ser ja inaugurat.
Va començar emprant ja la tecnologia més moderna del moment, que consistia en llums d’incandescència per vapor de petroli, però en compte d’utilitzar material anglès de la casa Chance Brothers, com va ser després més habitual, es va adquirir al constructor berlinès Julius Pintsch, els llums del qual variaven una mica de les angleses.
Com a sistema d’emergència es disposava d’un llum de nivell constant. L’aparença lluminosa original era de 3+1 llampades blanques cada 20 segons, i continua sent la mateixa. La llanterna, fabricada per la mateixa casa alemanya, ja no era poligonal sinó cilíndrica, però això sí, encara amb muntants verticals. Les llanternes posteriors instal•lades als fars ja serien de muntants inclinats, perquè es considerava que els verticals produïen ombra en la llampada.
A causa de les pressions del Govern Francès perquè s’hi construís aquest far (sobretot arran del naufragi del vapor General Chanzy el 1910) se’n va inaugurar l’enllumenat sense haver-se encara acabat les obres de l’edifici, la qual cosa va tenir lloc el juliol de l’any següent..
El 1921 es va procedir a la instal•lació d’un sistema d’enllumenat amb gas acetilè però no automatitzat.
A les proximitats del far hi ha un bufador que, amb temporals de component nord, emet unes columnes d’aigua que han constituït al llarg dels anys un seriós problema per al manteniment del far.
Fars de Balears 

dimecres, 23 de novembre del 2016

OCELLS DE MENORCA: BALDRITJA BALEAR (Puffinus mauretanicus)

Puffinus mauretanicus
Més petita, compacta i d’ales més curtes que la baldritja grossa, té un vol nerviós amb aletejos ràpids i poc profunds, seguit de planejos arran d’aigua. Forma basses a prop de la costa, sovint juntament amb la baldritja grossa. Les variacions geogràfiques d’aquesta au pelàgica fan que la determinació de la baldritja balear Puffinus maretanicus com a espècie diferenciada de la baldritja petita Puffinus yelkouan encara no estigui del tot definida en el cas de Menorca. La baldritja balear és una espècie endèmica de l’arxipèlag amb una població estimada de 2.000 parelles i està catalogada en perill crític d’extinció. Les seves principals amenaces són la depredació per part de moixos i rates, la pèrdua i degradació del seu hàbitat de cria i la mortalitat en arts de pesca. La colònia més important, i potser l’única de Menorca, es troba a la mola de Maó. Un bon lloc per observar-la és des del cap de Favàritx durant l’època reproductora. Estatus: Estival escàs.
SOM (SOCIETAT ORNITOLÒGICA DE MENORCA)


ECOMUSEU DE CAP DE CAVALLERIA