PLANTES DE MENORCA: LLAPASSERA (Cynoglossum creticum Mill.)

Cynoglossum creticum Mill.

Família : BORAGINACEAE

Gènere : Cynoglossum

Nom comú català : Aferragós. Besneula. Llapassera. Llengua de ca. Llengua  d'ovella. Maneula.

Nom comú castellà : Cinogloso azul. Oreja de liebre. Viniebla.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Camins i camps ruderals.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Herba biennal amb una roseta de fulles bassals; aquestes fulles són piloses, tenen un limbe lanceolat amb l'àpex obtús i un pecíol relativament llarg. Les fulles caulinars no tenen pecíol. Al segon any es forma la inflorescència, que és erecta i molt ramificada, cada rama té la forma escorpioide característica de la família de les boraginàcies. Les flors són de color blavós, amb venes més fosques. Els fruits són molt característics; cada flor forma quatre peces disposades en creu, cada una coberta d'agullons i tubercles. Viu als camps i marges de camins, floreix al final de la primavera.

CALA MITJANETA (FERRERIES) 2015

PLANTES DE MENORCA: TREPÓ MASCLE (Verbascum creticum (L.) Cav.)

Verbascum creticum (L.) Cav.

Família : SCROPHULARIACEAE

Gènere : Verbascum

Nom comú català : Drepó. Trepó mascle.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental

Època de floració : Abril. Maig. Juny.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Pradells meso-xeròfils i vores de camins.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Herba biennal, robusta i gran, coberta de pèl. Presenta una roseta de fulles dividides de la qual sobresurt del centre una tija, també robusta, coberta de fulles i acabada en una espiga allargada de flors grans (fins a 5 cm) de color groc. Les fulles inferiors són pinnatisectes no només dentades com a V. boerhavii. Les flors són solitàries a l’axil·la de les bràctees (a V. sinuatum i V. thapsus les flors estan reunides en grups). El calze és ovat i dentat (no linear i sencer com a V. boerhavii).

Observacions : Dins d’aquest gènere són força freqüents els híbrids interespecífics.

CALA MORAGUES (FERRERIES)

Aquest macar es troba dins el recorregut de l'etapa 6 del Camí de Cavalls

 

PLANTES DE MENORCA: PICAPOLL O TINYA (Anagallis arvensis L.)

Anagallis arvensis L.

Família : PRIMULACEAE

Gènere : Anagallis

Nom comú català : Anagall. Borrissol. Herba de cadernelles. Herba sabonera. Moragues. Morró (blau, vermell). Pic de gallina. Picapoll. Tinya.

Nom comú castellà : Anagálide. Hierba coral. Muraje.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Holoàrtica

Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Camps (cultius voreres de camins...) i costa rocosa.

Usos i propietats : Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Petita herba que es fàcil de reconèixer per les seves floretes blaves o roses i les fulles triangulars oposades. Floració des de l'hivern i durant la primavera.

S'ARENAL D'EN MORO - ILLA D'EN COLOM (MAÓ) 2015

S'Arenal d'en Moro està situada a l'extrem nord-oest de l'illa. Està orientada cap el sud, situació que la resguarda del vent de tramuntana i, per tant, es converteix sovint en refugi d'embarcacions. És una platja força diferent, ja que és relativament curta i una mica més ampla que Els Tamarells. Aquesta presenta un petit sistema dunar remuntant que llinda per una banda amb un canal de drenat i per l'altra amb un duna.

 DES DE PLATGETES DE LA SOLITÀRIA

DES DE PUNTA DE SA PASTERA

PLANTES DE MENORCA: ESTEPA NEGRA (Cistus monspeliensis L)

 

Cistus monspeliensis L.

Família : CISTACEAE

Gènere : Cistus

Nom comú català : Estepa llimonenca. Estepa negra.

Nom comú castellà : Estepa morisca. Estepa mosquera. Estepa negra. Jaguarzo negro.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Abril. Maig. Juny.

Formes vitals : Nanofaneròfit.

Hàbitat : Garrigues obertes.

Usos i propietats : Aromàtica. Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : L'estepa negra té les flors blanques, i les fulles de color verd fosc. És fàcil d'identificar perquè les fulles, que són molt allargades, tenen glàndules que donen un aroma característic i s'aferren entre els dits. A algunes zones amb forta pressió de pastura l'estepa negra pot arribar a ser l'arbust dominant.