Destruïts pels espanyols els castells de Sant Felip i el de Sant Antoni el 1782, el sistema defensiu de l’illa, a finals del segle XVIII quan hi tornen els britànics van ser modificats substancialment. Així va néixer la Torre des Castellar.
De les 11 torres de defensa costanera construïdes pels britànics entre el 1799 i el 1802, amb la intenció de protegir les cales de l’illa d’un possible desembarcament enemic i guanyar temps per a l’arribada de reforços, la Torre des Castellar, encara que construïda amb el mateix patró que les altres, presenta unes característiques que la fan diferent. Segueix el model de les torres Martello edificades a Anglaterra per enfrontar-se a l’amenaça de Napoleó.
En primer lloc, és una torre encastada en el terreny amb un fossat de sis metres d’ample que acaba en un terraplè o glacis. Des del mar només es veu la part alta de la torre que, juntament amb el glacis, fa la sensació de ser un petit fortí, imatge completament diferent de la qual mostren les altres torres.
En segon lloc, l’entrada a la torre es produeix a través d’un corredor sota terra que enllaça la planta baixa amb la galeria de contraescarpa situada sota el glacis. A totes les altres torres l’accés està situat a mitja altura dels paraments.Finalment, el sistema de defensa de la torre per afrontar un atac des de terra ho constitueix un conjunt d’espitlleres inèdit a Menorca a més a més dels seus vuit metres d’altura
De les 11 torres de defensa costanera construïdes pels britànics entre el 1799 i el 1802, amb la intenció de protegir les cales de l’illa d’un possible desembarcament enemic i guanyar temps per a l’arribada de reforços, la Torre des Castellar, encara que construïda amb el mateix patró que les altres, presenta unes característiques que la fan diferent. Segueix el model de les torres Martello edificades a Anglaterra per enfrontar-se a l’amenaça de Napoleó.
En primer lloc, és una torre encastada en el terreny amb un fossat de sis metres d’ample que acaba en un terraplè o glacis. Des del mar només es veu la part alta de la torre que, juntament amb el glacis, fa la sensació de ser un petit fortí, imatge completament diferent de la qual mostren les altres torres.
En segon lloc, l’entrada a la torre es produeix a través d’un corredor sota terra que enllaça la planta baixa amb la galeria de contraescarpa situada sota el glacis. A totes les altres torres l’accés està situat a mitja altura dels paraments.Finalment, el sistema de defensa de la torre per afrontar un atac des de terra ho constitueix un conjunt d’espitlleres inèdit a Menorca a més a més dels seus vuit metres d’altura
