MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dilluns, 15 de febrer del 2010

TORRE DE FORNELLS





























És una torre de defensa construïda entre 1801 i 1802, encara en època anglesa, amb l'objectiu de vigilar l'entrada del port de Fornells però també d'impedir el desembarcament d'enemics i protegir el Castell de Sant Antoni, que hi ha molt a prop.
D'aquí ve que presenti un aspecte reforçat i inexpugnable, com si es tractés d'un petit castell. És una de les torres més grosses de l'illa.
La seva forma és troncocònica, construïda de paret seca amb l'exterior reforçat de marès. La porta d'entrada original és a la primera planta, l'accés daguera ser a través d'una escala de fusta que es retiraria en cas d'atac. La part exterior presenta un talús de reforç fins a mitjan alçada de la torre.
Consta de quatre nivells:
1- Una cisterna excavada al subsòl impermeabilitzada amb morter.
2- Una planta baixa on s'emmagatzemaven les armes, les municions i els aliments.
3- La primera planta on s'allotjava la guarnició.
4- La planta superior, que era la plataforma de l'artilleria, on hi havia un petit forn per a escalfar les bales de canó fins a posar-les roents amb l'objectiu que incendiessin els vaixells enemics.   

dimecres, 10 de febrer del 2010

TORRETRENCADA -POBLAT TALAIÒTIC- (CIUTADELLA) 2010

RECINTE DE TAULA
Poblat prehistòric que va perdurar fins al final de l'època romana i del qual es conserven la taula, un talaiot, algunes coves artificials excavades al subsòl rocallós i unes sepultures excavades a la roca, probablement d'època altmedieval. La taula de 2,7 m. d'altura i el capitell de 2,5 m. és una de les més belles de l'illa, amb una columna de reforç a la part posterior, però no conserva el recinte que l'envoltava. Una cosa peculiar és la reutilització de diverses pedres del poblat per a la construcció d'uns bancs i una taula. També disposa d'un aljub o cisterna per emmagatzemar aigua.

COVES ARTIFICIALS D'ENTERRAMENT (HIPOGEUS)







ALJUB
TAULA I BANCS FETS AMB LA REUTILITZACIÓ DE PEDRES DEL POBLAT













SEPULTURES ANTROPOMÒRFIQUES

diumenge, 7 de febrer del 2010

BARRAQUES I PONTS DE BESTIAR DE MENORCA






L’hostilitat del vent en el terreny provocà l’enginy arquitectònic dels pagesos menorquins aprofitant la pedra. Per protegir el bestiar hi ha els ponts i barraques, delimitats per murs de “paret seca”, típic paisatge rural de mosaic. Les barraques són de la segona meitat del s. XIX, tenen planta circular i coberta de falsa cúpula que a l’exterior, algunes arriben a l’alçada de 9 esglaons. Els ponts també són de pedra seca amb sostre de bigues de llenya o de cantons de marès col•locats en forma de dues vessants.
La major concentració de barraques de Menorca, quasi setanta, es troba al nord de ponent a ses Truqueries. L’estil arquitectònic és idèntic a l’utilitzat a Còrsega i Sicília, la més gran de l’illa és a Son Salomó, també a Ciutadella.

dimarts, 2 de febrer del 2010

SON MERCER DE BAIX I COVA DES MORO -POBLAT PRETALAIÒTIC- (FERRERIES)

El poblat de Son Mercer de Baix, és el principal jaciment d'hàbitat del període Pretalaiòtic de Menorca format per diverses navetes d'habitació o naviformes. Es tracta de construcciones de planta absidal, construïdes en aparell ciclopi. La coberta era generalment de branques i terra trepitjada. Hi ha, tanmateix, un exemplar únic a les Balears que presenta coberta de lloses sostingudes per tres columnes polilítiques de tipus mediterrani (més estretes a la base que no al capitell); una quarta columna, situada a la part de l'entrada, ha desaparegut.
Aquesta naveta una de les construccions clàssiques de l'arqueologia menorquina, es coneix popularment amb el nom de Cova des Moro. Va ser declarada monument historicoartístic el 1931. De la resta de naviformes només es conserven els fonaments.
Les excavacions realitzades al poblat de Son Mercer de Baix han posat de manifest que el jaciment continuà habitat durant el període de transició del Pretalaiòtic al Talaiòtic. També es va poder constatar la pràctica de la metal·lúrgia de coure a petita escala.