imatges de menorca
MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023
dissabte, 2 de novembre del 2024
dimarts, 22 d’octubre del 2024
FAUNA DE MENORCA: ARANYA LICOSID - (Hogna radiata)
Família:
Lycosidae.
Hogna radiata, que és la més abundant dels licosids grossos a Menorca, sol viure al camp amagat sota pedres i a l'estiu és molt abundant.
Hi ha una espècie
molt semblant, i que amb fotografies es bo de fer confondre-la, que es la
Lycosa munieri. aquesta fa caus al terra
on queda a resguard i diria que és menys abundant.
Tot i el seu
aspecte, no son perilloses si no se les molesta. Fugen de les persones, cacen i
mengen artròpodes.
Moltes espècies
d'artròpodes no tenen noms populars emprats de forma habitual, als licosids
les anomenen "arañas lobo" en castellà i altres idiomes (wolf
spider), i a les més grans també "taràntules".
De totes formes
taràntules s'empra per denominar altres aranyes de grups molt diferents però de
colors terrosos, marronoses o grises, que viuen al terra i també fan caus
(forats) al terra com les Nemesies o les Iberesies. Taràntula no és un nom que
designi en exclusiva els licosid.
(Vull agrair a Bosco Febrer la seva informació sobre aquest tipus d’aranya)
dijous, 26 de setembre del 2024
PLANTES DE MENORCA: Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas
Thymus richardii Pers. subsp.
ebusitanus (Font Quer) Jalas
Família: LABIATAE (LAMIACEAE)
Gènere: Thymus
Distribució per províncies: Illes
Balears.
Distribució per illes: Eivissa.
Distribució general (Fitogeografia):
Mediterrània (Baleàrica)
Plantes legalment protegides: Catàleg
Balear.
Categoria UICN: VU Vulnerable
Època de floració: juny - juliol
Formes vitals: Camèfit.
Hàbitats: Escletxes de roques i
penya-segats. Petits talussos ombrívols.
Roquissar propers a la mar.
Característiques: Petita mata amb les fulles lanceolades i planes molt aromàtiques, sobretot si les prenem entre els dits. Es diferència de la resta de farigoles per tenir les branques postrades i les fulles planes i més amples. Les flors són rosades i disposades en inflorescències terminals. El seu hàbitat, als penya-segats litorals, i localització a l'illa d'Eivissa facilita molt la seva identificació.
diumenge, 18 d’agost del 2024
dimecres, 7 d’agost del 2024
FAUNA DE MENORCA: ARÀCNIDS - (Argiope lobata)
Les aranyes no són insectes són aràcnids. Els aràcnids són majoritàriament
terrestres, tenen 8 potes i no tenen antenes, a diferència dels insectes que
tenen 6 potes i un parell d'antenes. Inclou animals tan coneguts com les
aranyes, els escorpins i les paparres, entre altres.
Les nostres
Argiope tenen una
distribució mediterrània. A
Balears, sembla que les tres espècies viuen a totes les
illes, si bé la bibliografia cita A. bruennichi
de Mallorca i
Menorca, A. trifasciata de Mallorca, Menorca, Eivissa i
Cabrera, i A. lobata de Mallorca, Menorca i Formentera. El
seu hàbitat està
format per vegetació baixa,
tant seca com verda,
a garrigues, jardins i boscos
oberts preferentment assolellats.
Aquestes aranyes no es desplacen per terra,
sempre confien en la seva teranyina, que
no abandonen, i
com a molt corren
entre la vegetació. Mai ataquen
l’ésser humà, ni cap
altre gran mamífer o aucell. La seva picadura és en tot
cas molt accidental i així i tot no cal témer-la,
ja que
produeix els efectes semblants al de dues picades d’abella
sobre la pell humana, sense més efectes.
Font: “Es Busqueret” Revista de divulgació ornitològica nº 36 (Xavier
Canyelles)
Nom científic: Argiope
lobata.
Família: Aranèids.
Descripció: Es
caracteritza per tenir un abdomen molt gran de forma oval amb lòbuls als
costats. El dors està recoberts de pèls platejats i el ventre és marronós i
groguenc.
Té 8 ulls i 8
potes llargues. La femella és molt més gran que el mascle.
Alimentació: S'alimenta d'insectes com llagostos i
papallones que queden atrapats a la teranyina. Els embolica i els mata; després
deixa anar uns sucs digestius que desfan els teixits de la presa i xucla el
líquid resultant.
Reproducció: La
femella pon uns quants ous dins una xarxa que embolica diverses vegades fins a
fer una mena de capoll en forma de bala que penja a les plantes. Pot fer 2-3
postes cada estiu. Les cries neixen abans de l'hivern i es queden protegides a
l'interior del capoll fins a la primavera. Llavors el foraden i surten; als
pocs dies fan la primera muda i es dispersen.
Hàbitat: Viu en
llocs secs i àrids, entre matolls poc espessos.
Costums: Fa teranyines orbiculars força resistents de fins a 1 m de llargada, lleugerament inclinades. Acostuma a estar quieta sota la teranyina en posició transversal i amb les potes agrupades de 2 en 2, passant desapercebuda ja que els seus colors es confonen amb el terra.
diumenge, 28 de juliol del 2024
PLANTES DE MENORCA: CARXOFERA (Cynara scolymus L.) -FLOR-
Cynara scolymus
L.
Família:
COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere: Cynara
Nom comú català:
Carxofera.
Nom comú
castellà: Alcachofera.
Usos i
propietats: Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Categoria UICN: LCRisc mínim
Formes vitals:
Hemicriptòfit.
Hàbitat:
Cultivada i rarament subspontània.
Característiques:
La carxofera és una planta que té unes grans fulles basals, molt dividides de
color grisenc, forma uns capítols molt grans, les carxofes, que es mengen quan
són immadures. Cynara cardunculus es diferència perquè les fulles estan molt
més dividides i a més té espines tant a les fulles com al capítol.