MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimecres, 6 de març del 2019

BARRAQUES I PONT DE BESTIAR DE PUNTA NATI (CIUTADELLA) 21-02-2019

BARRACA (1)



 BARRACA (2)




 BARRACA (3)


 BARRACA (4)
 PONT DE BESTIAR

El paisatge de Menorca està quadriculat per una densa xarxa de murs de pedres que li confereix un aspecte altament humanitzat. Aquests murs reben el nom de paret seca perquè es construeixen usant la tècnica de la pedra en sec, que consisteix a anar apilant hàbilment pedres irregulars sense fer servir cap tipus de morter.
La construcció d’aquestes parets, permet aprofitar les pedres que afloren a conseqüència de les tasques de conreu, per dividir els terrenys en parcel·les anomenades tanques, comunicades entre elles per obertures o portells, i organitzar així un sistema de rotació dels cultius i pastures. Aquesta tècnica es fa servir també per convertir els terrenys desnivellats en terrasses cultivables per mitjà de bancals de contenció. La proliferació de parets seques està clarament vinculada a l’economia rural.
Algunes parets són molt antigues, però l’apogeu de la pedra seca a Menorca té lloc al segle XIX, quan s’edifiquen majestuoses barraques, immenses torres rodones escalonades que serveixen de refugi per als ramats de bens. La majoria estan situades a la zona nord de Ciutadella. i es poden admirar des del camí del Far Nati. La seva presència ens recorda una època en la qual l’agricultura determinava la prosperitat d’un poble.
En aquests temps en els quals el temps no comptava, qualsevol esforç per millorar la productivitat de la terra estava justificat. Quan el camp va perdre el seu protagonisme, les parets van quedar com vestigis del passat i van deixar de cridar l’atenció. Es van convertir en elements del paisatge integrats en l’entorn que produeixen la sensació d’haver estat allà des de sempre i per sempre però la falta de manteniment amenaça la seva existència.
Afortunadament, l’enorme valor patrimonial d’aquestes modestes obres, que alguns anomenen arquitectura sense arquitectes, comença a ser reconegut. Les parets són un preciós llegat dels homes del passat. A través d’elles milers de mans ens revelen els secrets d’una societat desapareguda, un vocabulari saborós, una manera de viure i de treballar, una filosofia, un coneixement admirable, i un profund amor per la terra.
Al llarg dels segles, han transformat terrenys hostils en un paisatge amable, que es mereix el nostre afecte i la nostra protecció. Entre les pedres es desenvolupa una intensa vida vegetal i animal que enriqueix la biodiversitat, afavoreix la fertilitat dels conreus i protegeix les terres de l’erosió. És responsabilitat nostra respectar i cuidar aquest patrimoni etnològic tant valuós.
Font: Amics de Punta Nati