MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dijous, 27 de maig del 2021

FAUNA DE MENORCA: ESCARABAT JOIA (Chrysochroa purpureiventris Deyrolle, 1864)

Fotos: Zona de pícnic Parc Forestal de Son Parc (Es Mercadal)


Espècie:         Chrysochroa purpureiventris Deyrolle, 1864

Classe:           Insecte

Ordre:             Coleòpter

Família:          Buprestidae

Subfamília:    Chrysochroinae

Génere:          Chrysochroa

Chrysochroa  és un gènere de coleòpters polífags de la família dels buprèstids. Una gran part de les espècies es troben al sud-est asiàtic i al subcontinent indi. Moltes tenen èlitres (ales anteriors) iridescents i de colors vius. 

dilluns, 24 de maig del 2021

divendres, 21 de maig del 2021

FAUNA MARINA DE MENORCA: TOMÀQUET DE MAR (Actinia equina)




El tomàquet de mar (Actinia equina) és una espècie d'antozou hexà coral·lí de l'ordre Actiniaria amb un cos curt i ample. És una espècie denominada així pel seu color vermell i la seva forma quan està tancada fora de l'aigua. Es troba a totes les costes rocalloses entre l'Atlàntic Nord i Àfrica.

Morfologia:  Consta d'un cos central llis, adherit a les roques amb una base que actua com a ventosa. Fa entre 5 i 7 cm d'altura i uns 6 cm de diàmetre. Són totalment de color roig i posseeixen de 192 a 200 tentacles, de 2 cm de longitud quan estan estesos, arranjats en cinc o sis corones. Per fora de les corones sol presentar 24-48 taques que poden ser blanques, roges, liles o blaves. Quan estan fora de l'aigua, pel retrocés de les marees per exemple, tenen els tentacles recollits i semblen un tomàquet petit per la forma esfèrica-piramidal que adopten, la mida d'uns 3 cm i el color vermell, taronja o verd.

Hàbitat: Tomàquet de mar al límit de la marea amb mig cos fora de l'aigua

Normalment els tomàquets de mar es troben a la zona marina superficial i són animals forts. Poden resistir la força de les onades, la dessecació (al cloure's retenen l'aigua al seu interior, evitant la deshidratació), la salinitat i grans variacions de temperatures quan es queden a sec, per això habiten en zones verticals indiferentment del fet que siguin zones calmades o més tempestuoses. No solen viure a profunditats superiors als 2 m. Mundialment estan distribuïdes des de Noruega fins a Àfrica, incloent les Açores, les Canàries, Cap Verd i el Mediterrani.

Al Mediterrani és especialment abundant al llocs amb aigües clares, com a els Columbrets, la zona de la costa valenciana entre Dénia i Xàbia, les Illes Medes, les Illes Formigues, la Costa Brava, les costes de Menorca, Cabrera, Eivissa i Formentera, així com la costa nord de Mallorca.

Comportament: Els tomàquets de mar viuen agafats a les roques. Són carnívors i s'alimenten de petits animals com peixos i larves de crustacis que porta el corrent fins a la seva posició. Les poblacions locals solen ser clonals tot i tenir un comportament solitari. La seva forma i aparença atractiva fa que la gent els agafi però el tomàquet en sentir qualsevol contacte/agressió allibera una substància verinosa que cou una mica (el verí del tomàquet no és massa agressiu però irrita lleugerament i produeix corissó). Aquest mateix verí, contingut en uns sacs marginals de color blau, s'usa també per allunyar els seus companys de la mateixa espècie quan s'acosten massa, ja que per a ells és més irritant.

Reproducció: El tomàquet de mar té una reproducció ovípara. No es coneix gaire el mecanisme, però pot ser que llencin els òvuls i espermatozoides a l'aigua, és a dir, són de reproducció externa. També sembla que les larves es desenvolupen dintre de la mare, que al final les expulsa per la boca quan han arribat a un cert grau de maduresa. 



dimarts, 18 de maig del 2021

PLANTES DE MENORCA: FRARE D’ESTEPA - FILOSA - GERRETA DE MEL - MARGALIDA - RABASSOT (Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. macranthus)






Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. macranthus

Família: RAFFLESIACEAE

Gènere: Cytinus

Nom comú català: Filosa. Frare d'estepa. Gerreta de mel. Margalida. Rabassot.

Nom comú castellà: Chupamieles. Chuperas. Granadilla. Hipocistide. Perlas. Pinitas.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Març, Abril, Maig, Juny

Formes vitals: Geòfit.

Hàbitats: Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Màquia i garriga. Parasita les estepes de flor blanca.

Característiques: Aquesta és una planta paràsita de les estepes. Viu sota terra aferrada a les arrels de l'hoste. Però la podrem veure quan floreix i treu les flors a l'exterior per a que pugui ser pol·linitzada. Aquestes flors apareixen, doncs, sempre al peu de les estepes. Tenen unes fulles amb forma d'escata de color vermellós i les peces florals són grogues. Diferenciarem el Cytinus hypocistis del Cytinus ruber en que aquest darrer té les peces florals blanques, i les fulles de color vermell viu. Floreixen en primavera. 

dissabte, 15 de maig del 2021

URBANITZACIÓ I PORT D'ADDAIA (ES MERCADAL) 2-05-2021

A la costa nord de l'illa hi ha el port natural d'Addaia, un dels més importants de l'illa. Al costat d'aquest paratge natural, s'alça la urbanització d'Addaia.










dimecres, 12 de maig del 2021

PLANTES DE MENORCA: TRÈVOL D’OLOR – ALMEGÓ INDIC. (Melilotus indicus (L.) All.)




Melilotus indicus (L.) All.

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Melilotus

Nom comú català: Almegó índic. Trèvol d'olor.

Nom comú castellà: Meliloto de flor pequeña. Trébol menor. Trébol oloroso.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Abril, Maig, Juny, Juliol, Agost, Setembre

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Prats i herbassars de sòl humit.

Característiques: Aquest és un Melilotus que es caracteritza perquè les seves flors són molt petites, i estan agrupades en inflorescències llargues (més que la fulla corresponent) i denses. Els llegums són petits arrodonits i coberts per estries. Es pot confondre amb altres Melilotus de flors groga petita, com Melilotus sulcata , però el diferenciarem per l'ornamentació del fruit i per caràcters subtils de les flors (recomanable utilitzar claus de classificació). 

diumenge, 9 de maig del 2021

PLANTES DE MENORCA: FALZIA (Asplenium balearicum Shivas)

Asplenium balearicum Shivas

Família: ASPLENIACEAE

Gènere: Asplenium

Nom comú català: Falzia.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrico-tirrènica)

Categoria UICN:

LCRisc mínim

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Alzinars, carrascars i suredes. Escletxes de roques i penya-segats. Petits talussos ombrívols.

Talussos, encletxes de roques, marines i alzinars.

Característiques: Falguera amb fulles de fins 35 cm de longitud coriàcies. Làmina estretament triangular (2-3 pinnes o divisions). Pinnes triangulars i pínnules el·líptiques o amb forma d'ou (ovades). Sorus ovats.

Observacions: A les Illes Balears només viu a Menorca, lligada a substrats silicis. També es troba a altres petites Illes del Mediterrani Occidental. Sembla originat per hibridació d'altres espècies d' Asplenium.

dijous, 6 de maig del 2021

PLANTES DE MENORCA: RAVENELL - BERGERET (Rapistrum rugosum (L.) All. subsp. rugosum (L.) All.)



Rapistrum rugosum (L.) All. subsp. rugosum (L.) All.

Família: CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)

Gènere: Rapistrum

Sinònims: Rapistrum rugosum (L.) All. subsp. orientale (L.) Arcang.

Nom comú català: Bergeret. Ravenell.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Abril, Maig, Juny

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. 

Característiques: Aquesta herba és molt abundant als camps de conreu, pot arribar a formar grans masses que pinten de groc els camps a la primavera. La diferenciarem d'altres espècies de la mateixa família (crucíferes) per la seves petites flors, i sobretot pels fruits que tenen forma globosa, amb un bec terminal i una mena de sostenidor a la base. Hi ha però tres subspècies present a les illes que es diferencien per la forma dels fruits.La subspècie orientale té el fruit amb la base no inflada i l'estil més curt que el fruit. 

dilluns, 3 de maig del 2021

PLANTES DE MENORCA: HERBA DE CINC NIRVIS - HERVA DE CINC VENES - PEU DE LLEBRE (Plantago lagopus L.)




Plantago lagopus L.

Família: PLANTAGINACEAE

Gènere: Plantago

Nom comú català: Herba de cinc nirvis. Herba de cinc venes. Peu de llebre.

Nom comú castellà: Pie de liebre.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera. Dragonera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Març, Abril, Maig, Juny

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles. Vores de camins i camps.

Característiques: Aquesta espècie és molt fàcil d'identificar per l'espiga, perquè està coberta d'una pilositat sedosa que li dona un aspecte blanquinós ben diferent al de Plantago lanceolata, a més té una forma ovalada en lloc d'allargada com en aquest darrer. D'altre banda les fulles també tenen pèl, un tacte suau, i una forma que recorda a l'orella d'un conill. És una herba anual. Floreix al principi de la primavera.