PEDRERA DE SANTA PONÇA - CALA MITJANETA (FERRERIES)

Pedreres de marès

El marès és la pedra que compon el sol del sud de l’Illa. Es tracta d’una roca calcària d’època miocènica, formada bàsicament per arena cohesionada i restes de fòssils marins, i fàcilment erosionable. Des de temps immemorables el marès ha estat una pedra molt utilitzada a Menorca com a material de construcció. Amb les noves tècniques d’extracció, a l’illa varen sorgir pedreres de marès, on s’extreia la roca per destinar-la a la construcció. Les pedreres foren abandonades progressivament, a partir dels anys setanta i vuitanta, deixant unes estructures de pedra esvelta, amb grans parets de línies paral·leles. A Ferreries hi ha dues pedreres de marès. La de Santa Ponça, situada a pocs metres de la platja de Cala Mitjaneta, amb forma cúbica i amb parets de fins a 20 metres, va estar en funcionament fins els anys 70. L’altre la trobem a Binicalsitx, a un desviament de la carretera de Cala Galdana (al quilòmetre 2, pel camí de Son Triay), és més gran que la de Santa Ponça, però amb característiques similars i amb talls més recents, ja que va estar activa fins els anys vuitanta.

FAUNA DE MENORCA: TORTUGA MEDITERRÀNIA (Testudo hermanni)

Nom científic: Testudo hermanni

Classe de vertebrat: RÈPTIL

Reproducció: Ovípar, amb fecundació interna i desenvolupament directe

Estat de conservació: EN PERILL D’EXTINCIÓ

La tortuga mediterrània o tortuga de terra (Testudo hermanni) és una de les vuit espècies de tortuga classificades tradicionalment dins el gènere Testudo, juntament amb espècies properes com la tortuga marginada (T. marginata), la tortuga grega (T. graeca) o la tortuga de Horsfield (T. horsfieldii). Se'n coneixen dues subespècies: T. h. hermanni i T. h. boetthgeri. Són rèptils herbívors i diürns que poden arribar a viure edats comparables a les dels humans, i que s'estenen des dels Països Catalans a l'oest fins al marge sud de la mar Negra a l'est. Juntament amb la tortuga marginada (T. marginata) és l'única tortuga terrestre de distribució íntegrament europea. La destrucció dels seus hàbitats i la seva popularitat com a animals de companyia n'han delmat significativament les poblacions salvatges i n'han fet indispensable la protecció per assegurar el futur de l'espècie a llarg termini.

És una espècie paleàrtica que habita únicament al sud d'Europa. La regió en què viuen les tortugues mediterrànies s'estén des de Catalunya a Romania, incloent-hi les grans illes del mar Mediterrani. Als Països Catalans, se'n poden trobar a la serra de l'Albera, al massís del Garraf, al delta de l'Ebre, a Marçà i a la serra del Montsant a Catalunya; a les illes de Mallorca i Menorca a les Balears, a alguns enclavaments determinats del País Valencià i a la zona de L'Alguer a Sardenya.

També habiten a diferents zones de França, Itàlia, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Bulgària, Romania i Grècia.

Soca espanyola

La coloració del fons de la cuirassa és d'un groc-daurat molt intens, i la pell és groga. A Menorca la mida màxima: divuit centímetres la femella, catorze el mascle.

El GOB fa una crida: “NO S’HAN DE TREURE AQUESTS ANIMALS DEL SEU HÀBITAT NATURAL”

http://www.biosferamenorca.org/WebEditor/Pagines/file/Biodiversidad/Consell%20Insular%202016%20Informe.pdf

PLANTES DE MENORCA: Euphorbia pithyusa L.

Euphorbia pithyusa L.

Família : EUPHORBIACEAE

Gènere : Euphorbia

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució per illes : Dragonera. Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrani Central

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals : Camèfit.

Hàbitat : Arenals i costes rocoses. Pastures i zones pedregoses de la muntanya.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta lletrera forma petites mates, doncs és perenne, la coneixerem ràpidament perquè les fulles mortes, les de la base de les tiges, queden seques sense caure al terra i dirigides cap avall. Viu tant a la muntanya com a zones litorals, fins i tot sobre substrats arenosos. En aquest cas es pot confondre amb Euphorbia paralias, però el caràcter de les fulles seques que hem dit abans permet diferenciar-les.

CALESMORTS - PUNTA GROSSA (ES MERCADAL)

PRAT DE TIRANT AMB ESPLUGABOUS (Bubulcus ibis) ES MERCADAL (21-10-2018)

PLANTES DE MENORCA: NARCÍS - NINOU TARDÀ (Narcissus serotinus L.)

Narcissus serotinus L.

Família : AMARYLLIDACEAE

Gènere : Narcissus

Nom comú català : Narcís. Ninou tardà.

Nom comú castellà : Narciso.

Distribució per províncies : Barcelona. Castelló. Illes Balears. Tarragona.

Distribució per illes : Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional

Època de floració : Setembre. Octubre.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Abundant en algunes garrigues i brolles.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Al principi de la tardor podem trobar florit aquest narcís als erms i garrigues, sovint acompanyant a altres geòfits que floreixen a la tardor (Merendera filifolia, Scilla automnalis). Fa flors amb un suau aroma, aquestes tenen tèpals blancs, amb una petita corona groga al centre. Les fulles surten després de la floració, són de secció cilíndrica molt semblants a les tiges. Narcissus elegans és una mica semblant, però aquest és més gran, té les fulles canaliculades i surten al mateix moment de la floració; a més és molt rar a Mallorca.  

https://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com/2022/08/plantes-de-menorca-lliret-de-sant.html

PLANTES DE MENORCA: LLIRI DE MAR – ASSUTZENA D’ARENAL – LLIRI D’ARENAL (Pancratium maritimum L.) -Fruit

Pancratium maritimum L.

Família : AMARYLLIDACEAE

Gènere : Pancratium

Nom comú català : Assutzena d'arenal. Lliri d'arenal. Lliri de mar.

Nom comú castellà : Amor mío. Azucena marina. Nardo marino.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Arenals marítims i sistemes dunars.

Usos i propietats : Medicinal.

Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.

Categoria IUCN : Dades insuficients

Característiques : És sorprenent veure les grans flors blanques del lliri de mar en ple mes d'agost i a sobre de l'arena calenta de les platges. Les flors s'obren durant el vespre i durant un sol dia, fan un aroma molt agradable. Al moment de la floració les fulles ja s'han secat, tornant a sortir a la tardor; les fulles són allargades de color verd glauc, retorçades, i amb una consistència bastant ferma. A les platges no es pot confondre amb cap altre espècie. També són molt característiques les seves llavors, que semblen petits trossos de carbó que surten d'un càpsula globosa.

FAUNA DE MENORCA: LIBÈL·LULA (Crocothemis erythraea) Libèl.lula vermella - Dimonió

  

Crocothemis Erythraea

Els mascles de color vermell corall o carmí. Els ulls també vermells, amb les parts inferior i posterior blaves. Destaca una franja fosca longitudinal a la part central de l’abdomen, que és aplanat i ample. Les femelles substitueixen aquestes coloracions per marrons i groc pàl·lid, podent ser confoses amb mascles immadurs. Les potes són vermelloses. A les ales, la nervació és vermella mentre que la base, la membrana i el triangle anal són ataronjats, especialment en el parell posterior. El pterostigma és allargat, de color crema o marró amb els marges superior i inferior negres. Els apèndixs situats a l’extrem abdominal es troben reduïts.