ILLOTS DE SA CUDIA (MAÓ) 5-05-2024

Fotos tirades des de dalt d'un dels illots (fons illa d'en Colom)

Roques de s'illot

Es Grau

Punta de Sa Galera

FAUNA DE MENORCA: ARÀCNIDS - (Argiope lobata)

Les aranyes no són insectes són aràcnids. Els aràcnids són majoritàriament terrestres, tenen 8 potes i no tenen antenes, a diferència dels insectes que tenen 6 potes i un parell d'antenes. Inclou animals tan coneguts com les aranyes, els escorpins i les paparres, entre altres. 

Les  nostres  Argiope  tenen  una  distribució  mediterrània.  A  Balears,  sembla  que les tres espècies viuen a totes les illes, si bé la bibliografia cita  A.  bruennichi  de  Mallorca  i  Menorca,  A.  trifasciata de Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera, i A. lobata de Mallorca, Menorca i Formentera.  El  seu  hàbitat  està  format per  vegetació   baixa,   tant seca  com  verda,  a  garrigues, jardins i boscos oberts preferentment  assolellats. Aquestes aranyes no es desplacen  per  terra,  sempre confien en la seva teranyina, que  no  abandonen,  i  com  a molt  corren  entre  la  vegetació. Mai  ataquen  l’ésser  humà, ni  cap  altre  gran  mamífer o aucell. La seva picadura és en  tot  cas  molt  accidental i així i tot no cal témer-la, ja  que  produeix  els  efectes semblants al de dues picades d’abella sobre la pell humana, sense més efectes.

Font: “Es Busqueret” Revista de divulgació ornitològica nº 36 (Xavier Canyelles)

Nom científic: Argiope lobata.

Família: Aranèids.

Descripció: Es caracteritza per tenir un abdomen molt gran de forma oval amb lòbuls als costats. El dors està recoberts de pèls platejats i el ventre és marronós i groguenc.

Té 8 ulls i 8 potes llargues. La femella és molt més gran que el mascle.

Alimentació:  S'alimenta d'insectes com llagostos i papallones que queden atrapats a la teranyina. Els embolica i els mata; després deixa anar uns sucs digestius que desfan els teixits de la presa i xucla el líquid resultant.

Reproducció: La femella pon uns quants ous dins una xarxa que embolica diverses vegades fins a fer una mena de capoll en forma de bala que penja a les plantes. Pot fer 2-3 postes cada estiu. Les cries neixen abans de l'hivern i es queden protegides a l'interior del capoll fins a la primavera. Llavors el foraden i surten; als pocs dies fan la primera muda i es dispersen.

Hàbitat: Viu en llocs secs i àrids, entre matolls poc espessos.

Costums: Fa teranyines orbiculars força resistents de fins a 1 m de llargada, lleugerament inclinades. Acostuma a estar quieta sota la teranyina en posició transversal i amb les potes agrupades de 2 en 2, passant desapercebuda ja que els seus colors es confonen amb el terra.