TORRENT DE CALA PUDENT (ES MERCADAL)

Cala Pudent és una cala relativament llarga (300 m) i estreta (50 m) situada al costat de llevant de la península de la Mola de Fornells. No obstant això, la platja principal no és a l’extrem final de la cala sinó que és a una ramificació lateral. En realitat, es tracta de dos canals torrencials propers que donen lloc a dues cales amb una mateixa entrada de mar. Llavors, per una banda, al final de la cala es troba una platja mixta d’arena i llims, que rep una gran acumulació de restes vegetals de posidònia. Més endins, apareix la sortida d’un torrent que recull aigua de la plataforma calcària de la Mola de Fornells. Aquest torrent, de perfil encaixat, forma una petita bassa de desembocadura al seu tram final.

TORRENT DE TREBALÚGER (FERRERIES - ES MIGJORN GRAN)

El barranc de Trebalúger, un dels més importants de l’illa per llargada i profunditat, però sobretot per la persistència i el cabal del torrent que hi transcorre. El torrent arriba a la platja formant un gran meandre que alenteix l’aigua i crea una zona humida petita envoltada de canyars i camps de conreu darrere la platja. Quan duu prou aigua, el torrent trenca la barra d’arena i surt a la mar per la banda de ponent, just entre la paret vertical de roca i l’arenal.

OCELLS DE MENORCA: PINSÀ (Fringilla coelebs)

PINSÀ MASCLE (Fringilla coelebs)

PLATJA DES GRAU (MAÓ)

CREUS DE TERME DE MENORCA

CAMÍ DE BINIARROCA (SANT LLUÍS)

L’única  Creu de Terme que es conserva a Maó, marca la confluència amb els termes de Sant Lluís i es Castell i es troba al camí de Biniarroca. Va ser construïda a meitat del segle XX i gràcies a l’iniciativa dels vesins, es va aconseguir restaurar i donar-li el seu aspecte original, amb el suport de l’Ajuntament i el Consell.

ILLA D'EN COLOM (MAÓ)

És la més gran de les illes que envolten el litoral menorquí. A la costa nord presenta penya-segats de gran alçada, que descendeixen cap al sud, on s’obren dues platges: sa platja de s’illa o de Tamarells i s’arenal des Moro. Runes d’una basílica paleocristiana confirmen que va ser ocupada a l’antiguitat. Durant el segle XVIII es va utilitzar com a llatzeret i, després, com a explotació agropecuària i minera, ja que posseeix una mina de zinc. També conserva les restes d’un petit cementeri. Forma part del Parc Natural de s’Albufera des Grau, i és una zona protegida de flora i fauna. 

VISTA DE S'ILLA DES D'ES GRAU



 DES DE DALT SA TORRETA

DES DE PLATGETES DE LA SOLITÀRIA

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRETRENCADA (CIUTADELLA) 2012

RECINTE DE TAULA

Poblat prehistòric que va perdurar fins al final de l'època romana i del qual es conserven la taula, un talaiot, algunes coves artificials excavades al subsòl rocallós i unes sepultures excavades a la roca, probablement d'època alt medieval. La taula de 2,7 m. d'altura i el capitell de 2,5 m. és una de les més belles de l'illa, amb una columna de reforç a la part posterior, però no conserva el recinte que l'envoltava. Una cosa peculiar és la reutilització de diverses pedres del poblat per a la construcció d'uns bancs i una taula. També disposa d'un aljub o cisterna per emmagatzemar aigua.

Torre Trencada es troba a uns 7 km a l’est de Ciutadella, pel camí vell de Maó.

COVES ARTIFICIALS D'ENTERRAMENT (HIPOGEUS)



RESTES DEL TALAIOT

BASSA ARTIFICIAL COBERTA

Aquesta peculiar estructura és poc habitual als poblats talaiòtics, es tracta d’un forat excavat a la roca que va ser cobert per un entramat de grans pedres sostingudes per una columna central. Al fons a l’esquerra se li acobla una petita cova artificial.

Sempre està plena d’aigua i per tant no s’ha pogut estudiar detingudament. El gruix de la làmina d’aigua és d’entre 60 i 70 cm i la distància entre l’entrada a la primera sala i el fons de la cova és d’uns 10 cm.

S’interpreta com una bassa artificial perquè durant tot l’any és plena d’aigua, sembla que aprofita l’aigua que es filtra del subsòl. Això passa perquè aquesta zona és un gran verinal, una depressió del territori on l’aigua de pluja queda estancada al subsòl i busca per on sortir. La cisterna moderna que hi ha una mica més al sud i la zona de canyes i frondosa vegetació que s’observa més enllà de la cisterna estalona d’aquesta hipòtesi. Aquest fet evidencia el gran coneixement del medi que tenia la societat talaiòtica.

Aquesta bassa s’ha confós tot sovint amb una sala hipòstila (del grec hypóst los: hypó / sota i stylos /columna). Però és diferent tant de les sales hipòstiles que trobem adossades a les cases d’època post talaiòtica (550 – 123 a.C.) com de les que hi ha aïllades a diferents punts de l’illa i de les que no se’n coneix la cronologia. Ni unes ni altres s’embassen ni tenen les parets totalment picades a la roca.

TAULA I BANCS FETS AMB LA REUTILITZACIÓ DE PEDRES DEL POBLAT

SEPULTURES ANTROPOMÒRFIQUES

ALJUB

POU

PASTURA A MENORCA

   

 

Menorca es caracteritza per practicar una ramaderia extensiva principalment de vaques, on les ovelles, cabres i porcs en són un bon complement. Aquests darrers (porcs i cabres) són els que actualment tenen una major presència a les superfícies forestals de l’Illa, ja que pasturen a les parts més marginals de les finques. El sistema de parets seques (en general no gaire ben conservat dins el bosc) és essencial per una bona gestió de la pastura. Per aquest motiu, avui dia aquest ús del bosc es veu limitat

 

 

Cabres i bestiar de cabestre (ases i cavalls) fan un aprofitament de la vegetació arbustiva i, a part d’algun suplement que els dóna el pagès, sovint representa el seu principal aliment. Els bens aprofiten zones de marina baixa i poc espessa així com ullastrars en regeneració.