|
Poblat que va ser abandonat a finals de l’Edat del Bronze (1400 i 1250 a.C.) just abans del sorgiment de la cultura talaiòtica.
|
|
Detall de la base de molí in situ (aparegut sota l’estructura de fang) davant la façana de la naveta 11
|
|
Vista general del cap costaner fortificat de cala Morell |
El jaciment arqueològic se situa en un cap rocallós d’uns 35 metres d’alçada, que tanca l’entrada per mar a cala Morell pel costat nord-est. Aquest cap costaner està protegit, per la part on s’uneix a terra ferma, amb una sèrie de panys de murada de pedra en sec, construïts aprofitant els desnivells naturals del terreny. Dins el recinte s’hi observen fins a tretze estructures de planta navicular, que, juntament amb les dues depressions –possiblement per recollir l’aigua de pluja– i l’estructura circular a la part més alta del promontori, constitueixen les restes visibles de l’assentament.
La primera intervenció realitzada en el jaciment des Coll de cala Morell fou a mitjans dels anys noranta, quan es va realitzar l’aixecament planimètric de les construccions situades al cap costaner de la mà de Gustau Juan i Lluís Plantalamor. Durant l’octubre del 2011 es va portar a terme la primera campanya d’excavació arqueològica a la naveta 11. Es tracta d’una naveta d’habitació adossada a la murada i orientada al sud. Els treballs arqueològics van permetre documentar-ne l’organització interna, a partir d’una llar de foc central i unes banquetes associades. A l’espai situat davant la façana d’aquest edifici s’hi trobà una base de molí in situ, així com una estructura de fang. Aquests dos elements estan relacionats, segurament, amb feines vinculades a la preparació d’aliments (mòlta de cereals, etc.). Les estructures documentades, juntament amb els materials recuperats –ceràmica, eines fetes d’os com punxons i espàtules, molins manuals, etc.–, així com la gran quantitat de restes d’animals domèstics –cabra, ovella, porc i, sobretot, bou–, confirmen l’ús de la naveta com a espai domèstic. Per altra banda, l’absència de restes d’animals marins – peixos, mol•luscs, crustacis– sembla evidenciar que els habitants d’aquest indret, tot i la proximitat de la mar, no explotaven els recursos marins.
(Entre Illes) Arqueòlogues. Montserrat Anglada, Magdalena Salas, Damià Ramis i Antoni Ferrer