PLANTES DE MENORCA: FARIGOLA - FRÍGOLA (Teucrium marum L. subsp. marum)

Teucrium marum L. subsp. marum

Família : LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere : Teucrium

Nom comú català : Farigola. Frígola.

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució per illes : Cabrera. Menorca.

Època de floració : Juny. Juliol.

Formes vitals : Camèfit.

Hàbitat : Llocs secs, exposats i pedregosos.

Usos i propietats : Aromàtica.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Mata que pren diferents morfologies. Té forma de coixí una mica espinós a les zones litorals o ventoses, i pren aspecte de petit arbust a llocs més resguardats com zones forestals, per exemple. Té fulles petites triangulars de color verd-grisós per l'anvers i quasi blanques pel revers. Floreix al final de la primavera, fa inflorescències allargades cobertes de flors de color purpurina amb els calzes molt pilosos. A Mallorca viu una altre subspècie (subsp. occidentale ) més punxent i compacte, de flors menys nombroses i més petites. Durant molt d'anys aquesta espècie ha estat denominada com Teucrium subspinosum.

Estatus : Endèmica (Tirrènica).

NECRÒPOLIS DE BINIPARRATX (SANT LLUÍS)

Els antics habitants de l'illa enterraven als seus difunts en les coves excavades en els penya-segats dels barrancs. Biniparratx presenta un grup d'11 coves artificials, datades entre els segles VI i V.

Cala de Biniparratx

Al bell mig del penyal que hi ha a la dreta de la cala i a una alçada d’uns 5 metres, es poden observar les cambres excavades a la roca utilitzades com a coves d’enterrament durant l’època de bronze pels antics pobladors de l’illa (final del I mil·lenni aC).

LLOC DE RAFALET NOU (SANT LLUÍS)

La toponímia del camp menorquí és un dels instruments més interessants per al coneixement de l’evolució de l’explotació agrícola i una font importantíssima per conèixer una part de la seva història.

Un aspecte que cal destacar és la proporció entre nombre de llocs i nombre de topònims, que mostra la progressiva segmentació de les finques, especialment al terme de Maó (110 llocs/66 topònims diferents). Aquesta segmentació és visible en la toponímia, per la pràctica de mantenir sovint el mateix topònim afegint-hi ‘de dalt’, ‘de baix’, ‘vell’, ‘nou’, o mitjançant l’ús de diminutius (d’Algendar, Algendaret).

ROQUES DE MENORCA: CODOLAR DE BINIATRAM (CIUTADELLA)