SARGANTANA NEGRA (Podarcis lilfordi lilfordi) ILLA DE L'AIRE

Al voltant de la costa menorquina es situen una sèrie d'illots de diferents edats. Alguns presenten una extensió suficient per tenir una bona capa vegetal i contenir espècies endèmiques. Una d'elles és la sargantana negra, proveint de la subespècie Podarcis lifordi existent només en aquesta illa i en cap lloc més arreu del món, de dors negre i ventre blau metàl·lic, molt diferent a la resta de dracs a conseqüència que a l'illa de l'aire va ser la primera a segregar de Menorca. L'espècie ha evolucionat durant nou mil·lennis. És herbívor, mengen flors i nèctar. És molt abundant i confiat. Estrictament protegit actualment. 

La sargantana balear (Podarcis lilfordi), espècie endèmica de Mallorca i Menorca, de la que es poden trobar fins a 8 subespècies úniques als illots de Menorca. Són animals omnívors, és a dir, que presenten una dieta molt àmplia formada per vegetals, insectes,aràcnids, etc. Algunes de les poblacions d’aquestes sargantanes estan realment en perill a causa del poc nombre d’efectius que les composen de forma natural o per la pertorbació del seu hàbitat. Algunes d’aquestes pertorbacions poden ser causades per la introducció per part de l’home d’animals domèstics (com ha succeït a l’illa des Porros amb un ramat de cabres), d’espècies de caça (concretament conills a l’illa de l’Aire), o bé de forma involuntària, d’espècies lligades a l’activitat humana (com les rates a l’illa den Colom). Cal recordar, que la sargantana balear és una espècie protegida per llei i la seva captura està fortament penalitzada. 

PLANTES DE MENORCA: COBRÓMBOLS AMARGS – COGOMBRE BORD O SALVATGE (Ecballium elaterium A. Richard)

Ecballium elaterium A. Richard

Família : CUCURBITACEAE

Gènere : Ecballium

Nom comú català : Cobrómbols amargs. Cogombre bord o salvatge. Cogombret. Esquitxadors. Esquitxa gossos.

Nom comú castellà : Cohombrillo amargo. Pepinillo del diablo.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Vores de camins i camps.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta és una planta herbàcia ben coneguda pels seus fruits explosius. Una mena de cogombre que es desprèn violentament quan està madur i hi ha qualque vibració o contacte amb ell, el cogombre surt disparat cap a un cantó i les llavors cap a l'altre. La planta és reptant, té fulles gruixades més o menys triangulars i tota ella està plena de pèls rígids que li donen un tacte aspre i fins i tot desagradable. Hi ha peus mascles i peus femelles, naturalment només aquests últims formen fruits. Viu a prop de les hortes, vores de camins, lloc remoguts, etc.

PONT DE N'ALEIX O N'ALI (FERRERIES) 2016

 

PENYAL ALT DE S'ANGLÈS (FERRERIES)

CALA MITJANETA AL FONS 

CALÓ ROIG (SANT LLUÍS)

CALÓ ROIG I TORRE D'ALCAUFAR

TORRE D'ALCALFAR VISTA PER TERRA I PER MAR (SANT LLUÍS) 2016