BARRACA (1)
 |
BARRACA (2)
    
BARRACA (3)
  
BARRACA (4)
 
PONT DE BESTIAR
 
El paisatge de Menorca està quadriculat per
una densa xarxa de murs de pedres que li confereix un aspecte altament
humanitzat. Aquests murs reben el nom de paret seca perquè es construeixen
usant la tècnica de la pedra en sec, que consisteix a anar apilant hàbilment
pedres irregulars sense fer servir cap tipus de morter.
La construcció d’aquestes parets, permet
aprofitar les pedres que afloren a conseqüència de les tasques de conreu, per
dividir els terrenys en parcel·les anomenades tanques, comunicades entre elles
per obertures o portells, i organitzar així un sistema de rotació dels cultius
i pastures. Aquesta tècnica es fa servir també per convertir els terrenys
desnivellats en terrasses cultivables per mitjà de bancals de contenció. La
proliferació de parets seques està clarament vinculada a l’economia rural.
Algunes parets són molt antigues, però
l’apogeu de la pedra seca a Menorca té lloc al segle XIX, quan s’edifiquen
majestuoses barraques, immenses torres rodones escalonades que serveixen de
refugi per als ramats de bens. La majoria estan situades a la zona nord de Ciutadella.
i es poden admirar des del camí del Far Nati. La seva presència ens recorda una
època en la qual l’agricultura determinava la prosperitat d’un poble.
En aquests temps en els quals el temps no
comptava, qualsevol esforç per millorar la productivitat de la terra estava
justificat. Quan el camp va perdre el seu protagonisme, les parets van quedar
com vestigis del passat i van deixar de cridar l’atenció. Es van convertir en
elements del paisatge integrats en l’entorn que produeixen la sensació d’haver
estat allà des de sempre i per sempre però la falta de manteniment amenaça la
seva existència.
Afortunadament, l’enorme valor patrimonial
d’aquestes modestes obres, que alguns anomenen arquitectura sense arquitectes,
comença a ser reconegut. Les parets són un preciós llegat dels homes del
passat. A través d’elles milers de mans ens revelen els secrets d’una societat
desapareguda, un vocabulari saborós, una manera de viure i de treballar, una
filosofia, un coneixement admirable, i un profund amor per la terra.
Al llarg dels segles, han transformat terrenys
hostils en un paisatge amable, que es mereix el nostre afecte i la nostra
protecció. Entre les pedres es desenvolupa una intensa vida vegetal i animal
que enriqueix la biodiversitat, afavoreix la fertilitat dels conreus i
protegeix les terres de l’erosió. És responsabilitat nostra respectar i cuidar
aquest patrimoni etnològic tant valuós.
Font: Amics de Punta Nati
  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada