S'ALGAR (SANT LLUÍS)

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLUÍS

Temple d'estil neoclàssic realitzat pel francès Antoine D'Allemand entre finals del segle XVII i gran part del segle XVIII.

És un temple de planta rectangular d'una sola nau amb volta de creueria i capelles laterals. Destaca la seva façana, de color blanc, amb un bell pòrtic de tres arcs de mig punt sobre el qual se situa el frontó amb l'escut d'armes de França. A la part de darrere del temple sobresurt el seu campanar de més de 30 metres d'altura format per dos cossos, l'inferior de planta quadrada i el superior octogonal.

TALAIOT DE TREBALÚGER (ES CASTELL)

Aquestes torres de forma troncocònica són les que donen nom a tota la cultura prehistòrica de Menorca i Mallorca.
Aquest exemplar és de planta el·líptica i té una entrada alçada a la banda Est. És un dels talaiots més antics i correspon al talaiòtic inicial (1500 – 1000 aC).
Aquest edifici es superposa a una edificació anterior d’època pretalaiòtica.

ILLA DE LA QUARANTENA - ILLA PLANA (MAÓ)

L’Illa de la Quarantena és un illot situat a l’interior del Port de Maó amb una extensió de 10.000 m2 i uns perímetres de 500 metres.
Aquest illot va ser el primer llatzeret de Menorca, ben proper a l’antiga Península de Sant Felipet on més tard es construiria el llatzeret general i, per tant, es convertiria en illa. Aquest primer llatzeret prèviament se l’anomenava l’Illeta degut a la seva diminuta extensió i actualment també se la coneix amb el nom d’Illa Plana, però a partir de 1490 se l’anomenà l’Illa de la Quarantena perquè començà a ser destinada a expurgar gèneres, incinerar robes de passatgers i tripulants de vaixells infectats, i per dipositar-hi les mercaderies que devien ser orejades abans de ser desembarcades a Maó.
Aquest llatzeret fou construït en època anglesa, quan aquests feien construccions molt simples i provisionals per protegir les mercaderies i els guardes de sanitat. Aquestes construccions provisionals van ser substituïdes en finalitzar l’ocupació anglesa per a una construcció de dos cossos i un sol pis, la qual es conservà fins ben entrat el segle XX, quan fou enderrocat per a construir-hi unes instal·lacions militars.
El Llatzeret de Maó havia d’acollir les naus o vaixells amb destinació a qualsevol costa espanyola, que fossin sospitosos de transportar un perill sanitari i que arribés des de qualsevol punt. Fins i tot, les naus provinents d’Amèrica i amb destí a la costa del cantàbric també havien de passar per l’Illa de la Quarantena, tot i així , aquesta era una excepció ja que les naus procedents d’Amèrica no eren vistes com a una amenaça degut al llarg viatge i, per tant, efectuaven com a màxim, quarantenes d’observació curtes que consistien només en deixar el vaixell en roda abans d’entrar al port i desembarcar, sempre que no es produís cap incident sanitari. Tanmateix, cada vegada hi havia unes normatives internacionals sanitàries més rigoroses, fet que produí a l’any 1842 la inauguració d’un nou llatzeret general per tal d’atendre les necessitats sanitàries procedents de l’Atlàntic. Aquest llatzeret se situà a les illes de San Simón i San Antonio a la ria de Vigo.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA (MAÓ)

Construïda en el s.XVIII, sobre l’emplaçament d’una església gòtica del s.XIII. L’interior és d’inspiració neogòtica i compta amb un orgue monumental de gran qualitat instrumental i artística. L’orgue va ser encarregat, l’any 1806, pel rector, Gabriel Alenyar, als mestres Francisco Otter i Joan Kiburz, residents a Barcelona. Quan l’any 1809 estava acabat, hi va haver problemes en el seu trasllat a conseqüència de la guerra napoleònica i del seu temen, fa 15 metres d’alçada i 9 metres d’ampla. Té quatre teclats i 3006 tubs sonors, dels quals 197 són de fusta i la resta de metall. Finalment es va inaugurar l’any 1810 i l’ornamentació artística va ser realitzada per l’escultor menorquí Francesc Comas. A l’estiu, s’ofereixen, cada dia, mini-concerts matinals (a les 11 h.)

TORRENT DE MERCADAL - CALA TIRANT (FORNELLS) 2011

El Torrent de Mercadal neix als vessants septentrionals del puig Mal i flueix cap al N creuant el poble des Mercadal. Alimenta, prèviament a l’arribada a la platja de Tirant, el prat de Lluriac, un conjunt de 3 basses estacionals de notables dimensions més una àmplia zona inundable temporal.
El conjunt de les zones humides de la zona es completa amb tot un seguit de basses temporals localitzades entre les morfologies dunars i derivades dels enfonsaments provocats per l’extracció d’arena. En l’actualitat, totes aquestes basses estan completament recobertes de vegetació i repletes de vida aquàtica.
El Torrent desemboca a la part posterior del costat esquerre de la badia de Tirant.

LA BONA SORT -Nuria Román- (ALAIOR)

Aquesta escultura que llueix a la zona de Sant Pere Nou, és una esfera de tres metres de diàmetre elaborada en ferro sobre una base oval de xapa emplenada de terra. Consta d’unes 1800 ferradures, carregades de sentit, ja que cadascuna d’elles té una història darrera. Aquesta obra “La bona sort” de Núria Román, vol rendir homenatge a la festa popular i per aquest motiu, l’autora fa servir les ferradures de cavalls de la festa per a representar la importància de la cooperació, la solidaritat i el treball en equip. Les ferradures que han servit per a realitzar el muntatge, han estat donades per veïns del municipi, clubs hípics i ferrers.

ERMITA DE SANT JOAN DELS VERGERS (MAÓ)

L’Ermita de Sant Joan va ser fundada, segons la tradició, pel rei Alfons III d’Aragó.

TORRE DES CASTELLAR (CIUTADELLA) 2011

Destruïts pels espanyols els castells de Sant Felip i el de Sant Antoni el 1782, el sistema defensiu de l’illa, a finals del segle XVIII quan hi tornen els britànics van ser modificats substancialment. Així va néixer la Torre des Castellar.
De les 11 torres de defensa costanera construïdes pels britànics entre el 1799 i el 1802, amb la intenció de protegir les cales de l’illa d’un possible desembarcament enemic i guanyar temps per a l’arribada de reforços, la Torre des Castellar, encara que construïda amb el mateix patró que les altres, presenta unes característiques que la fan diferent. Segueix el model de les torres Martello edificades a Anglaterra per enfrontar-se a l’amenaça de Napoleó.
En primer lloc, és una torre encastada en el terreny amb un fossat de sis metres d’ample que acaba en un terraplè o glacis. Des del mar només es veu la part alta de la torre que, juntament amb el glacis, fa la sensació de ser un petit fortí, imatge completament diferent de la qual mostren les altres torres.
En segon lloc, l’entrada a la torre es produeix a través d’un corredor sota terra que enllaça la planta baixa amb la galeria de contraescarpa situada sota el glacis. A totes les altres torres l’accés està situat a mitja altura dels paraments.Finalment, el sistema de defensa de la torre per afrontar un atac des de terra ho constitueix un conjunt d’espitlleres inèdit a Menorca a més a més dels seus vuit metres d’altura

MOLL DEL FONDUCO (ES CASTELL)

ALJUB (ES MERCADAL)

Sortint des Mercadal en direcció a Ciutadella s’hi troba un dels elements més emblemàtics i significatius de les denominacions britàniques. Es tracta d’un gran aljub que es va començar a construir l’any 1735 per ordre del governador anglès Richard Kane.

Aquest gran dipòsit d’aigua, que recull les pluges per mitjà de la seva gran terrassa i les canalitzacions que la condueixen al gran dipòsit interior, tenia com a finalitat abastir les tropes a mig camí entre Maó i Ciutadella.
Aquesta construcció monumental té unes mides de 20 per 40 metres per nou d’altura. Aquesta obra és, indubtablement, obra d’un enginyer militar com ho demostra l’aspecte massís dels murs atalussats que envolten la gran cisterna i motllura del coronament, a l’estil de les fortificacions de l’època. No obstant, des de ja fa molts anys i fins l’actualitat els mercadalencs acudeixen a cercar la seva aigua de gran qualitat.

ERMITA DE SANT PERE NOU (ALAIOR)

Petita església que es va construir entre 1723 i 1731 i de la que destaca la seva façana barroca. La planta és d’una sola nau, coberta amb volta de canó, amb tres capelles a cada costat i absis trapezoïdal. Actualment, no s’ofereixen oficis litúrgics en aquesta ermita, però les seves portes s’obren per celebrar-hi casaments i les completes de les festes populars de Sant Llorenç.