PLANTES DE MENORCA: XIPELL (Erica multiflora)

Erica multiflora L.

Família : ERICACEAE

Gènere : Erica

Nom comú català : Bruc d´hivern. Cepell. Ciprelló. Peterrell. Xipell. Xiprell.

Nom comú castellà : Brezo. Bruguera. Ucre.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Gener. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals : Nanofaneròfit.

Hàbitat : Brolles i pinars sobre sòl carbonatats.

Usos i propietats : Mobiliari, construcció i eines.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : El xipell és un component freqüentíssim dels nostres pinars. La seves flors rosades, totes agrupades a la part final de les branques, i que s'obren a la tardor l'identifiquen amb seguretat. Com tots els brucs té les fulles petites agrupades per tres, i d'un color més clar que en Erica arborea. El xipell viu sobre substrats carbonatats (una excepció a les ericàcies europees).

POBLAT TALAIÒTIC DE BINIAIET VELL (ALAIOR) 2014

Aquest poblat està actualment dividit en dues zones: una superior dalt d'un turó i l'altre inferior a la falda. Aquesta segona zona que té una sèrie de cercles formant cadena, és coneguda com a Sant Vicenç d'Alcaidús i és la més espectacular. Aquesta part superior que no està tan ben conservada, també té restes de vivendes talaiòtiques. Hi trobem un talaiot bastant destruït i nombroses pilastres monolítiques ens delaten l'existència de cercles, encara que no s'hi descarta que alguna podria pertànyer a la taula del poblat, que no està localitzada. Si existia la taula (cosa probable tractant-se d'un poblat d'aquesta grandària) i hi queda alguna resta, el més probable és que es trobi entre la vegetació, i les seves pilastres, similars a les dels cercles, la faria difícil d'identificar.

JACIMENT DE SANT VICENÇ D'ALCAIDÚS (ALAIOR) 2014

El Jaciment de Sant Vicenç d'Alcaidús forma part del poblat talaiòtic de Biniaiet. Durant les campanyes d'excavació realitzades entre 1958-1961 es va posar al descobert un conjunt arquitectònic format per quatre cases circulars adossades entre elles, i dues sales hipòstiles, també adossades, una al cercle principal i l'altre a la part oriental. També es varen excavar dues cases de planta rectangular d'època romana, i a una d'elles es va documentar un dipòsit per a l'emmagatzematge de líquids impermeabilitzat amb una capa d'opus signinum, l'antic ciment romà.

Les cases de planta circular tenen l'accés orientat cap al sud, i estan estructurades al voltant d'un pati central que dóna accés a una àrea de cuina, espais de descans o dormitoris, àrea de treball domèstic i producció, i zona de magatzems. De la seva arquitectura en destaquen la monumentalitat dels seus murs, de doble parament, i les grans pilastres que envolten l'espai central. La sala hipòstila és una cambra adossada al cercle construïda amb grans murs i coberta per grans lloses de pedra col·locades radialment. Aquestes es recolzen sobre els murs i sobre una gran columna central.

La construcció dels cercles es remunta a l'època post talaiòtica (550-123 aC), i la zona va continuar habitada fins a l'època del Baix Imperi (segles IV-V dC).

PLANTES DE MENORCA: TAPERERA (Capparis spinosa L.)

Capparis spinosa L. subsp. spinosa

Família : CAPPARACEAE

Gènere : Capparis

Nom comú català : Taperera. Trapera.

Nom comú castellà : Alcaparrera. Alcaparro. Tapanera. Taparera.

Distribució per províncies : Illes Balears. Tarragona.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-oriental

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals : Nanofaneròfit.

Hàbitat : Espontánea, cultivada i naturalitzada.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques : Planta molt reconeguda pel seu ús com a comestible (tàperes) i per les grans flors de pètals blancs amb molts d'estams que s'obren a l'estiu. Es diferència de la subspècie rupestris principalment per tenir estípules espinoses i per tenir el mucró de les fulles molt més visible i espinescent.

Estatus : Autòctona.