FAUNA DE MENORCA: ARÀCNIDS - Argiope trifasciata (Aranya vespa - Aranya tigre)

Les aranyes vespa es caracteritzen pel seu abdomen groc i negre. Al tòrax, cobert de borrissol blanquinós, s’hi situen els vuit ulls simples, que permeten una visió poc desenvolupada, i els quelícers. Els quelícers són apèndixs amb els que piquen les preses i les hi inoculen el verí, que les immobilitza i liqua, per després xuclar-les. Les aranyes vespa construeixen grans teranyines verticals entre la vegetació, de forma quasi circular, amb una ziga-zaga al centre i la part inferior un poc més allargada, on solen penjar les aranyes cap per avall. La teranyina està feta per uns fils de seda tant resistents que fins i tot les permeten caçar mosques, llagosts, vespes, mosquits, papallones, etc.Foto d'Internet
A Menorca hi podem trobar tres espècies diferents del gènere Argiope:  A. trifasciata, A. bruennichi i A. lobata. La primera té les línies més paral·leles i estretes. A. bruennichi les presenta més amples, poc nombroses i no són rectes, mentre que A. lobata té l’abdomen blanquinós i amb lòbuls.

Vista ventral Argiope trifasciata

- La femella augmenta la mida de l’abdomen per acumular entre cent i dos-cents ous, que solen passar l’hivern protegits dins un capoll de seda -ooteca- i no s'obren fins a la primavera.   

Classe: Aràcnids

Ordre:  Aranees

Família: Araneids

Espècie: Argiope bruennichi, Argiope trifasciata, Argiope lobata.

Noms populars: aranya tigre, aranya vespa, aranya groga i negra .

Distribució:  Present a tota Menorca i a la zona mediterrània. Tenen una àmplia distribució per Europa, Àfrica i Àsia. També s’ha citat a punts d’Amèrica. A. trifasciata i A. lobata  semblen estar més adaptades a les àrees més càlides i seques.

Mides:   Fins a 2 cm, sense les potes.

Hàbitat:   Camps, marines, jardins...

Alimentació:   Insectívora.

Reproducció:  Ous.

Estat de conservació: No consten problemes de conservació,  tot i que no és abundant i lligada a l’estat de conservació de la vegetació. És molt sensible a l’ús de pesticides i insecticides.

Protecció legal: No és inclosa en cap norma de protecció.

(Publicat per Bosco Febrer i Tòfol Mascaró, biòlegs del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el 13/02/2019)

CREU DE SA ROVELLADA (FERRERIES)

PLANTES DE MENORCA: Rostraria cristata (L.) Tzvelev

Rostraria cristata (L.) Tzvelev

Família: GRAMINEAE (POACEAE)

Gènere: Rostraria

        Sinònims: Koeleria phleoides (Vill.) Domin Lophochloa cristata (L.) Hylander

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Març, Abril, Maig, Juny i Juliol

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles. Pradells terofítics, marges de camins.

Característiques: Aquesta és una de les gramínies més freqüents que trobarem als prats secs. De vegades arriba a formar catifes d'individus que ocupen alguns metres quadrats. És petita, erecta, amb una panícula compacta i llarga, ben separada de les fulles, és d'un color verd viu gairebé fins al final del cicle; la panícula és una mica aspre al tacte. La trobarem en flor en ple hivern. 

PLANTES DE MENORCA: ESPARREGUERA DE GAT (Asparagus albus L.) -FLOR-

Asparagus albus L.

Asparagus albus L.

Família: LILIACEAE

Gènere: Asparagus

Nom comú català: Esparreguera de gat.

Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Agost, Setembre i Octubre

Formes vitals: Camèfit. Faneròfit.

Hàbitats: Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars.

Màquies, garrigues, etc. 

FAUNA DE MENORCA: ERUGUES (FORMA LARVÀRIA D’UN LEPIDÒPTER) PAPALLONES

                   Papilio machaon                        

Hyles tithymali

Acronicta tridens

Les erugues tenen cossos llargs i segmentats i molts parells de potes. S'alimenten voraçment de fulles, creixen ràpidament, solen mudar la pell quatre o cinc vegades, i eventualment es recobreixen de capolls i després arriben a la forma adulta. Les erugues que excaven túnels a l'interior de l'hoste es diuen corcs.

Les erugues tenen sis potes autèntiques (són hexàpodes) al tòrax, quatre potes falses als segments intermedis de l'abdomen, i a vegades una única parella de potes falses a l'últim segment abdominal. Una altra diferència és que les erugues dels lepidòpters tenen ganxos a les potes falses. L'espai entre les potes autèntiques pot variar des d'un petit espai en algunes espècies fins a un gran espai en famílies tals com les Geometridae.

Les erugues no respiren per la boca. L'aire entra dins llurs cossos a través d'una sèrie de petits tubets als costats dels seus tòraxs i abdomen. Aquests tubets s'interconnecten dins el cos formant una xarxa traqueal. No tenen sentits molt desenvolupats. En lloc de tenir ulls tenen sis minúsculs ullets o «ocels» a la part baixa del cap. Confien en les seves antenes per trobar aliment.

Algunes erugues es mengen les fulles de plantes que són tòxiques per als altres animals. A elles no les afecta el verí, però s'acumula dins el seu cos, fent-les altament tòxiques per a qualsevol ésser que se les mengi. Les erugues «són màquines de menjar». Tenen el ritme de creixement més alt de tots els animals.

L'objectiu de totes aquestes mesures defensives és que un predador que es mengi una d'aquestes erugues, o ho intenti, no desitgi tornar a repetir l'experiència.