La Cala de Son vell està
situada al lloc de Son Vell, entre la Platja de Son Xoriguer i Cala en
Turqueta. Només s'hi pot accedir pel camí de cavalls. És una platja de petites
dimensions, gairebé sempre coberta de posidònia, per tan de molt poca ocupació.
Com a curiositat, algunes vegades es pot arribar a veure la serralada de
tramuntana de Mallorca. No té cap tipus de serveis pel seu voltant.
Antiga
pedrera de marès propera al mar i situada al passeig marítim, a escassos metres
del Castell de Sant Nicolau. L'antiga pedrera s'ha convertit en una zona de
bany amb piscines d'aigua marina excavades a la roca.
A Menorca hi
viuen dues espècies diferents d’amfibis. Totes dues poden ser observades en els
hàbitats de l’entorn de les platges en aquelles zones amb presència daigua.
Subespècie pròpia de
les Illes Balears, Còrsega i
Sardenya
•Granota verda
o reineta meridional (Hyla meridionalis). És una
granota de mida petita (5 cm) i de color verd brillant que li permet camuflar-se
entre la vegetació. És una espècie bastant abundant que viu durant l’any sobre
la vegetació i que es concentra a les zones humides en l’època de reproducció
(finals d’hivern - principis primavera). En aquesta època es podran escoltar
els seus forts cants des de les platges que tinguin una zona humida o una
desembocadura de barranc associada.
Nom comú català : Barretet. Orella de gat.
Orella de llebre blanca. Orella de rata.
Nom comú castellà : Oreja de gato.
Descripció : L’ascocarp pot fer fins a 20 cm
d’alçada, constituït per un peu blanc ben desenvolupat irregularment buit,
recorregut per costelles longitudinals i un capell prim, blanc o crema format
per varis plecs o lòbuls molt ondulats en forma de sella de muntar. El peu està
coronat per una mena de capell prim, en forma de sella de muntar, amb dos o
tres lòbuls ondulats. Les espores són el·líptiques, llises, de 18-20 x 9-15
micres.
Bolets semblants : La Helvella crispa
Scop.:Fr. es pot confondre amb altres Helvella amb el cos fructífer d'un color
clar, com Helvella elastica (Bull.) Boud., encara que aquesta darrera és més
petita. També es pot confondre amb Helvella pithyophila Bound. que alguns
autors donen com una simple forma d'Helvella crispa on la principal diferència
és el color gris del peu.
Observacions : Crua és tòxica. L'orella de llebre
és comestible prèvia cocció o dessecació perquè en cru presenta una toxina
hemolítica termolàbil que es destrueix amb la calor. Es pot trobar en temps
fred.
Distribució per illes : Cabrera. Dragonera.
Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Nom comú català : Bolet d’oliu. Gírgola
d’olivera. Pixacà.
Nom comú castellà : Seta de olivo.
Descripció : Bolet tot ell de coloració que va
del groc or al groc safrà més o manco rogenc. Capell de fins a 10 o 15 cm de
diàmetre, primer convex però esdevé en forma d’embut on el marge es troba
moltes vegades aixecat. El peu és central o excèntric, més o manco corbat i té
nombroses làmines decurrents cap al peu de color groc daurat safranat que ens
poden tacar les mans en tocar-les. Les espores són blanques en massa, d’ovoides
a subgloboses, llises, 5-7 x 5-6 micres.
Bolets semblants : Confosa amb Cantharellus cibarius var. alborufescens
Malç.
Observacions : Freqüent i creix en grups nombrosos,
és tòxica i provoca problemes gastrointestinals. Presenta luminiscència si és
fresc durant dos o tres dies en un ambient sense gens de llum.
Distribució per illes : Cabrera. Dragonera.
Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Hygrocybe
persistens var. konradii (R. Haller Aar.) Boertm.
Família : Hygrophoraceae
Gènere : Hygrocybe
Sinònim : Hygrocybe konradii Haller
Descripció : Bolet tot ell groc llimona excepte
la part inferior del peu que és més blanquinosa i les làmines que amb l’edat
prenen tons rogencs. Té un capell campanulat de 5 a 6 cm de diàmetre amb un
mamelló. De vell esdevé més pla i presenta unes fibril·les innates de color
groc. Les làmines són escotades i ventrudes i el peu és llarg, torçat i fibrós.
Les espores són blanques en massa, subgloboses, d’11,5-13,7 x 8,5-10,6 micres.